JASMINE KARA Blues Ain´t Nothing But A Good Woman Gone Bad
Si ens deixarem dur pels tópics acavariem certament descolocats en tots els aspectes, tant questions estetiques com en l'aspecte musical, Jasmine Kara, es filla de mare sueca i pare iraní, llavors trenca la imatge de sueca, rosa, d'ulls blaus, en quant a l'aspecte musical, si escoltes el disc et transporta als anys 60, un àlbum ple de soul i r&b, carregat de revisions de classics com In The Basement (Etta James), Ordinary Joe (Terry Callier) , Try My Love Again (Bobby More) o My Babe (Little Walter).
Un atre aspecte que descoloca es l'estetica de la cantant, cuidada estetica hip-hopera en els seus videos, més aviat pròpia de l'últim grup de moda a la MTV, que no pas un grup que revisa classics del soul, això i saber que amb nomes 23 anys ja tinga publicada una mena de auto-biogràfia, son questions que porta a més d'un a plantejar-se si no estem davant de l'últim producte MTV o realment es el principi d'una brillant i autèntica aposta musical, son cosses que es desvelaràn amb el temps, mentrestant gaudirem d'aquest impecable treball.
http://jasminekara.com/
http://acidjazz.co.uk/jasmine-kara/
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada