domingo, 4 de noviembre de 2012

A la cabina de l'ALLNIGHTER, Jr. WÖLF Des de Lleida

Darrera del pseudònim de Jr. Wölf s’amaga un amant de la música dels anys seixanta. Creix envoltat del fervor del seu pare per aconseguir discos d’arreu d’Europa “prohibits” durant l’època de la dictadura al nostre país, i això li desperta una gran curiositat.Contagiat per aquesta passió per la música, i pràcticament sense adonar-se’n, comença a afinar l’orella i a sentir especial debilitat pels temes que sempre han sonat a casa seva, convertint-se així en un fanàtic del soul i el rythm&blues. Amb els anys, s’endinsa en el món dels punxadiscs fent humils aparicions en diferents locals de la ciutat de Lleida. D’aquesta manera, Jr.Wölf, comparteix i fa públics els seus sons més íntims. Pur sentiment.


Jr.Wölf ha punxat a: Pub Línia, Pentagrama Soul Club, La Casa de la Bomba, Mercat de la Música de Lleida, Fira de Teatre de Tàrrega, Pub Blau, Sala EnArt. Properament: Cotton Club, La Bôite.


-Quants anys portes mostrant la teva música al món? quina va ser la primera vegada i on? 
He estat força anys amagat radera els plats posant discos a casa o en petit comitè. No m'havia plantejat fer-ho en públic fins que, un bon dia, em van plantejar punxar al Pub Línia (Lleida), un local que aposta per l'escena local i alternativa. Desde llavors, que deu fer cinc anys, he anat destapant-me i, avui en dia, em sento tant còmode com quan ho feia sol a casa.

-Quin o quins formats de reproducció prefereixes a les teves sessions? 
Només entenc un format: el vinil. Prefereixo fer-ho en set polzades, tot i que, en comptades ocasions, trec la pols a algun Lp. 

-Quin es l'estil principal a les teves punxades? es l'únic o també t'introdueixes en altres terrenys?
Em moc entre els sons dels anys 50 i 60: blues, rythm&blues, soul, beat, garatge, rock, surf...Sóc força eclèctic en aquest aspecte. Segons com evoluciona la nit tiro més cap a uns sons o uns altres (sense perdre mai l'essència, evidentment!). 

-Quina ha sigut l'experiència més significativa o el millor record de tots aquestos anys?
Sense dubte, i com se sol dir: la primera vegada mai s'oblida. A més, vaig punxar junt a un gran amic (Dj Simu) i encara ho recordo amb més nostàlgia. No obstant, cada sessió la gaudeixo com el primer dia: preparo els discos a casa, tinc el rum-rum a la panxa en començar la sessió...El dia que no senti el mateix ho deixarè de fer. El “soul” és la base. 

-Quines han estat les teves últimes adquisicions i que estas desitjant mostrar al món?
Curiosament, les darreres adquisicions han estat regals de persones molt importants per mi. La meva xicota em va sorprendre amb l'EP dels Mambo Jambo just després del seu concert al Festival Frantic Weekend, organitzat pel meu amic i company de B-Sides Collective Jordi & Su Rockin', qui em va regalar el single “Don't cry no more” de Jimmy Dee. Dies abans, el Sr.Oró (també amic i company de B-Sides Collective) em va regalar el clàssic “Quiero ser Santa” de Parálisis Permanente. Al món simplement li vull transmetre el meu amor pels sons més purs. Veure com respòn el públic i adonar-me que allò que estic fent agrada em dóna molta seguretat i ganes de repetir; i ara més que mai perquè estic envoltat dels vinilòmans de B-Sides Collective, amb els que comparteixo aquesta passió desenfrenada per la música i els vinils.


-Top five - 5 temes per a cada moment de la nit 
Per començar la festa: 
Long lost lover, T-Bone Walker 
Per escalfar l’ambient: 
Don't cry no more, Jimmy Dee 
Per mantindre el foc viu: 
You're gonna miss me, B.B. King 
El colofó: 
Burnt toast and black coffee, Mike Pedicin 
L’acomiadament: 
What'cha gonna do about it, Doris Troy






No hay comentarios:

Publicar un comentario en la entrada