dissabte, 30 de juny de 2012

THE MAYTALS El reggae te ànima




Toots and The Maytals, originalment anomenats simplement The Maytals, són considerats llegendes del ska i el reggae junt a grups com The Wailers o Jimmy Clifft. El seu so és una combinació única, d'original  skasoul i early reggae. 
Frederick "Toots" Hibbert, líder del grup, va néixer a May Pen,  Clarendon, Jamaica. Va créixer cantant música gospel en el cor de l'església, però es va mudar a Kingston el 1961 a la tendra edat de setze anys.
A Kingston, Hibbert va conèixer a Henry "Raleigh" Gordon i Nathaniel "Jerry" McCarthy, junts formaren un dels millors trios vocals a l'illa caribenya, The Maytals

L'any 63 gravaren el trio vocal va gravar el seu primer àlbum, Never Grow Old -sota el nom The Maytals, produit per Clement "Coxsone" Dodd a Studio One al 1962-1963. Amb el suport musical  dels llegendaris Skatalites, The Maytals de prop l'harmonia gospel va aconseguir un èxit quasi instantani l'any1964, a l'illa junt a una altra banda similar caracteristiques, The Wailers

Després de permaneixer a Studio One  prop de dos anys, el grup va fer sessions amb Prince Buster, abans de gravar el seu segon àlbum The sensational Maytals, produït per Byron Lee, al 1965. No obstant això, la carrera musical de la banda es va interrompre a finals de 1966, quan Hibbert va ser arrestat i empresonat per càrrecs de possessió de drogues.
Després que Hibbert abandonà la presó, cap al final de 1967, la banda va canviar oficialment el seu nom per Toots and the Maytals i va començar a treballar amb el productor jamaicà d'origen xinés Leslie Kong , una col.laboració que va produir tres àlbums clàssics i una sèrie d'èxits al llarg dels anys seixanta i anys setanta Do the Reggaeal 1968, així doncs se'ls atribueix haver ancunyat  la paraula Reggae, Pressure Drop, 54-46 Was My Number cançó que fa referència al temps i el numero que Hibbert portà a la presó i Monkey Man, el grup del primer èxit internacional de la banda l'any 1970. 

L'any 1972 guanyaren un festival amb el tema Pomp & pride, així doncs aquest mateix any fan aparició a la pelicula The Harder They Come, banda sonora protagonitzada per Jimmy Cliff, pelicula que narra la història d'un rude boy jamaicà i nomenada per Vanity Fair com una de les 10 millors bandes sonores de tots els temps.
Després de la mort de Kong el 1971, el grup va continuar gravant amb l'ex-enginyer de so de Kong, Warwick Lyn, produïts per Lyn i Chris Blackwell de Island Records, el grup va llançar tres  d'àlbums d'exit , i va gaudir d'èxits internacionals amb Funky Kingston el 1973 i Reggae Got Soul el 1976.

L'any 1980 s'acomiaden del públic, per tornar a referse 10 anys més tard l'any 1990, on re-gravaren vells temes de la banda, guanyant un grammy l'any 2005 amb el disc True love, album de re-edicions de temes antics de la banda acompanyats de artistes de re-nom com Ben Harper o Eric Clapton.












dijous, 28 de juny de 2012

THE ARTWOODS uns fixes al 100CLUB


Amb un dels millors directes en la seva epoca, segons conten els que ho visqueren, els Artwoods varen ser un d'aquells grups dels que tothom reconeixia el seu bon fer a sobre del taulers, però que aquest reconeixement mai no es va reflexar a  les llistes de vendes, una mena d'incomprensió, potser deguda per ser una banda massa avançada al seu temps.
Nascuts primerament com The Art wood Combo, re-batejats com The Artwoods l'any 1963, el grup el va formar Art Wood, germà de Ron Wood guitarrista de The Birds, The CreationThe Faces i els Rolling Stones.
L'any 64 es profesionalitzen i signen amb Decca, una de les companyies més importants del moment, amb qui gravaren els seus primers senzills Sweet Mary, Oh Love i Goodbye sisters els anys 64 i 65.
Amb un directe frenetic i un repertori ple de bon RnB amb un Hammond cucant l'ull al Jazz, prompte es guanyaren un lloc quasi permanent al 100Club d'Oxford Street.


Malgrat que els seus singles no ocupaven els primer llocs de les llistes de vendes, Decca continuà apostant per ells i després d'editar-los 5 singles, l'any 1966 signen Art Gallery, un disc impecable carregat de RnB amb influencies Soul, influencies amb les que marcaven distàncies amb altres grups com de l'època comThe Animals o The Birds.
Art Gallery tampoc va tindre la repercusió desitjada i a continuació Decca treu almercat l'EP Jazz in Jeans amb la versió These boots are made for walking de Nancy Sinatra entre altres, potser aquest l'abús de versions al seu repertori va evidenciar el punt feble dels Artwoods, la manca de creació pròpia, siga com siga aquest va ser l'ultim treball amb Decca.
Ja en plena psicodelia signen amb la companyia Fontana Records a l'hora que canvien el seu nom per St. Valentine's Day Massacre, nom que els duria a la desaparició total com a banda.

Així doncs tots els seus membres acabaren integrant-se en altres bandes de l'epoca com Keef Hartley amb Bluesbreakers de John Mayall, Jon Lord s'integraria als Roundabouts, llavor que creixeria més tard com els Deep Purple o el fundador Art Wood que inicià la carrera en solitari per més tard ja als anys 80 formar The Downliners Sect.



             

dimecres, 27 de juny de 2012

SCORCHING DYNAMITE SOUND la nit de les nits

Festa presentació del SCORCHING DYNAMITE SOUND, la unió dels clubs SKA-BA DYNAMITE SOUNDS i THE SCORCHER, i warm up del Ska Club, escenari dedicat als ritmes originals jamaiquins d'uno dels festivals més importants de música jamaicana a Europa, el ROTOTOM.

SWAN CLUB, Benimaclet (València) 

divendres, 29 de Juny



Scorching Dynamite Sound al Rototom 2011
Aquest any, al Ska Club, ademés dels  destacats artistes, compten amb la participació de deejays i sound systems que ja son habituals pel nostre país, colectius com Jamaican Memories (Castelló), o els DJs Saul Skabà & Miquel Injection (València), Sir Lord Tennant (Barcelona) & Semi 2Tone (Madrid), AKA Davo (Barcelona) y Toni Face (Madrid), dels que ses pot dir  que son habituals colaboradors del Ska Club.
Per un altra banda visitaràn el Rototo  altres monstres que van a fer que cada nit al Ska Club hi haja una festa especial. Les actuacions de col.lectius coo Rebelmadiaq Sound System (Granada / Barcelona) o Marc Faith (Castelló), junt a alguna confirmació d'última hora que tenguens que afegir, ajudarán a que cada nit del Ska Club siga inolvidable.


Jamaican memories castelló Vs Scorching dynamite sound


A continuació una mostra del que s podrà sentir el pròxim  divendres al Swan club de la ma del 
SCORCHING DYNAMITE SOUND











CHET BAKER & ART PEPPER Playboys


CHET BAKER & ART PEPPER Playboys
1956 Pacific Jazz Records/Jazz Wax Records
Cool jazz

Tercera col.laboració entre el trompetista Chet Baker, del que ja vaig fer referència temps abans amb un altre dels seus fantastics treballs i el saxofonista Art Pepper,  com he dit abans, tercera entrega de col.laboració d'ambdos músics després de The Route i Chet baker Big Band.
Un dics on s'evidència  la bona conexió musical entre aquestos dos grans artistes, un disc on es gaudeix de veres escoltant-lo.
Va ser considerat un obra per a col.leccionistes, degut a que en 1998 tornà a ser editat en CD per Blue Note Records, editat amb una altra portada i amb diferent ordre al llistat de cançons per motius legals.
Re-editat de nou fa poc de temps per Jazz Wax records, segell que esta re-editant grans obres del jazz en edició vinil de nou.
















JAZZ JAMAICA ALL STARS Massive

Jazz Jamaica All Stars Massive 
2004 Dune records
Ska-Jazz

Tercer treball d'aquest mega-combo nascut l'any 1991 i  liderat pel contra-baix anglés d'origen jamaicà Gary Crosby. Un disc inspirat en la fusió dels ritmes procedents de l'illa caribenya i l'improvisació natural del modern Jazz, el repertori inclou versions de  Jazz d'artistes com Herbie Hankock fins a temes clàssics de Ska com My boy lllipop de Millie Small, per tancar amb una gran versió enllaçada de la BSO de The Godfather amb Al capone dels mitics Skatalites, referència indiscutible per qualsevol banda que es preï a fusionar Ska amb Jazz.













dijous, 21 de juny de 2012

LA FESTA DELS SOLSTICI A BON RITME

SPUTNIK dj.  SWAN (Benimaclet)  23:30h.
Jamaican ska, reggae, roots, covers, rocksteady, lovers, 
skinhead reggae, DUB, latin, ska jazz, calypso, 
Two tone, rarezas, dancehall, clásicos...




23 de juny, Sant Vicent 15, Borriana ( La Plana)

22 de juny, Pub Leyend, Castelló (La Plana)

22 de juny, pub Y ahora que? Puerto Ocio,
Port de sagunt (Camp de morvedre)


23 de juny, Barcelona (Barcelonés)

dimecres, 20 de juny de 2012

Les receptes del Dr JAU SELECTOR

Membre de Le Grand Miercoles, Golden Singles Records, Dr Jau & the Peanut Vendors i Sputnik Dj Selectors, des d'Alacant el Dr Jau  ens descobreix  la seva medicina.


                               

- Quants anys portes mostrant la teva música al món? quina va ser la primera vegada i on?

No estic segur, , però crec que va ser al bar Segadors d'Alacant...

- Quin o quins formats de reproducció prefereixes a les teves sessions?
Només punxe amb format vinil, donant quasi sempre prioritat als 7".


- Quin es l'estil principal a les teves punxades? es l'únic o també t'introdueixes en altres terrenys?
Quasi sempre em meneje sobre els estils classics jamaicans (Early Reggae, Ska, Rocksteady, Soul,...) Ademés intente introduir curiositats com versions etc. Ademés de fer alguna incursió al Northern soul i 

RnB



- Quina ha sigut l'experiència més significativa o el millor record de tots aquestos anys?
Supose que compartir cabina 
a qualsevol sessió amb Sputnik DJ , amb qui m'ho pase d'allò més be! punxar a soles de vegades se'm fa una mica aborrit

-Quines han estat les teves últimes adquisicions i que estas desitjant mostrar al món?
Buffff... ara no recorde, compre cosses noves quasi totes les setmanes, supose que seràn un parell de 7" originals del segell Blue Beat que m'arrivaren fa una setmana.



-Top five, 5 temes per a cada moment de la nit

Per començar la festa.. 
Versio Dub dels Guns of Brixton dels The Clash fet pel Paul Simonon... espectacular!


Per calfar l’ambient... 
No pot fallar  el "Double barrel" de Dave & Ansell Collins

Per mantindre el foc viu... 
"Mirar a atras" de los Calaveras

El colofó... 

"Artibella"!!! (la versió Ska evidentment)

L’acomiadament... 

Per tancar  sempre m'agrada posar alguna freakada, com per exemple alguna 
del disc de Michael jackson fent reggae amb els Drastics.


http://www.goldensinglesrecords.com/
http://es-es.facebook.com/legrandmiercoles
https://www.facebook.com/jau.mira








DON LETTS i FRED PERRY Subcultures 2012

Curtmetratges de Don Letts per a la marca de roba Fred Perry, sobre les arrels i evolució del moviment Skinhead i Mod als anys 60 i 70.
Don Letts es músic i director de cinema, començà filmant concerts de grups punk com Sex Pistols o The Clash, grups de punk amb el que mantenia una estreta relació.
Treballà com a Dj al mític Roxy Club de Londres, barrejant Punk amb vinils de Reggae a les seves sesions, fomentant així la fusió d'aquestos dos estils, barretja plamada als repertoris de grups com The Clash.





dimarts, 19 de juny de 2012

JAZZMAN RECORDS El plaer de re-buscar entre lo més fosc



De col.leccionistes de discos per a col.leccionistes de discos, així es podria definir aquesta tenda online.
Com diuen a la seva web no només gaudeixen descobrint les gravacions més fosques de soul, blue beat, early reggae, jazz i funk, sino que ademés gaudeixen posant-ho a la disposició dels demés.

La gent de jazzman records començà cap a principi dels 90 a un petit racó d'un mercat de Camdem a Londres, a hores d'ara la seva dedicació es buscar allò més extrany i posar-ho a l'abast de qualsevol dj, selector o col.leccionista.

Post escoltar les referènces abans de compar-les al mateix cataleg, sense tindre necessitat d'eixir de la seva web, com si et trobares a una tenda fisica, Soul, funk, jazz, ska i recopilatoris amb temes seleccionats per ells mateixos a les seves sessions.

Una ullada a les seves referències per saber de que parlem. gaudeix-lo!

http://www.jazzmanrecords.co.uk
http://jazzmangerald.blogspot.com.es/






THE PRETTY THINGS Els cosins lletjos dels Rolling visiten València

Amb motiu de la gira que els portarà la setmana vinent a diverses ciutats de l'estat espanyol,  entre elles València  el próxim dimecres 20 de juny a la sala El Loco, aprofitem per a costar-nos un poc a la història d'una de les bandes referència al RnB britanic dels anys 60.


Nascuts a Kent, Anglaterra l'any 1963, propmte s'obriren  espai entre  d'altres bandes de l'epoca com els primers Rolling Stones, The Kinks, Animals , Small Faces i tantes altres bones bandes que ocupaven l'escena britanica  a meitat dels 60.
La banda va estar impulsada principalment  per Dick taylor, ex-membre dels primers Rolling Stones, qui s'encarregava de la guitarra solista, aquest anava acompanyat per  Phil May a les veus i armonica, Brian Pendleton, a l'altra guitarra i  la secció ritmica l'ocupaven John Stax baixista i Viv Prince a la bateria.

Lo seu era el RnB en estat pur, potent i incendiari, debutaren amb Fontana Records amb el tema Rosallyn i poc després arrivà al seu album debut The pretty Things (1965) amb el que arrivaren al lloc nº 5 de les llistes britaniques.
Amb canvi a la bateria  i el mateix any, arriva Get the picture (1965) una altre fantastic treball carregat d'energètic RnB.
Després d'aquest treball Brian Pendleton i John Stax segueixen el camí del bateria  Viv Prince i abandonen el grup, donant pas a Wally Allen vocalista i baixista i al teclista i cantant John Povey.
Amb aquesta formació neix Emotions (1967), treball amb el que la distància que separava del so dels seus primers discos era més que evident, aquest va ser l'ultim treball editat amb Fontana records.
Després vingué S. F Sorrow (1968) i Parachute (1970) ja inmersos en la psicodelia i l'epoca acida.
A continuació enregistraren 3 treballs més arrivant a la seva dislució l'any 1980, per tornar a re-trobar-de nou als anys 90.

Com he comentat abans, ens visitaran el proxim dimecres 20 de juny, compartint escenari amb una de les millors bandes i més potents de l'escena garage actual, els valencians Wau Y los Arrgghs.
nascuts l'any 95 els valencians compten amb dos treballs de llarga durada Cantan en español (Voodoo Rhythm, 2006) i ¡¡¡Viven!!! (2009) on conviun fuzz, garage i punk en la seva maxima expresió.











dissabte, 16 de juny de 2012

ARNIE & JACK


Moltes i sonades han sigut les rivalitats a qualsevol esport, per exemple: Harvard i Yale a les regates, Celtics i lakers a la NBA, Muhamad Ali i Joe Frazier a  la boxa etc. 


Coincidint amb el començament del U.S. Open 2012 el segón Major de la temporada, reproduisc un vell article del diari anglés The Telegraph, per així acostar-nos a la rivalitat viscuda als anys 60 pels aficionats del golf, sense dubte una de les mes apasionant  de tots els temps, la protagonitzada per Arnold Palmer guanyador de 7 tornejos de gran slam i Jack Nicklaus, el millor golfista de tots els temps amb 18 Majors com a profesional, a hores d'ara no superat per cap altre. 


Bjorn Borg tragué el millor i el pitjor de John McEnroe, i viceversa, Ayrton Senna i Alain es provocaren lo millor,  l'un de l'altre per dominar el seu esport, i les batalles entre Sebastian Coe i Steve Ovett defineixen la seva època a l'atletisme.
Però potser la major rivalitat esportiva de tots els temps va ser entre Arnold Palmer i Jack Nicklaus, qui varen lluitar no només pels títols de golf més importants, però, sino també pels cors dels aficionats al golf de tot el món.
La seva va ser una estranya relació simbiòtica, capturada en cada detall fascinant al llibre  Arnie i Jack per Ian O'Connor (Yellow Jersey, 17,99 £). Definir com una relació d'amor-odi, seria massa simple,  hi havia molts  matisos de sentiment, l'admiració, menyspreu, enveja i un sentiment de fraternitat que podria entendres només per germans de sang.
És difícil per a les noves generacions esportives entendre amb precisió els èxits i l'estat del grans esportitstes anteriors. Aquells que han crescut amb Tiger Woods, i el veuen aparentment  com el millor golfista del planeta, poden no ser conscients que la seva corona abans pertanyia a Nicklaus, mentre que aquells que van créixer en els anys daurats del 'Golden Bear'  poden ser capaços d'apreciar com un Palmer dominant ocupava la ment del públic abans que arrivara un Nicklaus desafiant.
Nicklaus va ser calorosament apreciat per les masses britàniques, que estaven encantades amb les seves habilitats i varenn ser presoneres del glamour de la seva aparença. Però durant molts anys va ser injuriat per molts nord-americans per ser el nou vingut que es va atrevir a desafiar al seu major heroi, un excés de pes, admes joc lent tecnicament, amb pantalons acampanats i sense estil.
Palmer excitava la gent, no només pel que era sinó pel que representava: els valors veritables i eterns del pedigrí als Estats Units. Era de tall net i la mandíbula quadrada, de parla tan directa com conduia la pilota de golf, a ell li agradava fumar i prendre cervesa: era un  regular Joe amb un talent donat per Déu.
Aquesta és la raó que va inspirar tanta devoció en les milers de persones que composaren l'Arnie's Army, la quantitat de veus que el van seguir com hordes en cada gran torneig, i qui va fer la vida impossible als seus oponents, normalment un nomenat Nicklaus.
Mentrestant  l'Army s'anava trencant davant Jack, que tenia un do per dur a Arnie a la bogeria, tant sols per la manera de jugar. Nicklaus va ser, als ulls de Palmer, un ventall de talent gloriosament dotat, un anatema per a un home que mai tornaria a jugar amb seguretat, ja hi havia una alternativa espectacular.
En la vellea, la parella ha madurat, i la seva relació s'ha aprofundit.Però la rivalitat no ha disminuït.
Arnie & Jack: Palmer Nicklaus and Golf's Greatest Rivalry' per Ian Connor



divendres, 15 de juny de 2012

COMUNICAT VALENCIA SKA


Molt bones, València ska va nàixer el seu dia amb la idea d'unir i difondre els grups valencians que feien música jamaicana o derivats. Desprès de 6 anys no sabem si ho hem aconseguit o si tenim un poc de culpa en que hui tinguem un bon grapat de grups excel·lents.   
Aplegats a aquest moment ens preguntem... Continuem? Igual? Cap a on? A algú l'importa? Som necessaris? Val la pena?  
L'equip actual de València Ska és insuficient per abastir la poca feina que dona l'associació (redactar algun document de tant en tant), donat açò i als dubtes sobre l'interès real que hui en dia desperta la iniciativa proposem el següent:  
- Llancem una campanya de captació de socis per a l'associació amb la modesta aportació de 5€ anuals.
- Una persona voluntària que entre a formar part de l'organització i s'encarregue almenys dels documents obligatoris de l'associació (actes i altres).  
Si apleguem als 100 socis i una sola persona s'anima a fer de secretari, continuem, sinó pensem que tots aquestos anys han estat molt be, però malauradament tindrem que acomiadar-se.  
Podeu sol·licitar ja la incorporació a l'associació mitjançant aquest enllaç http://eepurl.com/f_zWz . No caldrà fer el pagament de la quota fins que no arribem als 100 socis! També podeu contactar amb nosaltres al correu info@valenciaska.net
Salut i Ska!

JOHN COLTRANE My favorite things


John Coltrane My favorite things
1961 Atlantic Records
Modal jazz

Seté album en la carrera del músic de Harlem, primer en que Coltrane toca el saxofó soprano, acompanyat per McCoy Tyner al piano, Steve Davis al baix i
Elvin Jones a la bateria,
 va ser enregistrat l'octubre de 1960.
 Es composa de 4 temes fantastics plens de dolçor i delicadesa, obri My favorite things tema que dona nom al disc, versió d'un tema pop de Richard Rodgers y Oscar Hammerstein, que a base d'improvisació fa desapareixer l'original per crear un tema nou, el segueixen la balada Every time i say goodbay, Sumertime i Not for me.
Re-editat l'any 1998 amb 2 temes més, sense dubte un disc altament recomanable, el que diguem un classic que no pot faltar en qualsevol col.lecció.

 


PENGUIN, La marca del pingüí

La firma Penguin fou creada per Abbo Pederson, comercial a una tenda roba interior de Minnesota l'any 1955, després d'un viatge de vendes a Nova York, aquest va decidir entra dins d'un bar local, al eixir agafà el carrer equivocat i es donà de cara amb una tenda d'un taxidermista, allí va comprar un pingüí disecat al que posà per nom Pete.

Durant  el viatge de tornada va tindre un petit incident a l'avió colpejant el cap del pingüí, on una de les assistents  de vol,  l'ajudà a posar-li una corbata al temps que feia bromes amb el fet d'inmortalitzar aquesta imatge i estampar-la en alguna de les seves camises.


Ja de volta a la seva ciutat Pederson, gran aficionat al golf, es posà a crear el que va ser la primera linea de roba de la firma del pingüí, la Golf Munsingwear, des de llavors la marca no deixà de creixer, fins l'any 2003 on tingué un repunt de demanda i es re-llançà la Original Penguin Golf Mainswear.
Des de Clint easwood fins a Frank Sinatra, varen utilitzar aquesta linea.


Clint Eastwood

Figures com Arnold Palmer o el millor golfista de tots els temps, el gran Jack Nicklaus, es declararen fans incondicionals de la marca. Dels camps de golf als Country clubs americans, convertint-se en icono de la moda masculina.

A hores d'ara la marca forma part de l'estil estil retro, degut al re-naixement que va tindre la marca en ser adquirida per Perry Ellis, qui va revisar vells dissenys per llanaçar-los de nou, amb alguna petita variació.



Jack Nicklaus
"Seve" Ballesteros