lunes, 8 de julio de 2013

Els Morts se'n van molt vius de València. MOSSEN BRAMIT MORERA i ELS MORTS, Sala Wah Wah, València 6/7/2013

Amb quasi un hora de retard, justificat aquest per l'absència de banda que acompanyés al Mossen Bramit i companyia durant la nit, eixien a l'escenari Els Morts, no sense abans passejar-se pels voltants de la Sala Wah Wah de València a modus de cercavila funebre, per a desconcert i espectació dels comensals que plenaven les terrasses dels bars que envolten la Plaça del Cedre de València.

Els Morts eixien a escena al so de "In the Hall of the Mountain King de Peer Gynt"de "Edvard Grieg"que servia d'introducció per presentar al Mossèn Bramit, qui des d'aleshores es feia "amo i senyor" de l'escenari afrontant el seu paper de "frontman" a la perfecció i transmitint la seva energia a tota la sala. 
Poc a poc feren sonar un "set list" carregat de versions adaptades de manera fantàstica pel Marc Argenter (guitarra), algunes d'elles incloses al seu primer treball recentment editat per Jaguar Records, com "Tot negre i Pelut" (Black & Hairy" de David "Screaming Lord" Sutch),   el seguien alttres adaptacions com "The Goo Goo Muck" de Ronnie Cook & The Gaylords convertida en “L’home del sac”, “No tinguis por de la foscor” adaptació de "Don’t Be Afraid Of The Dark" dels Sonics, ademés de la fabulosa "She’s Wicked" de The Fuzztones amb el títol de “És bruixa” una de les més exitoses i corejades pel públic asistent, tot alternant temes pròpis com el tema "Nicomedes" un altre dels temes més populars, enregistrat aquets al seu primer treball o "Bou embolat".

"Els Morts" lluny de cedir tot el protagonisme al seu "frontman" desenvoluparen el repertori amb gran qualitat, fent gala de l'experiència i habilitat de la banda. Malgrat estar format el seu repertori per gran quantitat de adaptacions, a la banda no li faltà originalitat, amb unes lletres ironiques, sinistres i directes i amb una posada en escena excel.lent, Els Morts feren moure a tothom. Ells tenien ganes i la gent estava receptiva, posant-se a l'alçada de la banda.

No sense un xicotet parentesi per agafar aire, començaren els bisos, per obrir la part final del concert on   feren sonar “Rei Vestit de Budell” instrumental factoria del Morts, tot seguit  “Mosquit Humà”  que no era un altre que "Human Fly" de la banda de Lux Interior i Poison Ivy (The Cramps), a continuació “Caputxeta Roja” ("Lil’ Red Riding Hood" de Sam The Sham & The Pharaohs), i per finalitzar el directe “Sang i budells” ("Louie, Louie" de Richard Berry). 
Així tancava un directe espectacular, vistòs i original, molt original i autèntic, una banda a la que esperem tornar a gaudir moltes vegades més, per les seves fantàstiques lletres, creades pels senyor Ramón Morera, per música executada de manera elegant i amb convenciment per "Els Morts" que l'acompanyen i pel bon rotllo que transmiteixen malgrat estar envoltats d'espelmes, calaveres, crucifixes i demes ambient funebre que envolta la banda.

A continuació continuà la festa a carrec del Pd Fela Borbone, que es dedicà a repasar alguns dels classics del RnR 50's i Garatje amb els seus vinils.

Llarga vida al Mossen Bramit Morera i el seus Morts i a Discos Monterey per que ens puguen fer gaudir de bandes i festes com la viscuda la pasada nit de dissabte a la Sala Wah Wah de València.






No hay comentarios:

Publicar un comentario en la entrada