Fantàstica... Lita Torelló

A consecuència de la tasca de recerca i recopilaciò feta per gent com Oscar Dalmau o els Badabadoc Selectors molts hem tingut la possibilitat de descobrir i inclús aficionar-nos al col.leccionisme dels treballs d'artistes dels anys seixanta editats en llengua catalana, Els Dracs, Els 4Z, The Bonds o solistes com Núria Feliu, Nina, Guillem d'Efak o Lita Torelló entre altres, han sigut alguns dels artistes que en l'època en que la nova cançó prenia major protagonisme , s'aventuraven a fer "Pop", malgrat que no es feia servir aquest terme, aquest estil era més aviat conegut  com "música moderna". Avuí es centrarem amb la barcelonina Lita Torelló, donant especial interés als seus dos treballs editats en català.

Nascuda a Barcelona l'11 de maig de l'any 1946, Mª Dolors Torelló, coneguda artisticament com Lita Torelló, va començar a la prematura edat de vuit anys al món de la cançó, la seva primara gravació va estar als 12 anys siguent aquest  un disc de cançons infantils que anuanciaven el TBO a Radio Barcelona, per aquella epoca era assídua al programa dedicat als nens d'aquesta mateixa radio, "El Club Infantil".

Amb el pas dels anys la Lita anava canviant de registres adaptant-se als gustos musicals del públic, a l'hora que anava destacant per la seva veu clara i amb una perfecta capacitat d'afinació. L'any 1961 aconsegueix el segón lloc al Festival de la Canción Mediterránea amb la cançó "Presentimiento" que li suposarà el primer contracte discogràfic i el llançament d'una intensa carrera, editant un EP per trimestre, amb només quinze anys. 

L'any 62 torna a ser finalista del mateix concurs i l'any següent repetix un segón lloc amb el tema "Paz", la Lita va ser una de les primeres cantants en guanyar-se l'apelatiu de "Xicona ie-ie". Aquell mateix any comença a fer treballs cinematogràfics fent doblatges al castellà de cançons estrangeres, com el que va fer amb el tema "El dia más largo" d'Andrew Morton i Ken Annakin de l'any 62 i que la Lita va incloure al seu treball editat per Vergara d'aquell mateix any junt als temes "Desafinado, Si è Spento il Sole, Madison à Paris. L'any 63 grava el seu primer treball en català, un disc de nadalenques junt a José Guardiola "Lita Torelló i José Guardiola canten al Nadal" (Vergara 1963), l'any 64 Lita Torelló estava en lo més alt de l'escena pop estatal, compartint escenari amb lo més granat del  moment. Los Sirex, Duo Dinamico etc. "La mas bella del baile", "Chao, Chao" i "No soy digna de ti" formen part d'un extens repertori, a l'hora que va canviant el seu aspecte per una estètica molt més moderna.

Degut a les traves per part de l'administració i la censura, els artistes tenien grans dificultats per traduir exits estrangers al català, tanmateix els segells optaven per editar aquestos temes en editorials xicotetes o subsegells, així doncs, l'any 65 la Lita edita dues "perles" en català amb el segell Concèntric, per una banda quatre temes recollits en un EP sota el nom "Fantàstic Lita!" compost pels temes "Es tant!", "No t'ho diré pas", "Potser dema" i "Bon dia" amb lletra de Jordi Sarsanedas i música de Francesc Burull que va escriure la dels quatre temes i també va realitzar els arranjaments ademés d'encarregar-se de la producció i direcció musical.

L'altre dels Eps en català es tractava de quatre versions "Ciao, Ciao" del tema "Downtown" de Tony Hatch, "Tu Seràs" del tema "Tu farai" de G.B.A Martinelli, el fabulòs "No toraré a plorar per tu" versió de "I've cied my last fear over you" de Ian Hawkshaw i per últim "No has dit quan sera" adaptació de "You forgot to say when" també de Hawskshak, tots quatre adaptats per Ramón Folch. Després de l'aventura en català, l'any 66 va editar un dels seus grans exits en castella l'EP compost pels temes "El derecho de amar", "Rubia, Rubia", "Y... Y..."  per últim "El amor en los muchachos como nosotros" amb el segell Vergara, això va ser abans de contraure matrimoni amb un camera de televisió, motiu pel que segons conta ella mateixa deixà els escenaris, quelcom que sembla ocorría molt sovint en les artistes de l'època. La seva carrera finalitazava l'any 68 quan comptava amb només vint anys, curiosament com artista veterana, degut a la seva intensa carrera en la qual va gravar fins a catorze treballs en 7".