THE BLUES BUSTERS la baula perduda entre el R&B i el Soul.


Formats per Philip ‘Boasy’ James i Lloyd Osbourne Campbell, van ser un dels primers duets vocals de música jamaicana, van començar a finals dels anys 50 emulant les bandes de Rhythm & blues nord-americanes, i així es com s'ho feien, fent versions d'aquestes bandes pels locals més turistics del nord de Jamaica. Els Busters van tindre un cop de sort una vegada Sam Cooke els va escollir per acompanyar-lo en la seva gira per l'illa caribenya. Una vegada finalitzada la gira van tornar al seu circuit habitual de cabarets turistics ja desenvolupant el seu repertori inspirat en l'estrel.la del Soul, així doncs el seu repertori es basaba en harmonies de caire sentimental.

Amb l'explosió del Ska la banda pren partida i es posiciona com un dels duets candidats a encapçalar l'escena jamaicana, no els faltava talent, de fet van ser dels més populars i reconeguts entre tots els duets d'eixa época degut a les seves refinades armonies en temes com “Donna” (Coxsone, 1960) on van marcar el camí per a les bandes que després el seguirien. El primer single que van gravar contenia “Little Vilma” i “Early One Morning” editat pel segell Limbo. Dues setmanes després de la seva gravació, “Little Vilma” puja a lo més alt de les llistes d'èxits, marcant el punt de partida de la seva fantàstica carrera. Als seus inicis, The Blues Busters acostumaven a participar en concursos entre cantants que se cel.lebravan al Back-A-Wall, la shantytown (barriada de barraques) situada on avuí es triba el Tivoli Gardens. Moltes altres estre.les com Keith ‘Slim’ Smith, Wilburn ‘Stranger’ Cole, Roy Shirley o Brent Dowe i Tony Brevett (The Melodians) s'acostaven per allí per vore als seus idols. Les seves gravacions tenen el segell de Byron Lee i Coxsone Dodd majoritariament, encara que van alternar amb altres productors, el seu primer treball de llarga durada va ser "Behold How Sweet It Is" l'any 65 editat per Sunshine Records, després el seguirien dos treballs més "Blues Busters" i Each One Teach One (Dynamic 1967) a la decada dels seixanta junt a més d'una dotzena de singles inclosos els abans esmentats, quelcom habitual en les bandes del moment.

A meitat dels anys 70 reprenen el treball d'estudi amb el disc Philip and Lloyd (Scepter, 1975) un disc més centrat en el soul i la música disco, que no pas en els ritmes jamaicans, i ja al 1979 graven Truth amb el segell Sarge.
L'experència viscuda amb l'estrel.la del Soul i la seva passió pels sons de Detroit els porta a gravar un disc tribut a Sam Cooke (Serge 1980), no seria la primera vegada que verionarien a l'estrel.la del Soul, destacant el tema "My Girl" que curiosament no s'inclou en aquest treball. Els Busters van continuar la seva carrera fins meitat dels anys 80, lo cert es que res com els primers treballs al costat dels grans productors jamaicans, així doncs, si per algo es coneixa al duet es pels treballs de la decada dels seixanta lligats als ritmes jamaicans.



Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

A la cabina de l'Allnighter... Alberto Valle (Le Clean Cut, Take Ivy)

SANT ANTONI POP FESTIVAL, 21 gener 2017, Betxí (La Plana)

A la cabina de l'Allnighter... Andy Allnighter