martes, 4 de noviembre de 2014

A la cabina de l'Allnighter... ALBERT GIL

De l'Albert Gil  poc podem dir que no estiga dit ja, peça clau als Brighton 64, un històric a l'escena mod barcelonesa, qui ara mateixa es troba ultimant els detalls del que serà el nou treball d'estudi de la mítica banda catalana, podem afegir com a novetat que es troba inmers en un nou projecte de versions de ie-ie ibèric nomenada Vade Retro, i entre unes coses i altres, l'Albert s'ha deixt caure per la nostra cabina per deixar la seva empremta, qual cosa es un honor per aquest espai. Aprofite per deixar-vos l'enllaç de la fantàstica entrevista que va fer en Robert Abella als Brighton 64 fa uns mesos per aquest espai. Entrevista a Brighton 64


- Quants anys portes mostrant la teva música al món? quina va ser la primera vegada i on?

Penso que l'any 88 vaig començar a punxar seriosament, per necessitat econòmica, a una discoteca que es deia Zacarias per a gent gran a la Diagonal. Fins aleshores només havia posat discos a festes més o menys privades. Allò era una veritable feina perquè havia de posar música melòdica, sort que n'hi havia molta dels seixanta que m'agradava però em vaig fer un fart de posar Dyango, Julio Iglesias i Los Panchos. Seguit vaig fer de resident al mític bar musical Boira, que era on a començaments dels vuitanta ens reuníem els mods de la ciutat. Al 92 vaig treballar a la Boite, des que van obrir. Es pot dir que aquesta va ser la primera etapa.


- Quin o quins formats de reproducció prefereixes a les teves sessions?
Abans no filava tan prim com ara, que només punxo singles de vinil. M'he tornat, en aquest sentit, una mica estricte.

- Quin es l'estil principal a les teves punxades? es l'únic o també t'introdueixes en altres terrenys?
Poso tota la música que m'agrada, que és molta, però principalment tot el ventall d'estils que considero mods: northern soul, seixantes, ieié, R&B, garatge, revival... fins i tot ska i new wave.

- Quina ha sigut l'experiència més significativa o el millor record de tots aquestos anys?
Doncs n'hi ha hagut moltes però, potser, on m'ho he passat millor és a la sala Clandestino de la Plaça Reial. Allà vam començar les sessions d'A Way of Life, que segueixen fins avui al Barbara Ann. Al Clandestino programava un grup en directe i portava sempre un punxadiscs convidat.

- Una anecdota durant una sessió que no oblidaràs mai, alguna petició extranya...?
Quan em van servir un plat de paella damunt la taula de mescles, era una inauguració d'un restaurant.

- Quines han estat les teves últimes adquisicions i que estas desitjant mostrar al món?
"Lina", del Dúo Dinámico; "El meu trastet", de Santi Sans; "Qué chica tan formal", de Los Bohemios.

-Top five, 5 temes per a cada moment de la nit
Per començar la festa... The Cat de Jimmy Smith
Per calfar l’ambient... Monster Mash, de Bobby Pickett
Per mantindre el foc viu... Peanut Duck, de Marsha Gee
El colofó... Ain't got no I got life, de Nina Simone
L’acomiadament... Always look on the bright side of life


No hay comentarios:

Publicar un comentario en la entrada