A la cabina de l'Allnighter... Marc Faith

Especial Alldayer Northern Soul, Naraniga Gastromusic. 04/06/16

El Marc te l'honor de ser el primer en repetir "sessió" a la nostra cabina, ell es un dels responsables d'un dels events més atractius que es cel.lebren a la província de Castelló (Rhythm & Beach mod & 60's weekender), darrerament ha posat potes amunt el Casino de Constantí  a l'Aplec d'Aplecs dels PPCC amb el seu set, va participar al warm up del darrer Someday Northern Soul Allnighter de València i te el punt de mira posat al proper Euroye-ye'16 a terres asturianes, però abans amic i amigues, ha de pasar per la cabina del Naraniga de Borriana i de ben segur  deixarà algú/na sense sola de sabata amb la seva sessió , si ties i tios el Marc... es un del nostres.

- Quants anys portes mostrant la teva música al món? quina va ser la primera vegada i on?

La primera vegada que vaig punxar va ser a la colla (penya, local) d’uns amics, que li déiem “The Cavern”, crec que tenia 16 o 17 anys. Haguera de ser la primera festa que organitzàvem. Recorde portar discos dels meus pares, que havia escodrinyat per casa, a banda d’algun repress d’ska que havia comprat ja. Aquella nit punxàvem Kike i Borxo (de Mash Masters i de la Castelló Scooter Crew), que ja havien fet alguna festa abans, i jo.

- Quin o quins formats de reproducció prefereixes a les teves sessions?

Sempre m’he decantat pel vinil, en 45 habitualment, però m’agrada portar a voltes LPs. Personalment, tinc certa devoció pel ritual de recerca de les edicions originals. Encara així, considere oportú remarcar que vaig començar amb repress i ho respecte. Al cap i a la fi, fomentar la música i la cultura que estimem és el més important.

- Quin es l'estil principal a les teves punxades? es l'únic o també t'introdueixes en altres terrenys?

Ara mateix, no diria que tinc un estil principal. Potser el Rare Soul com a punt neuràlgic, però tenen molta rellevància el R&B i el Boogaloo, i sempre m’agrada donar pinzellades de jamaicà i Modjazz.

És cert que fins fa pocs anys he punxat més jamaicà que altra cosa (sobre tot, Reggae i Rocksteady), i seguisc fent-ho amb el Sound Black Diamonds (junt a Dani Lampérez i Javi Poyatos). La música feta a l’illa en eixa època té un especial atractiu per a mi. Però bé, avui dia considere que m’inquieten molts estils de música de molts llocs, i que si tinc ocasió, vaig incorporant a la col·lecció (i compartint en les sessions).

- Quina ha sigut l'experiència més significativa o el millor record de tots aquestos anys?

Crec que et respondré, més o menys, el mateix que l’altra volta: cada sessió té les seues peculiaritats; diferents ambients, diferents estats d’ànim, d’embriaguesa,... I, si no passa res estrany i es mira des del punt de vista adequat, sempre queden bons records. Si avui he de fer especial menció a quelcom, se’m ve al cap el Rhythm & Beach. Són moltes hores invertides i amb molta il·lusió, no sempre ix bé, però continua sent una experiència molt significativa.

- Una anècdota durant una sessió que no oblidaràs mai, alguna petició extranya...?

No em recorde de cap situació anecdòtica digna de rememorar ara mateix, però sí que recorde una de les últimes peticions... Julio Iglesias. Així més estranyes, o més acollidores, són les que et trobes a voltes a l’Spoonful de Castelló: Nina Simone, Ray Charles, James Brown, etc.

- Quines han estat les teves últimes adquisicions i que estas desitjant mostrar al món?

La més recent és un clàssic de R&B, “Big Maybelle - I’ve Got A Feelin’”.

-Top five, 5 temes per a cada moment de la nit

Per començar la festa... THE DIMENSIONS – FEVER

Per calfar l’ambient... THE FOUR CHAPS – TRUE LOVERS

Per mantindre el foc viu... ETTA JAMES – SEVEN DAY FOOL

El colofó... JOE BATAAN – YOUNG, GIFTED & BROWN

L’acomiadament... CHUCK JACKSON – HAND IT OVER

Un tema que no pot faltar al Naraniga el dia 4... THE ESQUIRES – HOW COULD IT BE