La ruta del... Northern Soul (Iª Part)
Va ser creat pels germans Abadi sobre les arrels d'una cafeteria popular entre els Beatnicks del moment. Ivor Abadi va contractar al novell posadiscos Roger Eagles (editor del fanzine R&B Scene 64-65) pel seu ampli coneixement sobre blues, jazz i soul, les seves eleccions musicals van donar al club una identitat única. En el moment del tancament del clubs al setembre de 1965, el Twisted Wheel s'havia convertit en la seu principal dels mods de la zona.
El 18 de setembre de 1965 el Twisted es traslladava a un vell magatzem a Whitworth Street, prop de l'estació de tren de Piccadilly. Una planta de producció de cafè amb un laberint de soterranis, el nou club va ser similar al seu predecessor, però, ara s'havia convertti de ple en un club de mods els quals demanaven només soul i Blue beat. Ivor va animar als seus DJ a seguir reproduint música uptempo sense llacunes o introduccions vocals. El local es va plenar de ballarins individuals en comptes de parelles tradicionals. A mesura que la reputació del club anava creixent, joves viatjaven d'arreu del país per a la sessió de dissabte (11 pm a les 7.30) En ocasions artistes de renom apareixien a l'escenari a les 2 del matí durant una hora o així, llavors el DJ tornava a ser el protagonista de nou. Durant els últims anys el Twisted va sobreviure a intents de tancament per part de les autoritats, sucumbint finalment el 15 de febrer de de 1971.
THE GOLDEN TORCH,Hose Street, Tunstall, Stoke-On-Trent (Anglaterra) 1965 - 1973
De cinema a club nocturn de luxe de la ma de Chris Burton, un home de negocis de la zona de Midlands, l'any 1963. Amb l'exterior decorat amb un carro romà a la paret exterior i columnes de marbre, el club transmitia elegància, va estar dissenyat per contenir prop de cinc-centes persones, en els seus bons temps va arribar a acollir fins a 1500 animes, com que estrobava en una zona residencial bastant tranquila, no tardaren en començar el problemes.
El club va obrir per primera vegada al públic l'any 1965, centrant-se en la cultura mod. El primer event relacionat amb el soul no va arribar fins 1967. El DJ resident era "Barmy" Barry, que tenia un gran nombre de seguidors a la zona de Stoke, encara que l'espenta per endinsar-se en les llargues sessions de soul va arribar de la ma de Keith Minshull qui va sugerir a Chris Burton dedicar la nit del divendres a la música de l'ànima, siguent un èxit rotund. Aviat es va unir al seu amic pels divuit anys d'edat, Colin Curtis (nom real Colin Diamond), Minshull i Curtis van formar la Kingspinners. Una trobada casual amb Simon Soussan, cèlebre col·leccionista de discos francesa, va obrir la porta a un ventall de sons de qualitat. Keith i Colin van ser acompanyats per Alan Day i Martyn Ellis. Keith Minshull van suggerir que Chris Burton, que potser seria una bona idea fer una Allnighter i així va començar la llegenda.
Va ser el 1972, quan els allnighters començavena les 8 p.m i acabaven a les 08 a.m., la nit de dissabte i el diumenge al matí. Com no hi havia realment cap altra competència, aviat es va convertir en l'espai d'excepció al país, atraïent a altres DJs com ara Tony Jebb i fins i tot Ian Levine.
Igual que amb cada cas d'èxit, hi ha els problemes inevitables, l'amuntegament, nits carregades d'alcohol i drogues que condueïen a una presència gairebé permanent de la policia a les allnighters, Chris Burton va fer tot el possible per cooperar i pacificar les autoritats locals, però titulars com "TUNSTALL CLUB A DRUG CENTRE" als diaris locals no ajudaven gaire, el 16 de març 1973 "La torxa d'or" s'apagava per a sempre, sense ni tan sols haver fet una festa d'acomiadament.
BLACKPOOL MECCA, Central Drive, Blackpool (Anglaterra) 1965-1980
Com el seu propi nom indica aquest club es trobava situat a la costanera ciutat de Blackpool, dins el comptat de Lancashire al Nord-oest d'Anglaterra. Va obrir les seves portes l'any 1965, posant-se al capdavant de les sales d'oci, arribant a acollinr al voltant de 3.000 persones, siguent lloc de peregrinació d'altres zones d'Anglaterra, la sala era popularment conegut per la "Highland room" una sala secundaria, per sobre de la principal, reservada a la música de l'anima, curiosament a principis dels anys 70 seria aquesta sala "secundaria" la que mantindria el negoci, una vegada la sala principal havia caigut en decadència pes canvis en els habits d'oci dels joves de la zona. La "Highland room" va continuar funcionant des de l'any 71 fins al 79 com centre de ball pels amants del "rare soul".
L'any 81 la Mecca tancava les portes pel deteriorament del local a fal d'inversions. Als plats del club de Blackpool hi ha vien dos noms propis Colin Curtis i Ian Levine, aquest últim peça clau de l'èxit de la sala, levine era fill d'un adinerat empresari local qui viatjava sovint als EUA, llavors els viatjes transatlàntics no eren tan accesibles com ara, llavors els Levine empleaven molt del seu temps en furgar en vells magatzems i botigues especialtizades en soul accedints a aquells temes que ningú altre podia accedir, consequencia de que si algú volia escoltar aquestos tems de primera ma, només ho podia fer anant al Blackpool Mecca. A Mecca prompte li va eixir un competidor, el Casino de Wigan, el qual tenia al seu favor una llicència que el permetia romandre obert tota la nit, llicència la qual mancava el club de Blackpool, convertint als dos locals en rivals directes en alguns aspectes i complementaris en altres, cadascú tenia els seus fidels difenrenciats fins i tot en la forma de vestir, clubs amb una personalitat distinta reflexada en la música programada a cadascun d'ells, com a mostra els cedes recopilatoris "The Blackpool Mecca Story" i "The Wigan Casino Story"
THE CATACOMBS, Temple Street, Wolverhampton (Anglaterra) 1967-1974
The Catacombs era l'espai de dalt en una antiga fundició de plom. Un lloc allagat, estret, al voltant d'un passadís de parets nues de maó de llarg, amb buits en forma d'arc, on els forns utilitzats per estar i una barra de la dreta, i la pista de ball en l'altre extrem. Tenia una capacitat de 500-600.
La importància del Catacombs a la història del northern soul no pot ser subestimada. si no fos per les hores que obria, podria haver superat facilment en popularitat altres llocs tan importants com ara el Twisted Wheel a la dècada dels 70. A The Catacombs es descobrien els sons i a Twisted Wheell i The Torch s'exposaven a les masses. Tot i això The Catacombs va tenir l'última paraula, sobrevivint més que els altres clubs, tancant finalment al juliol de 1974.
"Les Catacumbes" va començar a programar "rare soul" en 1967, i el DJ del moment era Alan S (Smith) qui era relativament nou en l'escena. Se li van unir "Farmer" Carl Dene (Carl Woodroffe). Farmer Carl havia estat un col·leccionista de northern soul des de 1964, visitant asidu a la mítica botiga de disco de Birmingham, The Diskery.
Quan Farmer Carl va deixar The Catacombs, Alan S es va acompanyar per "Major" Robert Crocker, tenint una conexió quasi perfecta, que els va permetre viatjar al llarg i ample per tal de localitzar nous sons. Junts van obrir una botiga de discos, i un dia, en el camí a Leicester per obtindre noves aadqusicions, la parella es va vore involucrada en un accident de cotxe, Bob Crocker va morir tristament i Alan S es va pasar 3 mesos a l'hospital.
Mentre que Alan va recuperava, Mick "Froggy" Taylor es feia càrrec del negoci, El club va tamcar breument en 1972 per reformes, però continuant en la seva missió per descobrir els millors sons del moment.
Una vegada que The Torch havia tancat, The Catacombs regnava en l'escena, fins que va notar l'impacte de Wigan Casino. En 1974 The Catacombs tancava les seves portes definitivament.
WIGAN CASINO, Station Road, Wigan (Anglaterra) 1973 - 1981.
Wigan Casino va obrir les seves portes el 23 setembre de 1973 al so de "Put Your Loving Arms Around Me" de The Sherrys i amb 652 com a testimoni, darrere de la idea, Russ Winstanley, qui aprofitant els rumors de que "The Torch" tenia problemes amb les autoritats locals va transmetre a Gerry Marshall, amo de la sala, la idea de fer una Allnighter al Casino, siguent rebutjada en primera instància i aprovada més tard després de l'insistència de Winstanley, el cap va cedir per fer una nit de prova, una vegada fet el recompte de la recaudació (400 lliures) van percebre que podia ser un èxit i van començar a fer allnighters regularment cada dissabte.
El Casino Clubo the "Emp" abreviatura de The Empress Hall nom original de la sala va ser construida en l'època de la Primera Guerra Mundial, i va ser el lloc perfecte per a una Allnighter. Una enorme pista de ball i un gran escenari situat en un extrem, un balcó voltava a la pista de ball per tres costats, donant una visió perfecta dels ballarins per baix, al costat es va construir una altra habitació identica sota el nom de Mr. M's i entre les dos podien acollir a 2.000 persones. El Casino es trobava dèbilment il·luminat per tubs penjant del sostre, el mobilari era molt bàsic, catifa gastada, el calor feia degotejar el sostre, cap atractiu a la vista, però segons ho descriuen els testimonis de l'època, el Casino de Wigan tenia calor i música i es creava una atmosfera única, incomparable.
Als plats Russ Winstanley i Ian Fishwick, qui com altres djs de l'epoca tenien un contacte als EUA, l'oncle de Russ, qui els suministrava constantment de les peces de soul més rares.
Les allnighters van començar com un esdeveniment de la nit de dissabte, originalment de 02 a.m.fins a les 8 am, però més tard van començar a 12:30 a.m., i en ocasions van córrer fins a les 10 del matí. Les Allnighters Oldies van començar l'ay1976, i tenien lloc el primer divendres de cada mes. També es va dur a terme alguna alldayer de tant en tant, normalment en un cap de setmana festiu.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada