A la cabina de l'Allnighter.. The Natural Groove Brothers

The Natural Groove Brothers, "The vinyl shakers", col·lectiu format pels selectors Mr. Viti i Lord Vic, naturals de Gijón (Astúries) establerts a la Vila Joiosa (Alacant). Al 2005 van començar a compartir festes, punxant per separat, en diferents clubs de Gijón, a l'estiu 2012, vivint a la Vila Joiosa decideixen formar The Natural Groove Brothers. Febrils col·leccionistes de vinils i agitadors de les pistes de ball, en les seves sessions abasten tot l'espectre de la música negra dels anys 50, 60 i 70, especialitzats en els sons jamaicans com l'ska, el rocksteady i l'early reggae.


- Quants anys porteu mostrant la vostra música al món? quina va ser la primera vegada i on? Comencem el 2005 compartint plats a Xixón, cadascun sota el seu nom. Allà vam crear un club mensual amb el nostre amic Sir Chesaronne. La primera vegada que ens presentem com Natural Groove Brothers va ser el 2012 en el Rumble Cafè de la Nucia, després d'un concert de le Gran Miercoles  que havíem organitzat. 

- Quin o quins formats de reproducció preferiu a les vostres sessions? 
Les nostres sessions són en vinil. Encara que el nostre format preferit és el single per la seva comoditat, fem servir també lps.

 - Quin és l'estil principal a les vostres punxades? és l'únic o també s'introduiu en altres terrenys? 
El que ens va portar a punxar junts des del principi va ser la música jamaicana dels 60s i principis dels 70s, així que pot ser que predomine lleugerament l'ska, rocksteady i l'early reggae, encara que seguit molt de prop pel soul, el r&b o el boogaloo. Sempre tenim un ull a la pista per saber per on tirar. En ocasions puntuals, com el Rototom, ens centrem gairebé exclusivament en la música jamaicana. 

- Quina ha estat l'experiència més significativa o el millor record de tots aquests anys? 
Conèixer a molta gent amb la que compartim la mateixa malaltia musical de molts racons del món, i que amb el pas del temps molts d'ells s'han convertit en amics. 

- Una anècdota durant una sessió que no oblidaràs mai, alguna petició estranya ...? 
Estant punxant en el Ska Club del Rototom al 2015 i vam veure arribar a Winston Francis, que actuava després. Es va asseure en una cadira a esperar i als dos minuts el veiem ballant amb un somriure a la boca. En acabar va venir a donar-nos l'enhorabona. Les peticions estranyes són un clàssic, però potser la que millor recordem és aquesta persona que mentre sonava un tema de The Skatalites va venir a demanar alguna cosa més jamaicà ... 

- Quines han estat les teves últimes adquisicions i que esteu desitjant mostrar al món? 
Així una mica al bot, de l'últim i que tinc ganes de posar ja: Ben I. King - I can not break the news - (ATCO), The Emperors - Karate (Mala), Joe Anderson - So glad (Heidi), Jackie Opel - Turn your light down low (Coxsone), Joe Gibbs All Stars - Hijacked (Amalgamated) 

-Top Five, 5 temes per a cada moment de la nit:
per començar la festa ... The Heptones - Old time 
per escalfar l'ambient ... Desmond Dekker - This woman 
per mantenir el foc viu ... Glòria Jones - Heartbeat 
el colofó ​​... Manny Corchado - Pow wow 
l'acomiadament ... Ska Flames - Tòquio shot (ja és tradició acabar així, a modus turbo)

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

MIQUEL INJECTION, The Scorcher crew