La misteriosa TRULY SMITH



La cantant britànica Truly Smith, ha estat de sempre una de les artistes favorites dels fans dels sons sixties anglesos tot i que segueix sent un misteri per a molts. La seva habilitat vocal i una bona sel.lecció de temes ben produïts deurien haver sigut garant per fer de la cantant anglesa una estrel.la a les illes britàniques, però la realitat va ser un altra, les seves cançons poques vegades van sonar a les principals emisores de ràdio i televisió i els seus enregistraments fins i tot eren difícils de trobar a les botigues de discos, fet que la va convertir en objectiu de molts seguidors de Northern Soul. Tot i que en cert moment va tindre un intent real de promoció,  la seva carrera es va estancar i mai va acabar d'arrencar.

Josephine Taylor va naixer a Dallam des d’on es va traslladar fins Warrington, al comptat de Cheshire, nord-oest d'Anglaterra. El seu primer contacte amb la indústria de la música va estar durant els dos anys que va treballar darrere del mostrador de Dawson, una botiga de discos local. Tot seguit va pujar a l’escenari del “Club del Sol” a Manchester, on va interpretar "My Coloring Book", on la seva actuació va impressionar a Harvey Livingstone, el propietari del club.

L’any 66 quan només comptava amb setze anys va fer una audició per Noel Walker, un ex músic de jazz que treballava per a Decca, el resultat va ser un contracte per al segell,  moment en que la mateixa cantant va optar per donar-se a coneixer com Truly Smith al món de la música.

Walker es va fer càrrec de la producció del seu primer senzill, un single amb els temes “My smile is just a frown turned upside down". tema original de la cantant de soul a les files del segell Motown Carolyn Crawford. per completar la cara B és feia sonar la cançó de Tony Hatch, "Love is me, love is you”. Com que semblava molt còmoda fent balades, el segell va decidir continuar per aquest camí i en acabant va lliurar els temes "I love him", i "Buttermilk Hill" a la cara B en el que era el seu segón treball.

Mitjançant la delegación de Decca a França els responsables del segell van intentar llançar l’artista per la resta del continente europeu, llavors el mateix any 1966 es llançava a França un EP amb els temes amb que va debutar anteriorment al Regne Unit, més el temes "You are the love of my life" i "He belongs to me”que omplpen la cara B. Tanmateix va estar convidada junt Tom Jones a participar al Show de Dave Berry que s'emetia a la televisió Belga, així com va integrar el llistat d’artistes participante al Cup Knokke junt Engelbert Humperdinck, l'alemanya Katja Ebstein i Marion, els holandesos Janneke Peper i l'Ariane de Bèlgica, entre d’altres. Tot i això el tour europeu no va obtendré l’èxit esperat per part de Decca.

En tornar a Anglaterra l’any 67 veu la llum un altre treball compost dels temes "Windows and doors" i "Take a heart broken". Temes originalment gravats per Jackie de Shannon i Ricky Nelson respectivament. Aquest mateix any l’artista i el segell posaren els ulls en la factoría Motown i lliuraven un altre treball que contenia el tema "I wanna go back there again”, sense dubte una de les seves millors interpretacions, per completar el treball a la cara B quedaba enregistrat el tema "Window cleaner”, la carrera de Truly estava a punt d'enlairar-se a l'agost de 1967 ja que aquest darrer treball havia aconseguit entrar al Top 30 de London Radio,"I wanna go back there again” no només va escalar als primers llocs de London Radio, també va ser també l'últim "Record of the week" a 270 Radio abans que es tancaren totes dues emisores aquell mateix any 1967 sota la llei d’ofenses marines (The Marine Offenses Bill) així com moltes altres emisores pirata.

Per aquells temps era molt comú entre les artistas britàniques recorrer al repertori de Motown per tractar d’conseguir èxit, tot i que poques vegades ho aconseguien, Truly no va ser una excepció, amb "The boy from Chelsea” de Goffin and King i "Little man with a stick" al costat B, Truly s’acomiadava de Decca tot i tindre una fantàstica veu i haver enregistrat uns quants bons temes, l’artista marxava sense haver aconseguit mai un èxit notable, tot seguit va signar amb MGM Records amb qui debutaria sota la supervisió de Mike Hurts membre de The Springfields, qui havia treballat amb altres artistas com ara Barry St John i PP Arnold.

Un single amb les composicions "This is the first time" i "Taking time off” servien de debut amb MGM Records i a l’hora tancanven una curta i injusta carrera. La seva veu enèrgica va provocar comparacions amb algunes conegudes veus de soul de l’època i el seu llegat músical es podia comparar al nivell d’artistes com Helen Shapiro, Lulu, Sandie Shaw, Kathy Kirby i Dusty Springfield.
Truly va abandonar el món de la música l’any 68 per dedicar-se a la docència, ocupant el càrrec de directora a una escolla d’Ainwick, Northumberland al nord d’Anglaterra, tot i això ha tornat a cantar ocasionalment amb la banda d'Horace Silverman i White Gardenias al nord-est d'Anglaterra sota el nom de Josie McDonough.


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

A la cabina de l'Allnighter... Alberto Valle (Le Clean Cut, Take Ivy)

SANT ANTONI POP FESTIVAL, 21 gener 2017, Betxí (La Plana)

A la cabina de l'Allnighter... Andy Allnighter