"PHILLY" JOE JONES el preferit de Miles.



Joseph Rudolph Jones més conegut com "Philly" Joe Jones va néixer a la ciutat de Philadelphia el 15 de juliol de 1923. La seva mare, professora de piano, li va ensenyar els fonaments de la música. Durant els seus anys de formació també va estudiar els tambors amb bateristes com Cozy Cole i Charles Wilcoxon, rebent valuosos consells d'Art Blakey i un jove Max Roach. Es va establir com "Philly Joe" Jones, diminutiu de la ciutat on havia nascut, per distingir-se del bateria de l’orquestra de Count Basie, Jo Jones, així com aquest va establir uns estàndards en la secció ritmica en els anys 30 i 40, Philly Joe faria el mateix en els anys 50.

Va començar a tocar amb bandes de R&B als anys 40, establint-se a l'escena jazzística de Nova York. El primer grup amb el qual va gravar estava co-dirigit per Johnny Griffin i Joe Morris, juntament amb Matthew Gee, Elmo Hope i Percy Heath. Durant un temps va estar tocan estàndard de Monk i peces de Bud Powell, però van haver tornar al blues per obtenir diners. Philly, descontent en eixos moments va abandonar el grup i es va unir a la banda de Ben Webster, Lee Konitz, Zoot Sims, Tony Scott i Tadd Dameron. Va treballar a Philadelphia com el baterista local d'estrelles com Dexter Gordon i Fats Navarro. Va estar a l'exèrcit durant un breu període de temps i, en 1945, va abandonar la seva feina com a conductor de tramvies. Suposadament va ser acomiadat de la feina perquè deixava el vehicle amb la gent i entrava als clubs de jazz a tocar durant el trajecte, de vegades oblidant-se de la gent del tramvia.

Les dues grans influències que van donar forma a la carrera de Philly Joe va ser el seu treball amb Tadd Dameron en els anys 40 a 1953 i després amb Miles Davis del 1952-58. Treballant amb Dameron va aprendre a tocar com a baterista de “Big band" i darrere d'un solista. Però sense dubte l'associació més important va ser junt al trompetista Miles Davis. Els dos viatjarien per tots els Estats Units actuant amb els talents locals de cada ciutat. "Philly Joe Jones i Davis anaven de ciutat en ciutat tocant amb músics locals. Philly s’avançava i aconseguia reunir uns quants músics després els presentava a Miles Davis i actuaven junts, generalment el talent local no era prou satisfactori cosa que posava dels nervis al mateixa Davis, ja que moltes vegades no eren capaços ni de seguir lles melodies. Així van voltar de l’any 52-55 al poc Miles va contractar al pianista Red Garland de Texas i el virtuós baixista Paul Chambers, aquesta “invitació” es va estendre a John Coltrane, van realitzar una primer actuació conectant de forma fantàstica entre ells, acabava de naixer el mític Miles Davis Quintet batejat així per primera vegada.

Chambers i Jones es van convertir en la secció rítmica més dinàmica i popular entre diveros solistes com Sonny Rollins i Art Pepper entre altres. Jones va estar en molts enregistraments de Blue Note i va ser pràcticament baterista de casa per les etiquetes de Blue Note, Riverside i Prestige. El seu estil s'ha descrit com "massa fort" o "com un artillero de màquines". Tanmateix, cal escoltar amb atenció per apreciar la seva precisió i energia. Un exemple excel·lent de l’éstil de Jones es pot escoltar a l'àlbum de Coltrane, Blue Train. El primer àlbum de Jones va ser el 1958, un LP per al segell Riverside. En el seu àlbum van participar diversos músics que esdevindrien coneguts dins del negoci com ara Nat Adderley, Julian Priester, Johnny Griffin i Tommy Flanagan. En el seu moment, Jones va obtenir un gran reconeixement. En les enquestes de la revista Downbeat va guanyar la nova categoria d’estrel.les a la bateria el 1957 i la categoria de bateria principal el 1962. Va ser segon lloc el 1961, seguint a Max Roach. En 1957 va viatjar a Europa per participar en diversos festivals de jazz importants, entre ells el de Berlín al costat de Sarah Vaughan i Erroll Garner.

El 1962 es va produir un fort descens en la carrera de Jones, va ser ignorat i gairebé oblidat. Un motiu va ser un bateria anomenat Elvin Jones membre del quartet de John Coltrane,  el qual va furtar-li prou el protagonisme. Tal vegada aquesta siga la raó per la qual Jones es va traslladar a Anglaterra el 1968. Allí va deixar la seva empremta com a professor, ja que llavors tenia prohibit tocar, millorant enormement el talent local, va viatjar poc després a Paris on va formar, el també baterista Kenny Clarke, en una escola de música amb la qual va estar treballant diversos anys. Finalment va tornar a l'escena jazzística de Nova York i la costa oest, però ja havia quedat relegat a un segón pla dins l’escena jazzística. Va treballar regularment a la seva ciutat natal, l’any, va enregistrar un LP per a l'etiqueta de Sonet: “Mean What You Say” un bon exemple de bebop d'últim hora

A la dècada dels 80, va formar Dameronia, un grup dedicat a tocar temes originals de Tadd Dameron. Això va donar lloc a dos treballs sota l’etiqueta Uptown Records als anys 82 i 84 i que van tindre molt bona acceptació per la crítica. El 30 d'agost de 1985, va morir d'un atac cardíac a casa seva a "Philly".

Philly Joe Jones està considerat un dels més grans bateristes que ha tingut el jazz modern, destacant molt especialment en l'ús de les escombretes, i posseïa una tècnica refinadíssima.


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Entrevista a... LAS INFRARROJAS (Especial Sant Antoni Pop Festtival, Betxí 20/01/18)

A la cabina de l'Allnighter... Andy Allnighter

A la cabina de l'Allnighter... BERNAT FA (Castelló)