A la cabina del Casino de Constantí... ROBERT ABELLA (Especial Aplec d'Aplecs Modernistes dels PPCC)

- Quants anys portes col·leccionant música dels anys 60 en català?

No n’he col·leccionat mai. Jo sóc de l’època que compràvem la música perquè era l’única manera de poder-la escoltar i quan a tu et venia de gust. No he comprat mai discos per col·leccionisme. Els pocs discos que tinc dels 60s en català els tinc perquè me’ls he trobat per casualitat a bon preu. Llevat d’alguna rara excepció, jo sempre havia comprat música en anglès. La curiositat pels 60s en català me la van despertar el col·lectiu Modernisme Aborigen amb la sèrie de CDs recopilatoris que van publicar, o sigui que no fa gaire.

- Quin va ser el primer disc que vas comprar de 60s en català?
Va ser un EP de la Núria Feliu i me’l vaig comprar perquè hi havia una versió en català -«Tu parles molt»- del «You Talk Too Much» de Joe Jones, que jo vaig conèixer pel primer single de Los Elegantes «Charlatán». Me’l vaig comprar pel preu i per curiositat.

 Quina és la banda o artista que veus més lligat a l'escena Mod o sixtie de la música seixantera cantada en català?

El grup dels 60s que més veig en la línia del gust mod serien l’Eurogrup amb les seves versions de música negra nord-americana. També m’agraden molt Els Dracs, però les seves versions són més de grups britànics.

Actualment, els grups de so seixantista que veig més propers als gustos modernistes trobo que serien L’Home Llop & The Astramats de Lleida, amb el seu ska/rocksteady, i els Pasapogas Hammond Quartet d’Elx, amb el seu modern jazz. Tanmateix, hi ha uns quants grups de so seixanter amb una orientació no tan modernista que també m’agraden molt, com els Trau, els Oest Trip o Mossèn Bramit i els Morts.

- Quines han estat les teves últimes adquisicions i què estàs desitjant mostrar al món?

De cara al III Aplec d’Aplecs de Constantí m’he proposat fer una sessió de música de gust modernista en català per a l’hora del vermut. La idea que porto no és fer una sessió limitada als 60s -que per a això tampoc tinc prou discs- sinó oferir una sessió que reflecteixi com el Modernisme català ha anat molt més enllà dels 60s... i inclús que no vingués d’abans, de l’excel·lent escena jazzy catalana! 

A part dels artistes dels 60s, voldria retre homenatge a grups com Skatalà, Dr Calypso, Els Pirats, Surfing Sirles, El Conjunt Badabadoc, els germans Gil, Marc Argenter, Carles Belda... i això m’ha dut a haver de comprar alguns discs. 

Llàstima no poder punxar coses dels darrers anys que només estan en CD. La sessió serà exclusivament en vinil, of course.

-Top five, 5 temes per a cada moment d’un vermut aborigine:
Per començar la festa: «Cebes verdes» de Ferran Orteu

Per calfar l’ambient: «Romanço del fill de vídua» d’Els 3 Tambors

Per mantenir el foc viu: «Sóc així» d’El Belda i el Conjunt Badabadoc

El colofó: «No tens cor» d’Els Trons

L’acomiadament: M’agradaria acabar amb «Això és espectacle» d’Els Pets, fenomenal versió del «That’s Entertainment» dels Jam, però no està en vinil.