DAVID BOWIE I dig everything, the 1966 Pye singles

 DAVID BOWIE: "I dig everything: The 1966 Pye singles" 2001
Castle music

"D'auténtic nom David Robert Jones, va naixer al barri londinens de Brixton al 1947. Començà tocant el saxofó en un grup de colegials com George & The Dragons y The Konrads fins fer-se semi-profesional en bandes de Jazz.
Al 1963 estava clavat de ple a l'escena Mod, seguint intensament a grups com els Stones, Graham Bond Organization i Georgie Fame. Conten que esperant torn a la perruqueria del barri amb altres Mods van decidir formar el seu propi grup de R&B: Davie Jones & The King Bees, posteriorment tindría milers de noms, encara que la formació quasi no va variar: Dick Underwood (guitarra solista y armónica), Roger Bluck (guitarra rítmica), Frank Howard (baix) y Bob Allen (batería). Començaren actuant en Clubs de R&B i tot seguit signaren amb Decca amb qui van gravar el seu primer single: "Liza Jane"/"Louie Louie go home" (publicat en juny del 64 sota el nom de Tome Jones & The Jonahs) quasi un any després, en Parlophone, i produits per Shell Talmy editaren "I pitty the fool" (Bobby Bland)/"Take my tip" això era en març del 65 i amb el nom de The Manish Boys. 

A finals del 65 formen una nova banda, amb millors músics i amb més pretensions: Dave Jones & The Lower 3rd (Dennis "T Cup" -guitarra-, Graham Rivens -bajo- i Phil Lancaster -batería-). Continuen gravant en Parlophone amb Talmy, el seu següent single va estar  "You've got the habit of leaving"/Baby loves that way", ja composat per dos temes seus i entrant en la línea R&B-Pop marcada por grups com The Who o Yardbirds. A principis del 66 signen amb Pye amb qui editen "Can't help thinking about me"/"I say to myself", single que marcà l'inici d'un estil característic durant aqueixos anys, un pop encantador amb lletres divertides. Poc després deixà el grup i comença la seva carrera en solitari, canviant el seu nom per David Bowie (inspirat pel seu manager Ken Pitt davant l'éxit del Davy Jones dels Monkees). Al 66  Bowie va grava dos singles més en Pye: "Do anything you say"/Good morning girl" (en abril) i "I dig everything"/"I'm not losing sleep"  (potser el seu single més brillant i característic d'aquesta época). A finals del 66 canvía una altra vegada de discográfica, ara a Deram (subsidiaria de Decca) on publica en decembre, com avanç del seu primer Lp, el single "Rubber band"/"London boys" , la cara b es un preciós tema autobiográfic que conta la trista experiència d'un Mod de provincies que va a viure a Londres.
Al 67, ademés d'editar el seu extrany Lp " Love you till tuesday, aconsigueixen una residència al Marquee i es converteix en una de les estrel.les més característiques del pop psicodèlic británic, malgrat que els seus éxits començaren a arrivar cap al 69..."

"I've got my mojo working" Angel de la Iglesia



Escrit per

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Entrevista a la banda vallesana BLA BLA BLACK!

Imatge
Formats a Sentmenat/Sabadell a principis de novembre de 2011, BLA BLA BLACK són un quintet (veu, hammond, guitarra, baix i bateria) format en principi per l'Alba Pérez (veu), Joan Andreu Reyes (hammond i veus), Toni González (guitarra), es reuniren amb Jordi Martín de FartWest Management, que els hi proposà crear una banda encaminada cap a la música negra; soul, funky, mod jazz... per acabar d'arrodonir el projecte contactaren amb les millors bases rítmiques del Vallès, en Carles Rambla (baix i veus) i Quim Fernández (bateria i veus).  Inicien el projecte inspirats en músics de la talla de Billy Stewart, The Young Holt Trio, Eddie Jefferson, Lefties Soul Connection... i amb l’objectiu de crear, més endavant, un repertori amb temes propis. El seu directe és la suma d'experiència, bon gust i contundència sonora amb la que no es pot parar de ballar. Un repertori on es recuperen algunes cares B del soul, garage, el funky i el mod jaz...
Més informació

LOS KIFERS, el "Soul" es una droga

Imatge
Los Kifers van ser una banda barcelonesa de soul i freakbeat formats l'any 67, la historia del grup es resumeix a un parell d'EPs editats per Vergara i alguns concerts, de fet avui en dia no es te molta informació sobre la banda. Els barcelonesos l'any 68 es feien amb el primer premi del Campionat de Conjunts Moderns de Catalunya, una mena de festival-concurs cel.lebrat a Mataró (El Maresme) organitzat per Radio Barcelona, aquest premi els va donar la possibilitat de gravar el seu primer treball, un EP format pel temes "Oye mis ansias de vivir!" i "Una aventura" (Vergara 1969) aquest últim adaptació del tema “Un’avventura” de l'italià Lucio Battisti. Llavors la banda estava formada per Miguel Ángel Gallardo a la veu, qui segons conten ells mateixos mai va ser canatant oficial de la banda, sino que el paper de cantant del grup es limitava a alguna col.laboració esporadica degut a l'amistat que mantenia amb la resta de components. Galla...
Més informació