Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: desembre, 2014

A la cabina de l'Allnighter... MAR LA-BEL

Imatge
A continuació us deixem amb la que serà la darrera entrada de l'any i per finalitzar aquest 2014 que millor que acomiadar-nos amb una selecció de bona música des de la nostra cabina particular. L'encarregada de fer rodar els plats a l'Allnighter fins  l'any que ve, es la Mar La-bel. La Mar es una "valenciana i dona de be" establerta a la comarca del Garraf, província de Barcelona. La Mar actualment es bat en duel vinílic cada més amb L'Alfred "el Capità Swing" en el que es coneix com  Groovy Night Fights i que te lloc a La Resistència (Barcelona). Amics i amigues fins l'any que ve, que tingueu un bon 2015, ens veiem a l'Allnighter. - Quants anys portes mostrant la teva música al món? quina va ser la primera vegada i on? Vaig començar a punxar l'any 2008, una mica després d'haver arribat a viure a Barcelona. Sempre havia tingut inquietuds musicals però no va ser fins que vaig conèixer l'Albert Gil Rudemod

BREDDA el retorn del "germà" jamaicà a la ciutat de València.

Imatge
 Ara fa un setmanes els "germans" de Bredda anunciaven a les reds socials el retorn a la seva activitat després de 5 anys de parentesi, durant un decada aquest col.lectiu va treballar "per amor a l'art" en el més estricte sentit de la frase. Si més no, en els concerts els quals podien obtenir algún benefici, aquest diners eren re-invertits en posar l'ull en el següent artista relacionat amb la música jamaicana que portarien a la ciutat de València. Però mirem una mica al pasat per coneixer quina era la seva activitat i fins on va arribar aquesta estima per la música jamaicana. Bredda Jamaican Music Club  eren un grup d'amics que durant 10 anys (1999-2009) plenaren de música jamaicana la ciutat de València, a través de punxades, però, sobre tot de bons concerts, de grups tant locals, nacionals com internacionales: The Trojans, Dave Baker, Roy Ellis, The Slackers, ….Més de 70 bandes van recalar a la ciutat del Túria per primera vegada. Tot per l'est

Els millors EVENTS per al CAP DE SETMANA (i més)

Imatge
DIVENDRES 26 DESEMBRE 2014 DISSABTE 27 DESEMBRE 2014 DIMARTS 30 DESEMBRE 2014 DIMECRES 31 DESEMBRE 2014

"OH WHEN THE SANTS" a la teva ràdio

Imatge
Què pot fer fa un castellonec a Barcelona per matar el temps? doncs molt clar, un programa de ràdio, parlem amb l'Enric Sendra, organitzador de diversos events relacionats amb l'escena modernista i jamaicana a la seva ciutat, Castelló, i ara empenyat en infectar la ciutat de Barcelona dels sons de banús a través de les ones, des del  barri de Sants... - Qui forma el “Oh when the sants"? Quan de temps porteu a les ones? Oh When The Sants el dirigisc jo, Enric Sendra, únicament. Compte amb la col·laboració de Pol Cid, com a tècnic de so, però el programa és un projecte personal. Portem poc més de mes i mig en antena intentant fent-nos un lloc en l’escena de la música afroamericana. El tema és que porte un temps vivint a Barcelona (sóc de Castelló) i necessitava un espai on poder desfogar-me de la rutina i fer allò que més m’agrada, compartir la música que escolte. - En quin tipus de radio emitiu?  El programa s’emet a l’emissora Ona de Sants-Montjuïc, al 9

QUÈ T’EMPATOLLES ARA? - 1 MODS I MASACLISME. Per Robert Abella

Imatge
Obrim una nova secció dins del bloc, aquesta es "Que t'empatolles ara?" un seguit d'escrits del senyor Robert Abella, dels quals no sabem quants hi hauràn, ni de quins temes tractaràn, ni la seva periodicitat, com be reflexa el nom de la secció son empatollaments de l'autor. En Robert pense no necessitarà presentació si ets seguidor habitual del bloc, però per si t'acabes d'incorporar, a continuació et deixe uns quants enllaços relacionats amb aquest senienc enamorat de l'escena mod i el seu país. En Robert es un seguidor fidel d'aquest espai i amic personal, per tant considere un privilegi gaudir dels seus escrits, els quals el lector podrà estar d'acord o no,  però aquests si més no suscitaràn debat cosa que els fa més interessants si cap. Siga benvingut a casa seva mestre. Entrevista presentació 40 mods... ,  Cronica TFA ,  Two tone ,  Entrevista Brighton 64 ,  Northern soul . QUE T'EMPATOLLES ARA? Una sèrie de venades moder

Els millors EVENTS per al CAP DE SETMANA

Imatge
DIVENDRES 19 DESEMBRE 2014 DISSABTE 20 DESEMBRE 2014

Us presentem el treball de la il.lustradora MONIKA SUSKA

Imatge
Monika Suska és una il·lustradora nascuda a Polònia. En els últims anys ha viatjat pel món amb el seu marit Tytus i el seu gat imaginari Bucek. Li encanta la música jamaicana, el sushi, Star Trek, els raigs del sol, prendre cafè mentre fa feina i, per descomptat, els gats. Il.lustra sobretot per als nens, però en bona part també per a públic de més edat. Ha fet treballs per a diverses editorials, com ara Dragon pencil i Maverick Book.  A continuació us deixem algunes de les seves il.lustracions més representatives vers la temàtica d'aquest espai, tot i que aquest asumpte no siga el més representatiu de la seva obra, podeu coneixer més de prop el seu treball a traves de la seva web o consultant el seu perfil a les diverses reds socials. https://www.facebook.com/monikasuskaillustration http://monikasuska.pl/

SUEDEHEADS, volta als orígens.

Imatge
Parlar de suedehead, es parlar d’una part del’escena skinhead, una vesant centrada en no perdre els origens estètics i musicals, una mena de continuació del que havia sigut l’escena al principi, fet que ens porta a parlar dels Gang o Hard mods com a punt de partida, aquells mods que rebutjaven el viratge cap a la psicodèlia i el hippisme o que es negaven a deixar que es desvirtués per sempre la seva escena. Cap a finals dels seixanta el moviment mod perdia força als carrers londinencs, a la segona meitat dels seixanta ja es deixaven vore “Peanuts” pels carers de Londres, “Peanuts” era el mal nom que rebien els skinheads abans de que foren batejats amb aquest terme, aquests en principi portaven els cabells a l’estil “college-boy” o fins i tot a lo “french crew” com els mods, acurtant-lo cada vegada més fins al punt de de rapar-lo, que no afaïtair-lo, quasi al minim que donava la maquina.  Així doncs, uns anys més tard un sector de l’escena va decidir canviar la seva imatge, ja

Els millors EVENTS per al CAP DE SETMANA

Imatge
DISSABTE 13 DESEMBRE 2014

ARA ES LORGUE Groove i trempera dels 60 i 70, músics de casa nostra o de fora amb exclusiva producció catalana.

Imatge
http://tape.ly/ara-es-lorgue Los Relampagos "Nit de llampecs" Latin Combo "I'm a man" Círculos "Respect" Ossie Laine "Midnight our" Jou Cogra Group "Darkness" Barcelona Traction "Has vist pasar el ocells" Jordi Sabatés "Ocells del més enllà" Orquestra Mirasol "freed's funk" Manuel Gas "Soul Makossa" Jou Cogra "Atrapados" Lou Benett "Movimiento" Eddie Lee Matison "A man needs a woman" Latin Combo " I put spell on you" Núria Feliu "D'aqui a l'eternitat" Dit i fet per: http://3penics.blogspot.com.es/

Els millors EVENTS per al CAP DE SETMANA

Imatge
DIVENDRES 5 DESEMBRE 2014 DISSABTE 6 DESEMBRE 2014

DONALD BIRD "Royal flush", Blue Note 1961

Imatge
DONALD BIRD "Royal flush"  Blue Note 1961 Es diu que Donald Bird es trobava en un dels seus millor moments i com a constatació d'aquest fet es la gravació de diverses sesions fantàstiques a finals de la decada dels anys 50, principis dels 60, entre elles aquest "Royal flush". Melodies càlides i agradables que combinen hard bop principalment i algunes pinzellades de blues, el disc es composa de sis temes , dels quals quatre estàn signat pel pròpi Bird ("Hush", "Jorgie's", "Sangri-la" i "6M's"). A destacar, a banda del protagonisme evident de la trompeta de Bird, un jove Herbie Hancock al piano qui comptava amb poc més de vint anys i acabava d'entrar a formar part de la banda de Donald Bird, així doncs, el mestre del piano es permetia de signar el sisé i últim tema del disc, sota el nom de "Requiem", aquest tall va estar la primera composició del pianista en la seva carrera. La resta del qu

SUGAR PIE DESANTO "Go, Go Power!"

Imatge
Sugar Pie Desanto ha estat un noms pròpis del R&B, el petit cos de Sugar Pie Desanto s’obria pas entre els gegants del Blues, siguent l'única intèrpret femenina el cartell del Folk Blues Festival nord-americà que va recórrer Europa en 1964. Altres noms própis que completaven el cartell eren Willie Dixon, John Henry Barbee, Sleepy John Estes, Clifton James, Sunnyland Slim, Hubert Sumlin, Lightnin Hopkins i el llegendari Sonny boy Williamson. Les audiències de televisió britànics també van tindre el plaer de degustar el seu acompliment al Ready Steady Go! al mateix programa que els Kinks.  Nascuda a Umpeylia Marsema Balinton (Brooklyn, NY) el 1935, de pare filipí i mare nord-americana es van traslladar a San Francisco quan tenia tres anys. Va desenvolupar el seu talent acompanyant a la seva mare, pianista de concert, a la seva adolescència va ser noticia en guanyar un festival de joves talents organitzat per Jhonny Otis qui la batejà amb el nom de Little Miss Sugar Pi