dissabte, 16 de juny de 2012

ARNIE & JACK


Moltes i sonades han sigut les rivalitats a qualsevol esport, per exemple: Harvard i Yale a les regates, Celtics i lakers a la NBA, Muhamad Ali i Joe Frazier a  la boxa etc. 


Coincidint amb el començament del U.S. Open 2012 el segón Major de la temporada, reproduisc un vell article del diari anglés The Telegraph, per així acostar-nos a la rivalitat viscuda als anys 60 pels aficionats del golf, sense dubte una de les mes apasionant  de tots els temps, la protagonitzada per Arnold Palmer guanyador de 7 tornejos de gran slam i Jack Nicklaus, el millor golfista de tots els temps amb 18 Majors com a profesional, a hores d'ara no superat per cap altre. 


Bjorn Borg tragué el millor i el pitjor de John McEnroe, i viceversa, Ayrton Senna i Alain es provocaren lo millor,  l'un de l'altre per dominar el seu esport, i les batalles entre Sebastian Coe i Steve Ovett defineixen la seva època a l'atletisme.
Però potser la major rivalitat esportiva de tots els temps va ser entre Arnold Palmer i Jack Nicklaus, qui varen lluitar no només pels títols de golf més importants, però, sino també pels cors dels aficionats al golf de tot el món.
La seva va ser una estranya relació simbiòtica, capturada en cada detall fascinant al llibre  Arnie i Jack per Ian O'Connor (Yellow Jersey, 17,99 £). Definir com una relació d'amor-odi, seria massa simple,  hi havia molts  matisos de sentiment, l'admiració, menyspreu, enveja i un sentiment de fraternitat que podria entendres només per germans de sang.
És difícil per a les noves generacions esportives entendre amb precisió els èxits i l'estat del grans esportitstes anteriors. Aquells que han crescut amb Tiger Woods, i el veuen aparentment  com el millor golfista del planeta, poden no ser conscients que la seva corona abans pertanyia a Nicklaus, mentre que aquells que van créixer en els anys daurats del 'Golden Bear'  poden ser capaços d'apreciar com un Palmer dominant ocupava la ment del públic abans que arrivara un Nicklaus desafiant.
Nicklaus va ser calorosament apreciat per les masses britàniques, que estaven encantades amb les seves habilitats i varenn ser presoneres del glamour de la seva aparença. Però durant molts anys va ser injuriat per molts nord-americans per ser el nou vingut que es va atrevir a desafiar al seu major heroi, un excés de pes, admes joc lent tecnicament, amb pantalons acampanats i sense estil.
Palmer excitava la gent, no només pel que era sinó pel que representava: els valors veritables i eterns del pedigrí als Estats Units. Era de tall net i la mandíbula quadrada, de parla tan directa com conduia la pilota de golf, a ell li agradava fumar i prendre cervesa: era un  regular Joe amb un talent donat per Déu.
Aquesta és la raó que va inspirar tanta devoció en les milers de persones que composaren l'Arnie's Army, la quantitat de veus que el van seguir com hordes en cada gran torneig, i qui va fer la vida impossible als seus oponents, normalment un nomenat Nicklaus.
Mentrestant  l'Army s'anava trencant davant Jack, que tenia un do per dur a Arnie a la bogeria, tant sols per la manera de jugar. Nicklaus va ser, als ulls de Palmer, un ventall de talent gloriosament dotat, un anatema per a un home que mai tornaria a jugar amb seguretat, ja hi havia una alternativa espectacular.
En la vellea, la parella ha madurat, i la seva relació s'ha aprofundit.Però la rivalitat no ha disminuït.
Arnie & Jack: Palmer Nicklaus and Golf's Greatest Rivalry' per Ian Connor



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada