MOSE ALLISON, l'esència del Mississipi



Parlar de Mose Allison, es parlar de la combinació perfecta entre el jazz i el Blues, de l’home blanc amb esència negra, d’una forma de tocar clara i un a veu càlida i profunda, que sembla senzilla, però a l’hora plena de matisos. Mose Allison destil.la elegància en cada nota, en cada paraula.
Un dels músics amb més influència al mon del Blues i el Jazz, constancià d’això la quantitat de versions que s’ha fet d’algunes de les seves cançons, The Who, The Clash, Van Morrison, Eric Clapton, Yardbirds etc. han revisat alguns del seus treballs, ademés d’altres cançons en  el seu honor com el tema Allison del grup de Boston, encapçalat per Black Francis, els Pixies.
Nascut a Tippo, delta del Mississipi l’any 1927, va creixer influènciat per Louis Amstrong, Fats Weller, Duke ellington, Louis Jordan, però sobretot per Nat Cole del King Cole Trio.

Trompetista al principi de la seva carrera, on ja començà a composar les seves pròpies cançons, prompte va sustituir l’instrument de vent per els teclats.
Començà treballant als clubs nocturns, barrejant el blues que havia escoltat a la seva infància amb peces més modernes de jazz d’artistes com Thelonius Monk o Al Haig.
Al 1957 ja traslladat a Nova York, va obtenir el seu primer contracte amb Prestige Records, debutant amb l’àlbum Back Country Suite, un recull de cançons que evoquen al Delta del Mississipi, àlbum que va ser altament reconegut per la crítica del moment.
Així Mr Allison va passar a compartir escenari i gravar amb grans artistes  de jazz com Gerry Mulligan, Stan Getz i creant la seva pròpia banda, el Mose Allison Trio.
Els anys següents grava Local Color (1957), Young man Mose (1958), Creek Bank (1958), Ramblin’ with Mose (1958), Autumn Song (1959) tots amb el mateix segell, més tard signà amb Columbia Records amb qui va gravar tres àlbums més , tot i abans de donar el salt al mític Atlantic Records, on resulta dificil destacar algún treball sobre altre.
Entre d’altres fets, la seva musica sovint ha sigut utilitzada pel cinema, fet que el portà ha fer una aparició en la pel.licula  The Score, cinta protagonitzada per Robert de Niro i Marlon Brando l’any 2001.
A hores d’ara Allison ha continuat composant aquestos ultims anys, constància d’això, el seu darrer treball The way of the world, enregistrat l’any 2010.
Malgrat no ser molt partidari dels recopilatoris, ja que  moltes vegades no es te una percepció real del treball de l’artista o simplement es un recull de cançons escollides a gust del que convé a la discogràfica de torn, aquesta vegada he de recomanar un per tal d’iniciar-se en l’obra del senyor Allison, Allison Wonderland Anthology(1994) per Rhino Records, sempre com a introducció, ja que seria un crim no indagar més profundament en l’extensa obra de Mose Allison.






Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

A la cabina de l'Allnighter... Alberto Valle (Le Clean Cut, Take Ivy)

SANT ANTONI POP FESTIVAL, 21 gener 2017, Betxí (La Plana)

A la cabina de l'Allnighter... Andy Allnighter