DERRICK MORGAN, l'autentic Nº1

Amb motiu de la visita a terres castellonenques, ja que va participar fa pocs dies al Rototom festival de Benicàssim (La Plana), fem un petit repàs als inicis de la carrera d'una de les llegendes vives del Ska i el Reggae, Mr Derrick Morgan.

Nascut al març de l'any 1940 a les zones rurals de Clarendon Parish (Jamaica) emigrà a Kingston una decada més tard, els seus primers contactes amb la  música varen ser a l'esglèsia i el  el Rythm'n blues  que es podia escoltar a les emisores de radio nord-americanes, sintonitzades a l'illa a través del Golf de Mèxic.
Als 17 anys es presentà a  un concurs de joves talents on va interpretar un parell de temes de Little Richard on deixà bocabadat a bona part del public.
Anys més tard quan el RnB començà a decaure, va ser el moment en que els propietaris de les sounds systems comencen a fixar-se en joves talents locals i els nous ritmes creats a l'illa, un dels més famosos propietaris d'aquestes sound systems era Duke Reid, qui acabava de crear el segell Treasure Isle, el qual ademés de gravar als joves per al seu segell els promocionava a un programa de radio que portava el mateix nom i que s'emetia setmana rera setmana des de Kingston.


Derrick Morgan entrà per primera vegada a l'estudi l'any 1959, gravant els temes Lover boy i Oh my, per al segell del "Duc",  a l'hora que el seu nom començava a fer-se un lloc entre el públic, Morgan no perdia el temps i contactava amb "Little Wonder" Smith altre conegut productor musical, amb qui feia una audició del tema Fat man, quedant aquest  prou impresionat i fent-lo signar  un disc per al segell Hi lite propietat de Smith.

La carrera de Derrick Morgan era un anar i vindre de segell en segell,  la seva qualitat li permetia poder anar coneguent productors i escollir amb qui gravar, o millor per qui ser furtat, el següent en quedar seduit per la seva veu i el seu estil, seria el productor Clement "Coxsone" Dodd amb qui va gravar els temes Leave Earth i Wigger wee shuffle, no cal dir que varen ser un èxit.
Llavors la seva popularitat estava pels núvols, siguent desitjat de col.laborar amb molts altres cantants i productors, com Prince Buster o Jimmy Clift, qui va posar a  Morgan en contacte amb el Xino-jamaicà Leslie Kong, propietari de Beverly Records i amb qui Morgan es va unir donant-li suport des del primer moment que fundà la companyia, siguent Be still i Sunday Monday les primeres referències d'una llarga llista d'exits junt a Kong.
Derrick Morgan va ser l'unic artista en ocupar els llocs del 1 al 7 de la llista d'exit de manera simultanea a Jamaica.

Als mesos següents gravaren Travel on, The Hop i Forward march tema aquest últim amb el que es cel.lebrava la recent independència de Jamaica, el disc va ser un éxit i començà la llegendària guerra amb Prince Buster qui acusava a Morgan d'haver-li furtat la melodia del seu tema They got to come, va ser tal el cabreig de Buster que grava el tema Blackhead chiney man, on de manera despectiva feia referència a Derrick Morgan, en frases com "jo no sabia que els teus pares eren de Hong Kong" , Morgan no es quedà curt i respongué amb el classic Blazing fire, "viu i deixà viure i els teus dies seràn més llargs" deia una part de la lletra, Buster contra-atacà amb Whatch it Blackhead i Morgan respongué amb No raise, no praise i Stil instint.
Mentrestant els seguidors de cada artista no es quedaven a banda i sovint hi havien baralles d'uns amb els altres, arrivant fins i tot a fer intervindre al govern de l'illa caribenya, per tallar el clima hostil, així doncs van obligar tots dos artistes a aparixer a una foto junts, on apareixien com amics.

L'any 68 veu la llum el primer LP de Derrick Morgan, Forward march editat per beverly en jamaica i per Island Records en Anglaterra, on apareixia el seu tema més popular Housewives Choice on compartia veus amb Millicent Patsy Todd.
Instalat uns anys a Anglaterra, Morgan trobava que com a casa en cap lloc i tornà  a la seva illa per seguir conreant exits de la má dels millors productors, tal va ser el seu exit que crea el seu propi segell Hop records, fent -se acompanyar de la millor banda, els Lyn Taitt & The Jets, amb qui va produir temes com I'm the ruler, i el seu primer LP auto-produit, Derrick Morgan & friends.

L'any 69 tornà a Anglaterra per segona vegada, al contrari que la primera, el Reggae s'havia fet molt popular, s'havia creat una nova audiència sota el nom de Skinheads, joves blancs, residents als barris més desafavorits, que es juntaven a les festes organitzades pels negres per escoltar i ballar la música que aquells importaven de la seva illa.
Així doncs Derrick Morgan ja era una estrela del gènere, aprofità per fer concerts i gravar un parell d'albums amb Pama Records,  Derrick Morgan in London i Moonhop.