Gent prepareu-se, perque això es Rocksteady! ALTON ELLIS

El passat dia 11 d'octubre es complien 4 anys de la mort d'una de les figures més importants dins l'escena jamaicana i sense dubte un dels noms més representatius del Rocksteady, no podiem passar per alt aquesta data i fer un petit homentatge des d'aquest modest espai, que es l' Allnighter, a una de les figures més grans dins la història de la música jamaican "People, Get Ready, for this is Rock Steady"

Va naixer al barri de Trechtown, Kingston, capital de jamaica l’1 de setembre de 1938, el seu primer contacte amb la música va ser tocant el piano i guanyant diversos concursos de ball, segons conta el mateix Ellis en alguna biografia, "acostumava a clavarme a l’escola de nit i aprenia a tocar el piano de manera autodidacta, de vegades fins a 7 hores seguides”.

Al 1959 s’inicia la seva carrera com a vocalista junt a Eddy Perkins, amb qui conforma el duo Alton & Eddy, practicant el R&B, estil que predominava a l’illa caribenya per aquella epoca, amb Eddy conrea els seus primers exits com a cantant amb temes com “Muriel” o “My heaven”.

Al poc de temps Eddy decideix llançar la seva carrera en solitari i s’instala als EUA, Ellis va continuar a Jamaica de la mà de Coxsone Dodd, dins el seu segell Studio One, en poc de temps va trobar un sustitut d’Eddy Perkins, el cantant John Holt qui l’acompanyarà com a duet almenys en un parell de gravacions abans de que Holt s’integre en The Paragons i el nostre protagonista entre a formar part de The Flames junt al seu germà Leslie entre altres. Es en aquest moment es quan Duke Reid amo i senyor de Treausure Isle, segell competència d’Studio One, es sent atrait per la veu i l’estil d’Ellis i aquest pasa a formar part del seu segell amb el nom d’Alton Ellis & The Flames.

Ens trobem a meitat dels anys 60, l'Ska ralentitzava el seu ritme evolucionant cap a nous sons, la relació amb els rudeboys i els artistes era evident i les seves lletres així ho constataven, crims, violència i la dura vida al guetto eren temes habituals dins les cançons d'Ska, a l'hora naix si més no una corrent, un grup d'artistes, però, entre els que es troben grups com The Rulers amb temes com "Dont Be a Rudeboy" o el mateix Alton Ellis amb temes com "Dance craser o "Don't Trouble People" que tracten de criminalitzar i denunciar aquesta actitud violenta.

Degut a aquesta recerca d'un só diferent, després de 7 ó 8 anys de protagonisme absolut de l'Ska, els artistes troben la formula, un só mes clar, ritmes més lents i suaus que ajudaran a suportar les Sound System ballant sense parar, naixia el Rocksteady.

"Gent prepareu-se, perque això es Rocksteady" amb aquesta frase obria el senyor Ellis els seus shows per deixar pas al seu tema "Rocksteady", Do the reggae, let's do Rocksteady, deia l'estribillo, siguent així el primer en utilitzar aquest terme per referirise al nou só i autoproclamarse inventor de l'estil.

Mentrestant continuava conreant exits a Treasure isle unes vegades com a solista i altres acompanyat d'altres artistes, per aquesta epoca enregistra Mr. Soul of Jamaica, un dels albums referència a l'estil i que aprofitem per etiquetar-lo a l'apartat de disc recomanable dins el blog.

Cap a finals dels 60, la vida d’Alton Ellis transcorre a meitat cami entre Anglaterra i Jamaica, on va i torna sovint per continuar gravant discos com “Alton Ellis sings Rock & Soul” el seu segón treball. Els seus temés canvien la tematica de les seves lletres, així doncs deixa de banda els Rudeboys i la denuncia de la violència ,per centrarse en temes romantics. Arriven els 70 i el reggae va asomant el cap, adaptant-se Ellis a aquest nou só, es quan grava alguns temés acompanyat de la seva germana Hortense Ellis. Instalat de forma permanent a Anglaterra s’aparta un poc del que es fa a la seva illa natal, als 80 va obrir una tenda de discos All-Tone al sud de Londres.

Ellis va continuar actiu a l’escena jamaicana fins que la seva salut es va deteriorar, rebent un important guardó l’any 2004 de mans del govern jamaicà, en reconeixement a la seva carrera, l’11 d’octubre de 2008 moria a l’hospital de Hammersmith, Anglaterra, deixant darrere un bon grapat d’albums i singles entre els que es troben autentics himnes dins la música jamaicana.