JIMMY McGRIFF, I've got a woman



Va naixer a Philadelphia, Pennsylvania EUA, bressol d’alguns dels  millors organistes de Jazz, el 3 d’abril de 1936, James Harrell McGriff començà a tocar el piano als 5 anys d’edat. Amic de l’infància d’un altre monstre dels teclats Jimmy Smith i alumne de Richard “Groove” Holmes, amb qui va gravar a principis dels anys 70 per a Groove Merchant Records.

A principis dels l’anys 60 va començar a tocar l’organ influènciat per gent com Milt Buckner o Count Basie, durat aquesta epoca va montar un combo amb el que es dedicà a rodar per tots els clubs de Philadephia, ademés d’acompanyar ocasionalment a músics com Don Gardner, Prysock Arthur etc. El 1961, el trio de McGriff rep l'oportunitat de gravar per a un petit segell independent, una versió instrumental del hit de Ray Charles "He Got A Woman". La versió de Charles va ser un exit, i arrel d’aquest exit  Juggy Murray, propietari de Sue Records decideix que enregistre l’àlbum sencer amb el mateix nom, llançat el 1962, aquest incluia exits com "All About My Girl". Per supost l’àlbum també va tindre  gran aceptació.

McGriff va gravar una sèrie de treballs per al segell Sue entre 1962 i 1965, acabant aquesta epoca amb el que es manté com un dels millors exponents del blues basat en el jazz “Blues for Mr Jimmy”. Acte seguit  el productor Sonny Lester propietari de Solid State Records va reclutar Jimmy per al seu segell, qui li va dornar quasi total llibertat per a gravar i li oferí l’oportunitat d’adentrar-se en un ventall d’estils. Així doncs estaria unit al segell de Lester el següents tres anys, donant vida a un totals de  nou treballs entre els que es troben “The Big Band” (Tribute a Count Basie),  “Cherry”, “A bag full of Blues”, “A bag full of Soul” i  “I’ve got a new woman”. 

Instalat a Nova Jersey i voltant arreu del món oferint la seva musica,  va obrir el seu propi club, The Golden Slipper, on va enregistrar junt a Junior Parker l’album en directe “Black Pearl” per aquesta epoca formava part regularment de la banda de Buddy Rich, malgrat que només enregistraren junts “The Last blue Album, Vol. I” el 1974.
Acavada de naixer la nova discogràfica de Sonny Lester, Merchant Groove Records continuava bombardejant al mercat  obres de McGriff periodicament, qui havia estat retirat de la industria discogràfica un temps, el qual havia aprofitat per montar una granja de cavalls a  Conneticut. Cap al 1973 McGriff torna activament al món de la música, temps en que la música disco s’intentava apoderar del jazz, fet que aprofita el nostre protagonista per mostrar la seva versatilitat músical i capacitat d’adaptació als nous temps i així crear una serie d’exits, “Stump Juice” (1975), “Red Beans” (1976) etc.

 El 1980, deixa Sonny Lester i comença a treballar amb el productor  Bob Porter, començant una llarga relació amb el segell Milestone Fantasy, després vingué l’associació amb el saxo alt Crawford Hank cap a final dels 80, durant els 90 experimentà amb el Hammond XB-3 una mena d’organ que sintetitzava el so, donant un aspecte poc natural a la música, fet que podriem dir va marcar la fi de la seva carrera músical.






Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

A la cabina de l'Allnighter... Alberto Valle (Le Clean Cut, Take Ivy)

SANT ANTONI POP FESTIVAL, 21 gener 2017, Betxí (La Plana)

A la cabina de l'Allnighter... Andy Allnighter