A la cabina de l'Allnighter, des de Granada (Andalusia) Teddy Dosdedos Garcia

El teclista de Los Granadians ens acosta a les seves sessions, descobrint-nos  alguns dels seus secrets a l'hora de punxar, ademés del seu gust pel so més bizarro amb una seleccció que potser no esperaves... o potser si. 

- Quants anys portes mostrant la teva música al món?quina va ser la primera vegada i on?

Porte col.leccionant música des d'aproximadament uns 12 anys. La primera vegada que vaig debutar coma DJ, si no recorde malament, fou a Granada junt a un jove Doctor Tema, en un bar de Granada on tenien per a l'ocasió penjades unes pinyes del sostre! juas! El propietari del local va pensar en tot per fer la festa més "tropical". Gran nit.

- Quin o quins formats de reproducció prefereixes a les teves sessions?

M'agraden sobretot els 45's, crec que es mes divertit a l'hora de punxar, però també es més  problematic!... en quant van pasant les hores i el grau d'intoxicació va aumentant, es notable com els discos que vols no apareixen, els que busques ja no hi son... i al final poses un a la desesperada i poden pasar dues coses, que et posen una medalla com al "Magic Andreu" o que les xicones del Un, Dos, Tres, et toquen la campana.

-Quina ha estat la teva experiencia més significativa o el millor record que gusrdes de tots aquestos anys?

Crec que totes son significatives d'una manera o un altra, en algunes, els records venen pel lloc o la sala, el so, en altres pels comentaris o per vore com la gent coreja alguna cançó que poses o que els agrada.

El que no m'agrada, i se que no ve a compte en aquesta secció però vull comentar-ho, es el grau de subnormalitat que hi ha entre alguns Pd. Per a mi que tingues un disc més car que jo no vol dir que et done dret a mirar per damunt del muscle a ningú, per a mi ells només son animes perdudes que mai pugueren fer música propia i tenir un reconeixement, i per tindre més diners que altres, ara tenen l'oportunitat de pujar-se a un escenari i que la gent els aplaudisca. Jo he estat amb Djs que m'haguera agradat tancar-los la boca d'un cop de puny, Si sapigueres quant de TONTO he conegut pel món, però quan dic tonto es TONTO, coeficient intelectual baix, que no saben mantindre una conversació que no siga sobre numeros de matriu, d'aquestos que s'arronsen, palits... buscat una novia o agranat el desert xiquet però deixa'm beure la cervesa en pau!.

-Quines han estat les darreres adquisicions i que estas desitjant mostrar al món?

Doncs estic que no cague amb “Happy Land” un rocksteady d'aquestos de quan t'alces de cap a caiguda, increible! Preciós!... ultimament he comprat més LP's que singles, es curios, m'ha donat per començar una altra vegada amb els LP's de reggae, algunes portades son genials! L'ultim fou el “Dance the ska” de Byron Lee en vinil verd! Preciós! Ja tenia el normal però aquest ha eixit per 40 dolars, i em semblà interesant tindre-lo

-Top 5 para cada moment de la nit:

Per començar la festa... “saca el guisky Cheli” - Desmadre 75-(Matrix number SN-90.046 · 1975)
Per escalfar l'ambient... “Que dolor” - Raffaella Carra – (Matrix number· 45-2232 · 7" · 1982)
Mantindre el foc viu... “Mi gran noche” - Raphael – (Matrix Number EPL 14.372 · 7", EP · 1967)
El colofó... “Hay que lavalo” - Charanga del tio Honorio – (Matrix Number CBS · CBS 3729 · 1976)
L'acomiadament... nos ponemos serios? Jajajaja..... “She's so fine” de Glen Adams (AMG – 837)