A la cabina de l'Allnighter... PACO VILA, vocalista d'Arte Pop

Amb el Paco Vila vam parlar no fa molt  amb motiu de la presentació del primer treball amb la seva nova banda Arte Pop, i que et recordem pots aconseguir mitjançant l'Allnighter, en aquesta ocasió contactem amb ell perque ens conte  referent a la seva faceta com a Pd, com sempre no ha faltat predisposició per part seva,  això es el que ens ha contestat.

- Quants anys portes mostrant la teva música al món? quina va ser la primera vegada i on?

La primera vegada que baix punxar va ser a una festa Mod a Lleó al 94, allí es celebraven festes i punxades cada 15 dies, estava molt nerviós i amb por de fer qualsevol errada, per eixe mateix motiu no en vaig fer cap.

- Quin o quins formats de reproducció prefereixes a les teves sessions?

El meu únic format per a punxar és el vinil, ja siga en single o en LP, també he d'aclarir que no soc propietari d'una gran colecció d'originals, si he tingut que escollir entre comprarme un single original o amb els mateixos diners poder emportar-me dos singles i un LP reeditats sempre he triat la segona opció, de totes formes respete i admire les grans coleccions d'originals, cadasqú és lliure. També tinc originals.

- Quin es l'estil principal a les teves punxades? es l'únic o també t'introdueixes en altres terrenys?

 A l'hora de punxar sempre m'he basat en la temàtica mod, des de ska clàssic, r&b, Soul, grups blancs dels 60, bandes mod dels 60, revival mod del 79, dels 80, 90, de la decada passada i d'ara també. A l'hora d'introduïrme en altres terrenys sempre he escollit com a base la música estatal, ja siga cantada en castellà, català o altres llengues, m'agrada molt la música que se va fer ací als 70 amb pincellades hard-rock psicodèliques, m'agrada molt el pop en castellà dels 80 i dels 90 i també d'ara.

- Quina ha sigut l'experiència més significativa o el millor record de tots aquestos anys?

He passat nits molt divertides punxant, des de festes mod a Lleó, a la concentració Mod de Castelló als 90 i també al Owl Weekend que organitzaba Iván Chabrera, a la década passada recorde un parell de nits memorables al Shangri-la a Benicàssim. Més recentment he estat al X aniversari de Jamaican Memories que es va celebrar al Four Seasons i les darreres vegades que he punxat al Veneno Stereo a Castelló on me conviden a punxar un parell de vegades a l'any.

-Quines han estat les teves últimes adquisicions i que estas desitjant mostrar al món?

Les últimes adquisicions han segut un LP de Jess and James editat originalment al 67, el darrer de Al Supersonic and the Teenagers, el darrer de Cooper ( me'l va regalar el mateix Àlex ), un LP de una banda de pop anglesa dels 90 que es deien Bronco Bullfrog, el LP de Los Relevos ( una joia de música beat dels 90 ), el LP de de Solera ( dels 70 ), un EP dels Small Faces reeditat als 90 pel segell EVA amb vinil verd que vaig trovar per 50 cts, el primer LP de Loquillo ( Los tiempos estan cambiando ), Los Negativos ( Dandies entre basura ), també un 10" de demos del disc "Quadrophenia" de The Who i estic esperant que m'arrive l'últim dels Brighton 64 ( Esta vez va en serio ). També he comprat alguns cd's, l'últim el "Preparados, Listos, ya" de Los Flechazos que el porte al cotxe i feia temps que no escoltava, no l'habia tingut mai en aquest format. 

No sé si vull mostrar res al món, vaig molt a la meua bola, però sempre he dit que hi ha que mirar la música amb una mica d'amplitud i no centrar-se només amb un estil o tendència per cuestions només d'estètica, això és ( per a mí ) com mirar el món per la mirilla d'una porta.

-Top five, 5 temes per a cada moment de la nit

Per començar la festa.. 
The fabulous Counts: Who's making love.
Per calfar l’ambient... 
James Hunter: Don't do me no favours.
Per mantindre el foc viu...
The Roulettes: Bad time
El colofó... 
The Creeps: One good reason
L’acomiadament...
Brighton 64: Notes al marge
Extra bonus: Cooper: Arizona 
Sherpa: A un grupo inglés