Estas preparat per a...THE ACTION!



De trajectoria curta però intensa, el grup no va gaudir de cap oportunitat per això, lo cert es que van saber guanyar l’estima dels mods de l’època, convertint-se en una de les darreres bandes mod de la dcada dels seixanta, moment en que altres bandes gaudien de certa popularitat i es consideraven bandes comercials, com podien ser els Small Faces.
Tal era l’estima cap al grup que quan actuaven a Brighton centenars d’scooters els esperaven a l’entrada de la ciutat per acompanyar-los en forma d’escolta fins arribar a la sala on havien de tocar.

Formats a Kentish Town, barri del nord de Londres l’any 1963, el seu reprtori es composava majoritariament de revisions de clàssics del soul i R&B, conjugant així una barretja d’aquestos dos estils tot i amb l’influència inevitable de la British Invation. La banda estava formada per Reg King, considerat pels mitjans de l'època com un dels millors cantants blancs de soul , Alna “Bam” King a la guitarra, Mike Evans al baix i Roger Powell a la bateria, incorporant-se més tard Pete Watson a la guitarra solista.

En principi la banda signava com The Boyfriends epoca en la que es dedicaven a  fer de backing band per a la cantant Sandra Barry, en poc temps van pasar a dir-se The Boys, per finalment convertir-se en The Action, una vegada ja deslligats de la cantant. Amb  Barry  varen arribar a gravar un parell de temes en forma de single per al segell Decca, els temes eren “Really Gonna Shake” per la cara A i “When We Get Married” per la B, el qual no va gaudir de gaire exit s’ha de dir.

The Boys donen vida al primer single signat per la banda amb els temes “It Ain’t Fair” i I “Want You” aquest veu la llum sense ser un gran èxit, ja en 1965 amb el nom de The Action aconsegueixen un contracte amb Parlophone mitjançant George Martin, el productor ni més ni menys que dels Beatles, Martin feia un temps que els havia posat l’ull damunt. D’aquesta nova relació neix el primer single de la banda amb el nom de The Action per la cara A el tema estrela de Wilson Pickett “ Land of 1000 Dances” i per la B una altra joia del soul “In My Lonely Room” de Martha Reeves & The Vandellas, l’any següent enregistren una altra tema colosal en forma de versió “I’ll Keep Holding On” de les Marvellettes, malgrat la qualtitat de la veu de Reg King i la fantastica execució de les versions per part de la banda, aquestos seguien sense aconseguir un gran èxit de vendes.

Al 1966 Pete Watson deixa la banda per deixar pas a Ian Whiteman, a meitat d’aquest mateix any veu la llum un nou treball de la banda, “Baby you’ve got it” i “Since I lost my baby” son els temes que els composen, sempre amb la vista posada en els clàssics del soul, durant aquest any 66 i el 67, la banda es dedicà a gravar material que no vorà la llum fins  als anys 80.
The Action trionfava al Marquee Club, però les llistes d’èxits continuaven donant-los l’esquena, mentrestant Anglaterra s’anava introduint en  la psicodèlia i la banda no podia ser menys i evoluciona amb els nous temps deixant constància en un nou senzill amb els temes “Never ever” i “Twentyh-four hour”, deixant de banda les versions de la Motown per centrar-se en temes pròpis.
La banda començà a trontollar i el juny del 67 graven l’últim senzill per a Parlophone, “Shadows & reflections” i “Something has hit me” ademés d’algunes maquetes, que vorien la llum a finals dels 90 recollides en el recopilatori “Rolled Gold”.

Després d'alguns canvis en la formació i anada i tornada d’algún membre, la banda decideix canviar el nom, com una mena d’adaptació als nous temps, així pasen a dir-se Azoth en un principi i Mighty Baby més tard, deixant l’aventura poc temps després.
Als anys 80 va vore la llum un nou recopilatori de la banda sota el no de The ultimate! finalitzant així una carrera que ha necessitat del pas dels anys per ser reconeguda com calia des d’un primer moment.





Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

A la cabina de l'Allnighter... Alberto Valle (Le Clean Cut, Take Ivy)

SANT ANTONI POP FESTIVAL, 21 gener 2017, Betxí (La Plana)

A la cabina de l'Allnighter... Andy Allnighter