2TONE, història d'una nova era.

A continuació fem un resum generalitzat d'una de les epoques de renaixement o re-invenció de l'Ska a les illes britaniques a principis dels anys 80, l'era 2Tone, general perque parla d'una epoca i no de la història de cap grup en concret, encara que tenint com a pilar indiscutible a The Specials, la banda de Jerry Dammers fundador del segell 2Tone i màxim exponent d'aquest revival de  música jamaicana a l'Anglaterra del Tatcherisme.

Anglaterra vivia l’explosió del punk, moviment musical d’indubtable vitalitat i actitud que posava de cap per avall l'escena musical britànica i l’english establisment a finals dels anys 1970. Mentre que la música era emocionant i visceral, els missatges socials darrere del punk estaven tots massa sovint perduts en un fang de nihilisme, negativitat i un concepte caotic de l’anarquia. Fins que The Clash van portar influències negres en la seva música i una espurna de compromís social i lluita organitzada,. Influènciat en bona part pel punk i per la història dels segells de soul Motown i Stax, un jove nomenat Jerry Dammers construia una banda i un segell de música revolucionari que reunia el reggae, el punk i el pop anglés. Va ser un intent deliberat de promoure els beneficis de la vida urbana multicultural a Gran Bretanya. Aquesta banda, inicialment anomenada Coventry Automatics, es va convertir més tard en The Specials. El segell discogràfic es nomenaria 2 Tone. Així renaixia una nova explosió de l’Ska a les illes britaniques, basada en la revisió de classics jamaicans dels anys 60 majoritariament, amb un punt de velocitat, naixia l’Ska Revival.

Prompte s’adheriren noves bandes a aquesta nova fornada skatalica, The Selecter des de Coventry, Madness i The Bodysnachers a Londres, The Beat a Birmingham, entre altres, així com velles estreles jamaicanes com Desmond Dekker o Laurel Aitken qui aprofitaren per realitzar gravacions amb algunes d’aquestes noves bandes.

Tot va començar l'estiu del 1979. amb portades de discos impresos pels propis membres de la banda, el primer llançament de 2 Tone va ser Gangsters (com The Special AKA),  junt a The Selecter qui aportà un tema instrumental per a la cara B. El single va ser recollit aviat pel segell Chrysalis, amb que va signar The Specials, i el qual va proporcionar finançament per al segell 2Tone. El segón single que publicà al segell va ser dels Madness, banda quasi desconeguda per aquella epoca. Dammers oferia clausules menys restrictives per a les seves bandes de les que acostumaven a signar els segells tradicionals, així doncs la banda podia desvincular-se del segell després d’haver gravat un single, questió que aprofitaren els Madness després d’haver gravat el single Prince, fet pel que Dammers els acusà d’oportunistes.

Hi havia música, contingut i un segell que recolçava les bandes, només faltava una imatge, un símbol, la vessant gràfica d’questa “nova era” creativa que identificara aquest conjunt de bandes i així es com naix Walt Jabsco, el nino de tratje, barret Pork pie amb ulleres fosques sempre prop d’una tira a quadres blancs i negres, simbol de l’unitat i representació de la barretja multiracial que integraven el segell 2Tone. Creat per John Sims and David Storey creatius del segell Chrysalis sota la supervisió de Dammers i Horace Panter membre dels Specials junt a Dammers, els quals volien cuidar el minim detall en tots els aspectes, des del el disseny gràfic dels discos fins a la posada en escena als directes.

A l’octubre d’aquell mateix any te lloc un dels aconteciments més representatius de l’era 2Tone la gira arreu de les illes britaniques conformada per Madness, The Selecter i The Special, siguent recordada aquesta com un dels moments més energètics i llegendaris del moment. S’estaven convertitnt en un fenomen de masses, fet que aprofità l’extrema dreta per fer-se publicitat i recaptar joves d’estètica Skinhead, així malgrat que als grups hi havien components de raça negra, no era extrany trobar elements d’extrema dreta als seus concerts, els quals en moltes ocasions creaven incidents, tenint que donar la cara membres de les bandes i mostrar aquest rebuig publicament com li va ocorrer a Terry Hall vocalista d’Specials, qui va fer les següents declaracions “ No ens agrada la violència, fem música com una alternativa de lluita” tot seguit a unsuns incidents ocorreguts a un dels seus concerts.

La ma de Margaret Tatcher començava a notarse de forma contundent mitjançant retalls economics a la població, sobre tot a la zona de Midlands, zona industrial on havia aflorit la 2Tone anys enrere. L’estiu de 1981 es visqueren grans avalots a la zona de Brixton, barri londinenenc de majoria inmigrant de raça negra on l’ska havia tingut més adeptes. Moment en que Ghost Town de The Specials arriva al numero 1 de les llistes britaniques, Ghost Town era un tema fosc amb una lletra crua sobre una ciutat devastada, just en un moment de clima violent i d’enfrontaments amb les forçes de represió britaniques.  

Com generalment sol ocorrer en aquestos casos d’expressió cultural espontània, no podia durar molt i “l’era 2Tone” comença a mostrar símptomes d’esgotament, l’inmaduressa en alguns casos, les gires,  l’alcohol i les drogues comencen a influir en les relacions entre els seus membres.

En 1984 veu la llum "Free Nelson Mandela" de The Specials, qui es converteix en cançó referent dels moviments en defensa dels drets civils i en himne del moviment pro-alliberament de l’ex-mandatari africà. La 2Tone deia adeu això si deixant una emprempta ben marcada.

A partir dels anys 90 s’han produït gran quantitat de retrobaments alguns molt dignes, altres no tant, el senyor Dammers ademés de dedicar-se a produïr bandes i formar part d’algún  que altre projecte musical es dedicava a punxar en sessions de Ska i Reggae.

Bandes més representatives del segell  2Tone:

Madness, The Specials, Selecter, Bad Manners, The Beat, The Bodysnachers...