Entrevista GRANADIANS vs RED SOUL COMMUNITY, GRANADIAN REGGAE INVASION!

La llista de bons grups granadins que acostumen a fer aturada i fonda a València ciutat es abundant i la seva qualitat indutable. Entrevistem a dues d'eixes bandes que en aquest més d'abril venen a xafar els escenaris de la ciutat del Turia. El divendres 19 Granadians en Loco Club y el dissabte 27 Red Soul Community a la sala Dub Club. Ambdues bandes granadines; ambdues bandes practicants dels sons més anyencs de l'illa del negre, or i verd; ambdues amb osques a la furgoneta que saben a tequila, vi francés o suc de civada bávara o txeca. Amb tot, les llegendes de rivalitat que van marcar a Coxsone Dodd vs Duke Reid; Prince Buster vs Derrick Morgan; o Beatles vs Rolling els persegueix. Veiem que hi ha de cert en això. Des de Granada (Andalusia) i per l'abril reggae-guateques mil. 


-A Granada hi han i han habut grups de molta qualitat i molt actius en diferents estils. PPM  al punk rock, Teenagers al soul, Granadians i Red Soul Community en lo jamaicà. I venen de lluny perqué ja estigueren Los Angeles als 60, als que se'ls feu un homenatge tinc entés. Qué te el cantar de Granada? 
GRNS-Los Ángeles, son una gran influència per nosaltres. Membres de Granadians organitzaren aquell cap de setmana amb concert homenatge al que també participaren Lagartija Nick, Planetas, Lori Meyers, Juan de Pablos, Jesús Ordovás, Lapido, The Teenagers. Tots ens  sentim part d'eixa tradició musical que sigueix mirant als anys 60. Hi ha  un ambient de rock & roll molt inspirador en la ciutat. 

RSC-Granada es música, i sense aquesta, la pròpia ciutat es convertiría en un concepte buit i sense ànima. Que no es permiten, en la actualitat, aquest tipus de cultura al carrer, impedisquen i es prohíbisquen festivals o haja una política de presió a locals i sales de concerts mai va a provocar que no existisquen músics, dj's, promotors... inquiets, i romántics per supost, que facen possible una escena musical de qualitat i reconeguda a nivell estatal i europeu, ja que el poso históric es manté d'una generació a una altra. 

-Grups imprescindibles de Granada o Andalusia en general que hem de coneixer? 
GRNS- Regne de Granada es mouen ara artistes interesants com La URSS, Miguel Rios, Guadalupe Plata, Arisca, Quasar, Los Tsunamis, WAR, Los Summers, Al Supersonic & The Teenagers, Copycats, Eduardo y Los Windys. 

RSC-Serien innombrables, hi ha moltissima qualitat en la actualitat en quasi tots els estils. Així es que em centraré a dues bandes imprescindibles dins l'escena Ska/Rocksteady/Reggae andalusa: Kriptolites (Jaén) y Briatore (Marbella).

Quín va se el vostre primer contacte amb la música jamaiquina i com  està l'escena de ritmes sincopats per allí? Concierts, sals de concerts... Qué va ser del mític Upsseter? 
GRNS-Crec que fou "Un Rayo De Sol" de Los Diablos, un perfecte Reggae que arrasà en les llistes espanyoles i encara avui dia no ha sigut  superat. Mai ha deixat de sonar. Anys després aparegué un disc de Desmond Dekker i un altre de Blue Rivers & The Maroons i ens va encantar eixa música. 
Quan començarem, al 1999 no sabiem que hi haguera una escena ni res semblant. Desmond Dekker va actuar meses després en Granada, quan ja estavem en marxa. De tant en tant ens fem amb amics alguna  festa o punxada, ens agrada posar música jamaiquina i 60's en general, diversos estils. Es més divertit així . El Pub Upsetter va tancar el 2009. Era un bon lloc de reunió. Hi havia algú punxant reggae els 7 dies de la setmana. Només en Granada... 

RSC-Aquesta temporada ha sigut la fi (temporal esperem) d'una gloriosa etapa de quasi 11 anys durant els quals  Reggae Warrior Crew ha caregat amb  quasi el 100% d'actividades al voltant dels sons originals jamaicans que s'han organitzat i desenvolupat en Granada. Estem orgullosos de formar part d'aquest projecte i d'haver vist com feien realitat events de repercusió més enllá de les nostres fronteres com el All Reggae to the People, Monster Weekend, Rocksteady Beat Club, One Top Weekend... En la actualitat ningú ha pres el relleu quedant-se tot molt mort, encara que seguim gaudint de punxades molt destacades dins el panorama estatal com la cita mensual Long Shot! a l'Afrodisia Club i eventualment amb quedades a nivell andalús denominads Put Down Your Fire, que també gestionen membres del colectiu. 

Heu tocat per tot arreu del món, quina diferència trobeu entre actuar ací i fora, i quins països o concierts recordeus amb una estima especial? 
GRNS-Alemanya sempre es genial, Londres i Praga els recordems amb una estima especial. Però no canviem res pel calor que reberem a México DF, València i Madrid, crec que aquestes 3 capitals tenen el públic mas entregat, participatiu i divertit del sistema solar. 

RSC-Aprenem de cada lloc que visitem i intentem gaudir en cada escenari, però, es cert que les nostres visites a França i Alemanya sempre son recordades per que ens trobem a un públic molt entregat i ens hem trobat amb grans professionals que han acabat siguent també grans amics. Destacaria la nuestra primera gira europea junt als hawaians Go Jimmy Go, la primera vegada que ens pujarem a un escenari amb el Roy Ellis i el nostre directe amb Chris Murray, tots dos en difernts edicions del All Reggae to the People. A nivell peninsular estimem Galiza i sempre hem considerat València com la nostra segona llar. 

¿Quins temes, estils o époques us han influenciat més? 
GRNS-Nosaltres començarrem en el reggae amb la moguda skinhead, la música i l'estética de finals dels anys 60. Hem crescut i evolucionat, peró, sempre conscients d'on venim i lo ampli que es el nuestre públic.
Això vol dir que la nostra cultura beu molt d'eixos anys, tant el Rocksteady i el Reggae, (que es lo que practiquem), com el Beat, i el R&B, el top of the pops, el nomenat ie-ie, Garaje Rock, i els temes instrumentals, sempre mirant a les estreles i lo desconegut. Eixe esperit continua a día d'avuí com es pot apreciar al nostre últim álbum REGGALÁCTICO. 

Les nostres décades preferides son el 50, 60 i principis dels 70, en eixos anys naixqueren i es desenvoluparen els estils que més ens han influenciat i pels quals estem ací: Blues, R&R, R&B, Ska, Rocksteady, Reggae, Soul, Boogaloo..., també som seguidors d'altres sonoritats com el Punk Rock, Hardcore i un cumul d'estils "més actuals", encara que els  "oldies" jamaicans marquen la diferència. 

Fins quin punt es important l'imatge projectada l'hora de pujar a un escenari? 
GRNS-Es important, es algo inseparable de la música. Una imatge te que ser coherent i respectuosa amb la tradició que representes i a la vegada sorprendre aportar algo original.I sobre tot gaudir del conciert, tant o més que el públic. 

RSC-Un directe es un espectacle integral i es molt important lligar actitut, posada en escena, estudiar el repertori fer funcionar les dinámiques, tant del propi directe, com aquelles orientades a interactuar amb el públic i fer-los partícips d'aquest. Si la presència en l'escenari es queda sols en un vestuari es projecten un altre tipus de carències que queden més descuidades o en un segón pla. 

A banda de tocar, alguns dels vostres membres también li doneu als plats, com tots podrem comprovar a València rere els concerts previstos. Quins estils i formats utilitzeu? I per altra banda, qué penseu de la importància i rellevancia que está adquirint el fenómen dj en detriment de la música en directo.
GRNS-Sempre intentem que la festa s'allargue després del concert. Es una de las clausules si volen contractar al "Equipo-G", convidem a punxadiscos o posem música algun de nosaltres. Sempre hem comprat i buscat discos. Es una pasió personal.
El fenomeno DJ no l'entenem com a tal, es una palabra que no siginifica res. Gaudim amb els discos que es posen a les festes, als clubs. Però mai donem major importància al punxadiscos  que als propis discos o la música que sona. Es a dir, es algú fent un treball excelent i compartint amb el públic i com a tal te el seu mérit i la seva  remuneració. Però no es un artista, a no ser que cante sobre els discos...No es comprable amb una producció d'un conciert i tot el que comporta. I t'ho diu gent que porta anys traguent els seus singles i LPs al carrer sense pretendre fer una carrera d'això.
Malgrat tot crec que la festa ballable perfecta es la combinació d'ambdues actividades.

RSC-A Red Soul Community tots som col.leccionistes, amants i defensors del vinil (en molts diversos estils). Exercint rere els plats, i molt activament, ns trobem Fede Castro (guitarra) i un servidor (Labase Martínez) dedicant gran part del nostre temps en eixa tasca. Tots dos treballem amb 7 pulsades, Fede centrat en sonoritats Roots, Rub a Dud o Dancehall i jo realitzant una activitat "d'arqueologia" amb la recerca de joies d'Ska, Rocksteady i Boss Reggae.
Es difícil d'entendre perque en ocasions semblen formats enfrontats quan la nit es perfecta = directo + punxada. Però es cert que eixa circunstància s'está donant. Un públic de qualitat valorará ambdues formaess de gaudir de la música, aquesta podria estar la clau.

No es la primera visita a València ciutat, quins records, anécdotes teniu de darreres visites a la ciutat?
GRNS-Recordem un en la sala Wah Wah, presentant "El Temperamental Sonido De Los Granadians Vol.1" com un dels més divertits de la nostra carrera. També fa anys al Loco Club tocant ademés amb el nostre amic Dave Barker en l'homenatge a Laurel Aitken que organitzaren Bredda i Liquidator Music en el que també va actuar Roy Ellis i els punxadiscos estigueren genials. Una gran festa. Ens encanta València.

RSC-Com es diu més a dalt, la considerem la nostra segona casa en relació a lo musical, ja que es una ciutat que visitem regularment. A València tenim grans amistats forjades durant anys i això ens fa estar molt cómodes i no podem concebir una gira sense fer aturada allí. El millor recuerd es el tracte amb els que  moveu aquestos son, que sempre es excepcional, proper i profesional. L'anécdota/circunstancia que vullguem que es repetisca sempre es: paella i piscina al xalet el diumenge.

Entrevista per Saul Ska-Ba per a l'Allnighter i Real Mod World



Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

MIQUEL INJECTION, The Scorcher crew