miércoles, 8 de mayo de 2013

BUDDY "TRAMPES" RICH, La meravella dels tambors.


Conta la llegenda que una vegada estiguent ingresat a l'hospital d'urgències després d'haver patit el seu tercer infart, es trobava gitat a la llitera amb la mascareta d'oxigen enxufada i se li acostà una enfermera, aquesta el va preguntar: "Senyor Rich te vosté alèrgia a algo?" a lo que Buddy es va traure la mascareta d'oxigen i respongué "al Country senyoreta"



Considerat per alguns el millor bateria de jazz de tots els temps, el llegendari Buddy Rich va mostrar el seu amor per la música des de ben menut. La seva va ser una carrera que va abastar set dècades i que va començar quan Rich va tenia 18 mesos d'edat i va continuar fins a la seva mort en 1987. Immensament talentós, Rich podria tocarr amb notable rapidesa i destresa malgrat que ell mai va rebre una lliçó formal i es va negar a practicar fora de les seves actuacions.


De nom Bernard Rich el 30 de setembre de 1917, el famós baterista es va introduir a les audiències a una edat molt jove. En 1921, era mostrat pels seus pares, artistes del Vaudeville, "El Trampes, la meravella dels tamborsr" on feia redobles de tambors interpretant "Stars and Stripes Forever" Tenia un sentit natural del ritme, així va continuar fent el seu espectacle fins 1924 després d'haver fet gires fins i tot per Australia. El 1929 va apareixer al curtmetratge "Buddy Traps in Sound Effects"on ja cobrava 1000 dolars a la setmana i que era el segón xiquet millor pagat del món després de Jackie Coogan, el jove actor famó pel seu paper al film de Chaplin 'El chico' (1920).

El seu interés pel jazz va començar a principi dels anys 30, quan frecuentava el Crystal Club de Brooklyn epoca en la que ja tenia la seva pròpia banda, Buddy 'Traps' Rich and His Orchestra, una nit va ser convidat per Artie Shapiro, un baixista que tocaba al mateix Crystal Club a les jam sessions que tenien lloc al Hickory House de Nova York on tingué ocasió de mostrar el seu talent junt a la banda de Joe Marsala, el qual va contratctar rapidament a Rich per acompanyarlos de seguti, encara que al poc de temps Buddy Rich va abandonar la banda degut a que l'estil Dixie que practicaven Marsala i la seva banda no l'acabava de convencer del tot. Per 1939, s'havia unit a la banda de Tommy Dorsey, i més tard va passar a tocar amb els grans mestres del jazz com Dizzy Gillespie, Charlie Ventura, Louis Armstrong i Gene Krupa. Rich actuava regularment Filarmònica de Jazz durant la dècada de 1940. També va aparèixer en pel. lícules de Hollywood com Symphony of Swing (1939), Ship Ahoy (1942) i How is about it (1943).

La banda de Tommy Dorsey fou un fenomen popular i comptava amb un jove vocalista nomenat Frank Sinatra. Rich i Sinatra compartien habitació a les gires ambdos posseïdors d'una marcada personalitat discutien sovint. Rich s'aburria soberanament amb la gran quantitat de balades, cantades per Sinatra, que estaven obligats a tocar, donada la seva gran popularitat. Malgrat les seves diferències, es respectaven molt artísticament i van arrivar a ser grans amics.
Durant la década dels quaranta incluir a una big band en les películes, estava molt de moda, amb lo que Dorsey i la seva orquestra aparegueren en diversees com 'Ship Ahoi' (1941), 'DuBarry was a Lady' (1942),'Presenting Lily Mars' (1942) o 'Thrill of a Romance'(1944) amb Esther Williams.
En 1946 Rich va formar la seva pròpia banda amb el recolçament financer ($50.000) de Frank Sinatra. Als dos anys s'havia arruinat i la banda es tingué que disoldre. En 1950 formà una altra banda de poc éxit.

Al llarg dels anys 1960 i 1970, Rich va estar de gira amb la seva pròpia banda la qual agafà gran fama entre els joves seguidors del jazz i va obrir dos clubs nocturns, The Buddy Place i The Buddy Place II. Tots dos clubs s'omplien regularment degut a la gran quantitat de fans que tenia ja el gran mestre de la bateria. Després d'obrir The Buddy Place II, Rich va introduir noves cançons amb elements de rock en el seu repertori, el que demostra la seva capacitat per adaptar-se als gustos canviants del seu públic i l'establiment de si mateix com un gran baterista de rock. 

Rich va ser una de les estreles favorites en diversos talk shows a televisió com al The Tonight Show amb Johnny Carson, Mike Douglas Show, el Show de Dick Cavett i el Merv Griffin Show. Durant aquestes presentacions, Buddy no només tocava, també cantava mostrant un grant talent, desenvolupant un estil semblan al seu amic Sinatra, de fet l'any 1957 havi gravat el disc "Buddy Rich just sings", un altre dels atractius al shows televisius eren les batalles de bateria que organitzava.


Durant la seva carrera va rebre nombrosos reconeixement . Downbeat Magazine Hall of Fame Award, el Modern Drummer Magazine Hall of Fame Award i el Jazz Unlimited Immortals of Jazz Award són només alguns dels seus guardons. Rich es va guanyar el reconeixement internacional amb composicions magistrals com els seus 10 minuts al West Side Story . 
El 2 d'abril de 1987, Rich va morir d'insuficiència cardíaca després d'una intervenció per un tumor cerebral maligne. El seu vell amic, Frank Sinatra, li dedicà unes paraules d'elogi commovedor durant el seu funeral. Avui en dia, Buddy Rich és recordat com un dels més grans músics de la història.


No hay comentarios:

Publicar un comentario