A la cabina de l'Allnighter... DJ GOODFELLAH

I sense eixir de la zona del Sènia, hi ha que vore el que dona de si la zona, fem un repàs a les sessions d'aquest Montsianenc resident a Barcelona, senyores i senyors R&R i R&B del delta del Mississipi de la ma de DJ Marc Goodfellah.

- Quants anys portes mostrant la teva música al món?quina va ser la primera vegada i on?

Parlar de la primera vegada em ruboritza. Ah bé, parlem de punxar és clar. No obstant, l'excitament i la vergonya; el pudor d'ensenyar les teves carns en foc o els teus vinils que et cremen a les mans per primer cop és el mateix. No recordo exactament on, però segurament -i fora dels murs de casa- seria al Garrofa Rock d' Ulldecona. Festival dut a terme entre una colla d'amics que va fer-se sentir prou a mitjans dels 90 al Montsià (TGN). Sempre mos ha agradat alborotar la comarca i la contornada.

- Quin o quins formats de reproducció prefereixes a les teves sessions?

Doncs les primeres punxades serioses que em van procurar alguna actuació més enllà dels límits naturals del Delta de l'Ebre i del riu Sénia van ser cap als 00  com a part d'un col.lectiu de disjòqueis. Els ritus iniciàtics sempre tenen més sentit  dins d'un grup i vam endegar els Dandy Loosers, amb els quals vam tenir actuacions a festivals com el Castanyasso Rock de Montblanc (Conca de Barberà, TGN). Alguns dels membres d'aquella colla encara continuen actius com és el cas de frankystein dj, capo de Radiolux que en aquell moment ens va fer de llebre de canòdrom. Pel que fa als formats, en aquella época i sent estudiant jo punxava amb elapés adquirits amb paciència i algun afortunat senzill que trobava pels flea markets nostrans o a les fires de discs.Amb el temps els quaranta-cinc es van anar imposant tant per una qüestió de comoditat com de qualitat de la sessió. Els darrers anys ja he anat procurant-me una col.lecció més afinada segons els meus gustos, sigue mitjançant internet, sigue visitant a amics com l'Enric de Penniman Records o anant a les clàssiques botigues de discs.

- Quin es l'estil principal a les teves punxades? es l'únic o també t'introdueixes en altres terrenys?

L'estil depèn de la sessió i del lloc on me trobe. Al cap i a la fi quan emcontracten intento crear l'ambient que jo crec adequat per a l'espai o l'ocasió. Bàsicament m'agraden els negres, així dit cruament. I aquí hi entren el R&B, l'Early Soul, el Northern Soul, el Southern Soul i fins i tot el Funk, el Groove o el Boogaloo. Tampoc menyspreo mai un bon hit de R&R clàssic o de Rockabilly -encara que no en sóc  un purista-  ja que van ser els estils que primer em van fer estimar la música. 

En definitiva, no sóc defensor d'un sol estil perquè entec que això seria una limitació. I vist

que molts músics van passar per diferents files i époques musicals, em sembla una idiotesa posar barreres on no les hi van posar ells mateixos. Ara bé, el gruix de les meves sessions és de R&B dels 50 i dels 60.

- Quina ha sigut l'experiència més significativa o el millor record de tots aquestos anys?

Bé, el que indubtablement m'ha fet créixer com a punxadiscos han estat les Jornades Musicals de l'Ermita de la Pietat. L'amic Nete, l'organitzador, va confiar en mi des del començament i -veigues per a on- l'any que ve complim deu anys omplint l'Ermita de la Pietat d'Ulldecona los diumenges d'estiu. Per allí ha passat una caterva de grups de l'alçada dels Toasters, Mambo Jambo, Soweto, Ass Trio, Flamingo Tours, Slingshots, Very Pomelo, Los Fulanos, Blas Picón & The Junk Express, Tiki Phantoms, Nu Niles... i jo què sé! Imagina't, amb tants anys de trajectòria. A l'estiu, el dia dels concerts, jo m'encarrego del warming up i del floor shaking posterior.

A més a més actualment visc a Barcelona així que col.laboro amb clubs com el Sinners Inn, o punxo en bars com el desaparegut i enyorat Las Guindas, que era un bar i no només. Próximament tinc una sessió pendent al mític Barbara Ann.

-Quines han estat les teves últimes adquisicions i que estas desitjant mostrar al món?

Darrerament compro molt a les botigues de discs dels  amics. Està molt bé fer que els vinils faiguen viatges transoceànics però m'agrada la relació de la música a la vella manera, embrutant-te les mans. I a Barcelona hi ha botigues que valen la pena, com Daily Records o la de Marcos Juandó. Ara mateix, abans d'escriure't, acabo d'arribar de Juandó i -ja que em demanes per les últimes adquisicions- a la bossa hi figura: Oh Gee -OO- Wee (Herald) de Charlie and Ray, Funky Skull (Mercury) de Melvin Jackson, Got to Move (Charly R&B) d'Elmore James i The Latin Bit (Blue Note ) de Grant Green. Casualment tots músics negres. Estic segur que en una altra vida vaig recollir cotó al Delta del Mississippi perquè ni jo mateix entenc de vegades aquesta inclinació natural cap a la negror (riures i emoticonos de la risa).

-Top five, 5 temes per a cada moment de la nit:

-Per començar la festa: Charles Sheffield- Its your voodoo working 
-Per calfar l'ambient: Etta James -Seven day fool
-Per mantindre el foc viu: Barrett Strong -Yes no, maybe so
-El colofó: Young Jessie -Teacher gimme back (Próximament al Rockin' Race Jamboree!!)
-L'acomiadament: Otis Clay – Got to find a way