Parlar de McCoyTyner es parlar d'un dels pianistes més influent en el jazz dels darrers 50 anys ,el seu estil ha sigut emprat per gairebé tots els pianista més vinents. Un virtuós de gran alçada i originalitat incomparable per la seva forma de tocar a principis dels anys 60, Tyner (com Thelonious Monk) no va alterar el seu estil en tota la seva carrera, però sense deixar de créixer i solidifcar aquesta .
Tyner es va criar a Filadèlfia, on començà a estudiar piano a l’edat de 13 anys, les seves principals influències van ser els seus veins Richie i Bud Powell, siguent aquest últim un dels principals pianistes de l’escena Bebop i amb qui Tyner perfeccionaria el coneixement de l’armonia i els pedals En 1953 va coneixer a John Coltrane amb qui tocà “Red Rooster” encara que els seu debut discografic fou amb Art Farmer i la Benny Golson Jazztet, però, després de sis mesos va deixar el grup per unir-se a Coltrane de nou. Pocs pianistes de l'època tenien el poder i l'estil obert de ment per complementar i inspirar Coltrane, la carrera de Tyner, mai es va veure enfosquida per l’innovació del saxofonista. Durant els anys amb Coltrane (1960-1965), el pianista també va enregistrar les seves pròpies creacions per al segell Impulse! com els fantastics “Ballads & Blues” i “Live at Newport” tots dos l’any 1963. L’any 1967 Tyner signa amb el mític segell Blue Note debutant amb el segell amb el disc “The real McCoy”.
Després de deixar Coltrane, Tyner va treballar com a acompanyant (ni mes ni menys que amb Ike i Tina Turner) i va conduir els seus propis grups. Després de signar amb Milestone a 1972 , Tyner va començar a ser finalment reconegut com un dels grans. L’any 1978 forma part d’una gira “d’All-Stars” junt a Sonny Rollins entre altres i enregistra un duet amb Stephane Grappelli, Tyner va tocar sobretot amb els seus propis grups des dels anys 70, que van anar des d'un quartet amb Azar Lawrence i una big band amb el seu trio. Durant aquesta decada cal destacar “Sahara” i “Enlightment” tots dos de gran qualitat rebent les millors crítiques. En els anys 80 i 90, Tyner va rodar pels segells (les seves antigues llars Blue Note i Impulse! , així com Verve , Enja i Milestone ) abans d'establirse amb Telarc a finals dels anys 90 i llançar una sèrie d'àlbums com Roots Jazz : McCoy Tyner “Honors Jazz Legends piano of the 20th Century” o "Illuminations" al 2004. El 2007 , Tyner va tornar amb l'àlbum d'estudi de McCoy Tyner Quartet amb el saxofonista Joe Lovano , el baixista Christian McBride i el bateria Jeff " Tain " Watts .
Tyner sempre ha destacat per la seva delicadesa i lluenta sonoritat convertint-se en un dels grans de Modern Jazz, sense dubte haver estat al costat del gran Coltrane va marcar els esdevenirs de la seva carrera.
Formats a Sentmenat/Sabadell a principis de novembre de 2011, BLA BLA BLACK són un quintet (veu, hammond, guitarra, baix i bateria) format en principi per l'Alba Pérez (veu), Joan Andreu Reyes (hammond i veus), Toni González (guitarra), es reuniren amb Jordi Martín de FartWest Management, que els hi proposà crear una banda encaminada cap a la música negra; soul, funky, mod jazz... per acabar d'arrodonir el projecte contactaren amb les millors bases rítmiques del Vallès, en Carles Rambla (baix i veus) i Quim Fernández (bateria i veus). Inicien el projecte inspirats en músics de la talla de Billy Stewart, The Young Holt Trio, Eddie Jefferson, Lefties Soul Connection... i amb l’objectiu de crear, més endavant, un repertori amb temes propis. El seu directe és la suma d'experiència, bon gust i contundència sonora amb la que no es pot parar de ballar. Un repertori on es recuperen algunes cares B del soul, garage, el funky i el mod jaz...
Los Kifers van ser una banda barcelonesa de soul i freakbeat formats l'any 67, la historia del grup es resumeix a un parell d'EPs editats per Vergara i alguns concerts, de fet avui en dia no es te molta informació sobre la banda. Els barcelonesos l'any 68 es feien amb el primer premi del Campionat de Conjunts Moderns de Catalunya, una mena de festival-concurs cel.lebrat a Mataró (El Maresme) organitzat per Radio Barcelona, aquest premi els va donar la possibilitat de gravar el seu primer treball, un EP format pel temes "Oye mis ansias de vivir!" i "Una aventura" (Vergara 1969) aquest últim adaptació del tema “Un’avventura” de l'italià Lucio Battisti. Llavors la banda estava formada per Miguel Ángel Gallardo a la veu, qui segons conten ells mateixos mai va ser canatant oficial de la banda, sino que el paper de cantant del grup es limitava a alguna col.laboració esporadica degut a l'amistat que mantenia amb la resta de components. Galla...
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada