domingo, 10 de noviembre de 2013

JAMES HUNTER visita València, Sala El Loco, 15 de novembre 2013

El pròxim divendres dia 15 de novembre la ciutat de València rebra una visita  que no podiem deixar pasar per alt. James Hunter Six, nom amb el que  l'anglés James Hunter signa el seu darrer disc "Minute by minute" i que presentarà a la sala El Loco de València.





Estem davant d'un dels millors cantants de soul amb grans dosis de R&B sorgirts a finals del segle XX. Hunter va començar la seva carrera musical a la dècada dels 80 sota el nom de Wilf Howlin'. Els seus enregistraments eren més que un homenatge al hythm & blues de la dècada dels 50. El seu debut en solitari de l'any 94 ve a confirmar el que estic diguent, l'any 94 i 95 signa un parell de discos amb el "Tigre de Belfast" Van Morrison. Entre 1986 i 1990 enregistrà un parell de discos i 2 mini Lps, sota el nom de Howlin' Wilf & The Veejays.

L'any 96 edita "Believe what a say"(Ace records) el seu primer disc sota el nom de James Hunter  amb la col.laboració de Van Morrison i Doris Troy. Tres anys després veu la llum "Kick it around" (Ruf records) un disc d'impecable en execució però amb una distribució deficient, fet que fa que a dia d'avuí siga un disc prou cotitzat. Van tindre que pasar 7 anys per tornar a vore el seu nom signant un treball, i l'espera no va poder ser millor, Hunter escollia l'any 2006 els estudis Toe Rag, comandat per Liam Watson especialista en gravacions analògiques i propietari d'un bon grapat de "joguines" que a Hunter el van vindre  de meravella per donar vida al disc "People gonna talk" (Rounder Records), potser degut a la dolenta distribuciò del seu anterior disc va decidir incloure uns quants temes d'aquell en "People gonna talk" i així donar-los una segona oportunitat. L'eixida de "People gonna talk" va coincidir en certa mesura amb una explosió d'artistes de soul a Anglaterra, fet que no va minvar l'estrellat de Hunter ja que comptava amb experiència en el tema i amb una qualitat sobresalient, com a recompensa al seu treball, aquell mateix any va estar nominat als premis Grammy.

Arribem al 2008 on veu la llum "The hard way" (Hear Music) un bon disc encara que potser no va tindre la repercusió de "The people gonna talk". Aquell mateix any Hunter rebia un cop  molt dur, la seva dona era diagnosticada de càncer, ella moriria tres anys més tard en 2011, aquest fet el va apartar dels encenaris fins aquesta mateix any, on reapareix sota el nom de The James Hunter Six, nom amb el que Hunter reconeix el treball a la banda que li ha acompanyat tota la seva carrera. "Minute by minute" (Go Records/Fantasy-Universal) es un disc fantàstic, que reforça si cap més la inevitable comparació amb Sam Cooke, un treball elegant, intens i ple de sentiment que ha rebut les millors critiques a tot arreu.
"Minute by minute" va estar gravat el pasat més de març als Estats Units de la ma de Gabriel Roth -aka Bosco Mann fundador de Daptone Records, el segell referència del soul. Guanyador d'un Grammy pel seu treball com enginyer en “Black to Black” de Amy Winehouse, ha posat ma en discos per a Lee Fields, Charles Bradley, Sharon Jones and The Dap-Kings, The Budos Band.





No hay comentarios:

Publicar un comentario en la entrada