dilluns, 20 de gener de 2014

Entrevista a... SMOOTH BEANS

Aquesta entrevista havia d'haver vist la llum ara fa uns quants mesos, però per raons de treball de la banda es va haver d'ajornar, com que val més tard que mai, ací la tenim. Els protagonistes no son altres que els càntabros Smooth Beans qui acaben d'editar el seu darrer treball en forma de 7" nomenat  “Sing Flip & Twist”, una mostra més del bon estat que gaudeix l'escena jamaicana estatal. Smooth Beans en només 5 anys compten amb dos Lps de llarga durada i dos Ep's de grandissima qualitat tots ells, material amb el que a poc a poc la banda es va consolidant i  guanyant un lloc entre els grans del gènere. A l'altra banda Rudy vocalista de la banda qui amablement ha exercit de portaveu del grup.



- Conteu-nos per a qui encara no us puga coneixer, qui son els Smooth Beans i quin es el pasat musical dels seus membres.
Rudy: Som Fran (Guitarra i cors), Ufo (Bateria), Javier (Baix i cors), JuanRa (Percusió i Cors), Chiti Bang Bang (Teclats) i jo, Rudy (Guitarra i veu principal). Ens vam formar l'any 2008 a Cantabria i des de llavors hem intentat tocar per tot arreu. Algunss projectes anteriors de miembres dels Beans son Soul & Experience, Komando Kokilla, La Familia Perkins, Nel Tardiu o Crabs Corporation. Com pots observar de tot un poc del Punk al Roots Reggae i del Skinhead Reggae al Rock&Roll.

- D'aquest segón treball es diu que te vells sons, amb aire fresc i modern, ¿quina trobeu que es la formula per transmetre això? 
Rudy: No pense que hi haja una fórmula realment, el que hi ha es intenció. Nosaltres intentem els sons vells, però, al mateix temps que tinga un so contemporàni. Per més que vullgues, mai vas a sonar com fa 50 anys i en el cas d'aconsegur-ho, et donaràn un premi? Per més que sones exactament igual, ningú va a dir que ets millor que el que editava Studio One. Quina es llavors la solució per nosaltres? La recerca de la nostra identitat, una personalitat que es només nostra. Et podrá agradar méss o menys però es Smooth Beans. 

- Què ens podeu contar d'aquest nou álbum, com va estar la gravació, quina ha sigut la vostra impressió del resultado final?
Rudy: Aquest disc ho vam estar preparant a conciència durant un bon temps. Ens vam aturar de fer concerts i estiguerem al voltant de 6 mesos tancats en el local composant. Després, un mes abans de entrar a l'estudi ferem una preproducció amb Roberto Sánchez on ell ens va sugerir alguns canvis i arranjaments. Finalment estiguerem quasi 20 dies gravant, fou una experiència molt enriquidora i un pas endavant per a nosaltres.

- Quina penseu que es la diferència més sustancial en quant al vostre primer treball At Low Fyah?
Rudy: En la meva opinió, léss cançons son molt millors que les del primer disc, hi ha més varietat de compositors i per lo general hem treballat molt més. També es nota que portem molt més temps tocant junts, que ens coneguems, etc. Es un treball molt més madur i personal.

- Es el tema Keep Talking la canción que mai va crear Toots Hibbert? (em recorda moltissim a The Maytals)
Rudy: Hi ha una anécdota simpàtica amb aquesta cançó. A l'estudi Roberto Sánchez em guiava molt en la forma d'encarar els temes. Quan gravarem aquest, em va costar bastant trobar-li la volta perque no acabava de sonar be. Aleshores ve Roberto i em diu: “Rudy tu tens que composar els temes per a tu, estàn bonissims però sembla que composes per a Toots i després ho has de cantar tu” (rises). Els Maytals son l'influència principal d'aquest tema, sense dubte.

- Sense dubte l'escena estatal jamaicana gaudeix de molt bona salut, Granadians, Ruben Lopez & Diatones, Smooth Beans per supost... quin penseu que es el motiu, la qualitat dels músics, la recerca del so més original, hi han més mitjans que abans...?
Rudy: Primer de res, gràcies per clavar-nos entre aquestos grups…es un plaer. T'estas deixant fora als Transilvanians, als Akatz i als Bandits, aquestos últims crec que donaren el millor bolo de 2013 junt a Roy & Yvonne en el Ska Club del Rototom Sunsplash, espectacular. Crec que hem anat aprenent a tocar aquests estils, a produir-los i cada vegada els executem amb més autoritat. Potser el punt més fluix es que, per diversos motius, es un moment de baixa afluència de públic. Qualsevol banda que clave 200 persones en un concert es un miracle i es curiós quan potser en una altra época hagués sigut una quantita més aviat “normaleta”. Fa no molt de temps reflexionava amb un amic sobre això: Abans hi havia una escena de Ska totalment independent del que era el “Reggae” més genèric. Ara estem clavats en una escena, si es vol dir, molt més globalitzada. Compte amb això, m'encanta anar a un festival com Rototom y em sembla que està molt be que aquests estils arriben a un públic que no es el més habitual. Però també m'agradaria que tinguerem aquella autonomia d'abans i que es puguera fer un gran festival de Ska i ritmes oldies. Fins fa ben poc l'únic festival Ska que resistia era el 2Tone Weekend i aquest darrer any ja no es va cel.lebrar.

- Per finalitzar el disc merescut homenatje als mestres Lloyd Brevett i Knibb, que suposen Skatalites per Smooth Beans i per l'escena jamaicana en la vostra opinió?
Rudy: Aquest tema em va vindre al cap en el moment en que em vaig assabentar que havia mort Knibb. Al poc de temps faltava Brevett i ens semblava lo més just incloure'l com homenatje. El primer Drum & Bass de la història, veritat? Skatalites per a qualsevol fan de la música de Jamaica son fundamentals, potser t'agrade més el Roots Reggae o el Dancehall o lo que siga però has de coneixer i estudiar als pioners per entendre el que va vindre després. 

- Què ens podeu adelantar del futur inmediat de la banda?
Rudy: Be doncs, a finals de 2013 hem tret un nou single que es diu “Sing Flip & Twist” i hem fet una gira d'onze concerts per França, Bèlgica, Alemanya i Polònia. Ara al febrer, març i abril tenim uns quants concerts, intentarem tocar tot el que pugam aquest any mentres anem preparant material per a un futur disc.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada