Tren cap a la glòria amb THE ETHIOPIANS

The Ethiopians van ser un dels grups vocals més famosos a Jamaica, van ser una de les bandes que va encapçalar la transició del Ska cap al Rocksteady, la banda estava formada per Stephen Taylor, Aston Morris i el seu fundador i conductor Leonard “Sparrow” Dillon, aquest últim nascut a Port Antonio, Jamaica el 1942, Dillon havia crescut al si d’una familia cristiana, fet pel que descobriria la música a la parroquia del barri. Amb el temps es va traslladar a la capital, Kingston l’any 1963, ja amb un bon grapat de cançons a la butxaca composades per ell mateix, allí va coneixer a Peter Tosh, el membre dels Wailers seria qui posaria a Dillon en contacte amb Clement “Coxsone” Dodd amo i senyor de Studio one i allí es on faria els primers enregistraments sota el nom de Jack Sparrow, "Ice Water" i "Suffering on the Land," veien la llum l’any 1965. 

Per aquest mateix any “Sparrow” coneix als seus acompanyants, naixien The Ethiopians. "Free Man", "Live Good," i "Owe Me No Pay Me, eren els seus primers enregistraments com a trio vocal. L’any 66 Morris abandonava la banda deixant als Ethiopians com a duet, aquest anava a ser sustituit per Albert Griffiths, qui al temps fundaria The Gladiators. Amb aquesta formació veia la llum “Train to Skaville” sens dubte l’èxit majuscul de la banda, el tema va arrivar als ultims llocs de la UK Top 40. El mateix any de “Train to Skaville”, l’any 67, veien la llum també altres titols importants per al tiro "Enginer 54",  "Train to Glory" , "Stay Loose Mama" , i un altre gran èxit "The Whip " tot sota les ordres de Sonia Pottinger als controls de comandaments. Any 68, els “Etíopes” tornaven a quedar-se en duet, moment d’incorporar de nou una tercera veu, que no seria una altra que la de Melvin Reid, aquest any la banda enregistra el seu primer llarga durada “Engine 54” i aquest mateix any la banda dona un pas més en la seva ascendent carrera i s’asocia amb el productor Carl "Sir J.J." Johnson. Així doncs, veu la llum el seu primer “hit” al costat de Johnson, "Everything Crash", tema que evidenciava un canvi en l’escena , l’arribada del reggae era inminent. "What a Fire", "Gun Man", "Grip de Hong Kong", "Woman Capture Man" veuen la llum amb el canvi de decada tot sota la supervisió de Johnson, mantenint la banda en un lloc privilegiat a l’escena jamaicana, tant a Anglaterra, com a la mateixa illa caribenya. 

Ethiopians i més concretament “Sparrow” no eren una banda d’estancar-se, així ho demostra la quantitat de mans per les que van pasar en quant a prductors i segell es refereix, Harry Robinson "Fire a Mus Mus Tail", Lloyd Daley "Satan Girl", Derrick Harriott "Lot's Wife", "No Baptism" i Duke Reid amb "Good Ambition" i "Pirate" son alguna mostra del que parlem, tot això entre l’any 68 i el 71. Com comentavem abans  l’evolució cap al reggae estava al caure, així doncs la banda va adaptant-se als nous temps, fabricant un so més proper al roots durant aquesta meitat de la decada dels 70, el que no canviava eren els habits de la banda, els quals continuaven botant de segell en segell, i de productor en productor.  L’any 75 Taylor moria atropellat per una camioneta al creuar el carrer prop de la gasolinera on treballava, Dillon angoixat per la mort del seu company, va decidir aparcar la seva carrera momentaneament, contactant anys més tard amb l’altre membre fundador de la banda, Aston Morris amb qui va enregistrar un album més l’any 1977.