martes, 1 de abril de 2014

LES FLEUR DE LYS la banda de les mil i una cares.

Repasem la carrera musical de la banda anglesa , Les Fleur de Lys, marcats pels continus canvis de formació, els britànics van cavalcar entre el R&B i la Psicodèlia, tot i tenir la vista ben posada en el Soul que facturaven segells com Stax o Motown a l'altra banda de l'Atlàntic.



La complicada història de Les Fleur De Lys comença a Southampton, Anglaterra. originariament la banda la formaven Frank Smith (guitarra / veu), Alex Chamberlain (Orgue), Gary Churchill ( Baix) i Keith Guster ( Bateria ). Una vegada establerts amb aquesta formació, la banda va entrar a l’estudi quasi d’immediat per enregistrar, l’any 1965, el que seria l’únic treball amb aquesta primera formació, una versió beat de "Moondreams" de Buddy Holly com a cara A i  "Wait For Em" per la B, amb un jove Jimmy Page a la cadira del producció. El single, però, no va estar cap èxit en les llistes de vendes i acte seguit la formació es va dissoldre deixant només el baterista Keith Guster per continuar amb la banda. Siguent, per cert l'únic membre de sobreviure a tots els canvis de formació. 

Guster va coneixer alguns múscis a Londres, amb els que va tornar a entrar a l'estudi per gravar el queés probablement el seu millor tema, o almeny s el més conegut "Cercles", gravada anteriorment The Who. De nou amb Jimmy Page com a productor i  amb els nous membres, Gordon Haskell (baix) , Pete Sears (teclats) i Phil Sawyer (guitarra) formant un line-up que no anar més enllà del reconeixement a les radios alternatives, el segón treball tampoc els va catapultar a la fama que digam. La banda va decidir llavors que necessitaven un vocalista un bon front man i van depositar la confiança en Chris Andrews, qui havia sigut actor, treballant en la producció en 1964 d'Oliver a Londres. Amb l’augment de la formació, Polydor es va interessar en el grup i els va signar un contracte l'estiu de 1966. Malauradament, la falta de confiança en Pete Sears va propiciar el seu comiat que s'afegia a l’abandonament de Phil Sawyer, aquestos fets reduien la banda a tres peces. Guster va posar l’ull en  el guitarrista Bryan Haworth, moment en el qual la banda va conèixer al productor i manager Frank Fenter i aquesta associació va portar a treballar amb una jove cantant, Sharon Tandy. Amb Tandy, la banda es va anar de gira a Holanda (junt Aretha Franklin , ademés de fer de backing band per a Issac Hayes i gravar un àlbum amb Barney Kessel. 

Per a la primavera de l' any 1967, Les Fleur de Lys s’afegien al tren de la psicodèlia que impreganava Anglaterra. Fleur De Lys es  convertia de nou en trio al perdre al cantant Andrews. Moment en que entren a l'estudi per fer una versio amb Sharon Tandy dels tema Rupert 'On de Rupert's Peoples i una nova composició, Daughter Of The Sun. No va ser fins a setembre de 1967 quan un nou single Fleur De Lys veia la llum  amb Bryn Haworth en la veu , "I Can See The Light" per una banda i "Prodigal Son" per l’altra  eren els temes escollits que composaven aquest nou treball, ademés del single sota el nom Shyster amb el tema anomenat "Tick Tock". A l'octubre de 1967 , la banda va fer un conceet amb Sharon Tandy i van signar amb Vanilla Fudge. Un altre single veia la llum immediatament, Gordon Haskell musicava un poema d'Edward Lear, "Gong With A Luminous Nose", any 1968. La banda també va començar a gravar un àlbum per Polydor, però aquestes cintes (que conté diverses versions de Ray Charles i The Young Rascal) sembla van despareixer dels  arxius de Polygram.

 El tres membres seguien actuant de banda per a diversos artistes, sobretot per Donnie Elbert i John Bromley enregistrant amb ells alguns dels  seus àlbums. També un single de Waygood Ellis tingué a la banda darrere. Gordon Haskell es va unir a dos músics per constituir l'enèsima formació, el cantant, Tony Head i el baixista Tago Byers ngresaven en la banda. Un nou single naixia amb la nova formació el juny de 1968, un tema prou conegut del segell STAX anomenada "Stop Crossing The Bridge" acompanyat per l’altra cara d’un tema de pop prou mediocre, "Brick By Brick". Afortunadament, la cosa va anar millor amb el següent treball. El tema "Liar" a la cara A i per la cara B un altre tema amb una contundent linea de baix, "One City Girl". Abans d'aquest últim single, la banda va llançar un altre treball sota el seudònim Chocolate Frog! No obstant això, la banda no va arribar als setanta, i es va dissoldre després que Bryan Haworth es mudara a la Costa Oest dels EUA, siguent substituït per Graham Maitland . Aquesta formació no va anar més enllà de la gravació d’un single de poca relevància nomenat “It a day...or a decade!”




No hay comentarios:

Publicar un comentario