dimarts, 6 de maig de 2014

De cerveses pel "MARS DEL CARIB" entrevista a SERGI PONS

Avuí trenquem la linea habitual del blog, Doc Martens amb puntera d'acer, samarreta dels Hammers dels Cockney rejects, tirants en alt, deixem caure l'agulla sona "Where are they now?" de Cock Sparrer... estem ambientats per entrevistar al Sergi Pons autor del llibre "Mars del carib"(Edicions 1984) la primera novela d'aquest jove Vallesà, un llibre ambientat en el  barcelonés barri de Sant Andreu com si del mateix East End londinenc es tractara. Ja saps "If the kids are united..."



- Qui es i a qué es dedica el Sergi Pons en la vida diaria?
En sergi Pons té una petita botiga de tatuatges. Un dia es fot un cop de cap i decideix escriure el llibre.

- Quan i d'on surgeix la idea d'escriure un llibre?
No havia escrit en la meva puta vida. Per què ho vaig fer? vés a saber. Perquè ho volia provar, per explicar una història concreta, per ego... 

 - Ja de pas conta als lectors de que tracta el teu llibre, de manera que no es puguen resistir i tinguen que eixir corrreguent a comprar-lo, com aquell que diu exagerant.
Mars del carib és un llibre d´inadaptats. D´un grup de joves del barri de Sant Andreu (BCN) que viuen al marge de la societat. No els agrada el que veuen, però no ho volen canviar. A ells el que els interessa és drogar-se i beure amb els amics a el Mars del Carib (és el nom del bar). També és un llibre amb crítica social, i sobretot és un llibre amb molta irònia; No hi ha lloc pel dramatisme al Mars del carib. M´estic liant, però, resumint, el llibre tracta de: inadaptats, gent de barri, hooligans, drogues, conya marinera, alcohol i drogues. I alcohol. I speed. Ja està. Quina merda de resum.

- Quin consideres son els teus referents literaris?
Pere Calders, Jonh Fante, Dovlatov, George Orwell, Pedro Juan Gutierrez, Vonnegut, Pedrolo....

- Diu el Kiko Amat que estem davant de la primera novela Oi!, lo cert es que coneguen-te la teva vida ha voltat aquest estil musical, si alguna vegada s'adaptara a la gran pantalla, quina seria la banda sonora?
En Kiko Amat li ha posat aquesta etiqueta perquè coneix el món Oi. Ell és una mica més gran que jo, i ve de la moguda Mod, però coneix el "rotllo" (és de Sant Boi). El tema és que ell va etiquetar el llibre com a Oi. I ja està bé que sigui així. No em molesta gens ni mica. Les etiquetes serveixen perquè la gent es fagi una idea ràpida de què van les coses. Ara, que l´etiqueta que més li han penjat al llibre és la de "Trainspooting a la catalana ". I sí, la banda sonora del llibre seria de punk-Oi! sens dubte. Els clàssics: Cockney Rejects, Cock Sparrer, The Adicts, Oppresed, sham 69....

- Fa un temps vaig entrevistar al Dani Llabrés autor de "El dia que le dió a dios por existir. Diez plagas y veinte canciones para la escoria del soul" li preguntava com es sentia una vegada dins el món literari, ell ens contava que no sentia que es trovès dins d'aquest món, ja que sense una editorial forta i pencaire, no tens res a fer, que penses tu d'allò, et trobes dins aquest món? sents que tens enrere una editorial si no forta, almenys pencaire?
El tema editorial és tot un món. Jo tot just ara, 4 mesos després de publicar, començo a veure com va tot. Jo diferenciaria entre les editorials i el "mundillo" de la cultura. Pel que fa a la editorial, he de confessar que estic molt content amb ells. Va ser una gran sort trobar-los (pensa que jo els hi vaig enviar una fotocòpia del llibre, com vaig fer amb eltres editorials, sense conèixer-los de res). És una de les editorials independents més bones que hi ha en el panorama literari català. Porten 30 anys amb el tema i saben el que es fan. Sempre ens hem entès, i crec que han "mogut" molt bé el llibre. Dit això, una altre cosa és el "mundillo" de la cultura. De gent que d´una o altre manera es dedica professionalment a la cultura, i del que jo no me´n sento part. Principalment perquè no em dedico a això, ni vinc d´aquest món. No coneixia a ningú fins fa uns mesos i no tenia cap contacte. El que sí que veig és que hi ha molta endogàmia: Tots es coneixen, jo et publico a tu, tu em fas una crítica d´això... i no sé fins a quin punt això és bo. Sincerament, me la pela bastant tot aquest "mundillo".

- Sembla que estàs tenint prou difusió, TV3, premsa escrita etc. com t'afecten les crítiques, tant de bones, com dolentes, n'estàs al corrent o vas fent?
Com et deia abans, el llibre s´ha "mogut" molt bé. Presentacions, ràdio diaris, teles... i ha rebut moltes i molt bones crítiques. Tinc la sensació que a mols crítics els ha descol·locat la temàtica del llibre i per això els ha agradat. No em puc queixar de res pel que fa a les crítiques. 

- Hi haurà trilogia?
Sí, quasi segur que seguirem escrivint, a estones robades, a temps morts, però ho seguiré fent.

- Per últim un tercer grau: 
- Un escritpor/a: Pere Calders
- Un llibre: 1984
- Un estil de música: Oi!
- El disc entre los discs: Uf.. no sé, no sóc un gran melòman, però el "...and out come the wolves" dels Rancid és molt bo. Per exemple. 
- Una firma de roba: No sóc gens presumit, ni m´interessa molt el tema de la roba. Només per estar i sentir-me cómode. Però et diria Lonsdale o Fred perry.




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada