Mel Tormé, l'home que vullgué ser bateria




Nascut el 13 de setembre de 1925 descendent d'inmigrants jueus de Rúsia, la carrera artística de Tormé va començar molt prompte i va estar marcada sempre per l´empeny i la constància per triunfar encara que no va a ser sempre així, així doncs la carrera de Mel va estar una incessant lluita contracorrent, no exempta en ocasions de frustacions comercials. Als quatre anys ja va cantar “You’re Driving Me Crazy!” al club Blackhawk a la seva ciutat natal, Chicago. Mel tenia fascinació per la bateria, als nou anys va esdevenir un actor de ràdio i va publicar la seva primera cançó, "Lament To Love", amb només 15 anyets. Un any més tard, Tormé va ser reclutat pel director d'orquestra i amic de la família Ben Pollack per unir-se a la banda de Chico Marx com a cantant, arranjador vocal i baterista.  Després que la banda de Marx es va separar el 1943, va començar a actuar en pel.lícules. I si això no era suficient per a un adolescent, als 19 Tormé es va assegurar un lloc en el panteó dels compositors quan ell i el seu company Bob Wells van escriure "The Christmas Song", tema convertit en estàndard gràcies a la gravació el 1946 per Nat King Cole.

Durant la guerra, Tormé va trobar un quartet vocal a Los Angeles City College nomenats The Schoolkids que una vegada una vegada incroporat va pasar a nomenar-se Mel-Tones, amb ell mateix com a arranjador vocal i cantant. El grup va fer molts enregistraments per a Jewel, Decca i Musicraft, però després de la seva aparició de comiat al novembre de 1946, Tormé es va llançar com a solista (encara que feia col.laboracions ocasionals amb The Mel-Tones). Era un moment on els cantants de balades eren molt demandats. Així l'any 1947 es llança la seva carrera en solitari obtenint un contracte al club Bocage de Los Angeles, quasi al mateix temps era contractat per MGM per participar en una pel.licula, rodatge que va abandonar abans de la seva finalització degut al compromís del cantant amb el Copa Cabana Club de Nova York, amb la seva tronada a Los Angeles Tormé continuà fen radio i musicant programes de televisió i pel.lícules.

A final dels anys 40 va signar amb Capitol records, amb qui va editar "Careless hand" convertida en numero 1 l'abril del 49, a aquest èxit li seguirien els temes "Again", "Blue Moon," ,"The Four Winds and the Seven Seas," "The Old Master Painter", en duet amb Peggy Lee, ja l'any 50. Alhora que la seva carrera musical es llançava cap amunt, la seva carrera cinematogràfica anava minvant.
Amb "Anywhere I Wander" arribava la fi de la seva relació amb Capitol Records després d'un any sense representar cap segell en particular, Tormé signaria per Coral Records subsidiaria de Decca Records amb qui començaria a gravar l'any 1953, després de diverses sessions d'estudi Coral Records edita l'elapé "Gene Norman Presents Mel Tormé,Live" al Crescendo Club de Los Angeles, el primer de molts albums en directe. La relació amb el segell subsidiari de Decca anava tocant la seva fi, el mateix segell editaria anys més tard un seguit d'èxits del cantant i algunes pistes perdudes.

Finalitzada la seva relació amb Coral records, Tormé es va mudar a un xicotet segell "Bethlehem Records" amb qui va debutar enregistrant l'agost de 1955 "It's a Blue World" un elapé balada, el primer de l'asossociació amb Marty Paich, com ara el treball "Mel Tormé and the Marty Paich Dek-Tette" gravat el juny del 56. En aquella època Mel començava a expandir el seu territori musical, visitant per primera vegada el continent europeu i editant el single "Mountain Greenery" a les illes britàniques. En tornar a casa donava vida a "Mel Tormé Sings Fred Astaire with Marty Paich" febrer de 1957. Els anys vinents Tormé va reprendre la seva carrera cinematografica amb pel.licules de baix presupost com ara: The Fearmakers (1958), The Big Operator (1959), Girls Town (1959), Walk Like a Dragon (1960) i The Private Lives of Adam and Eve (1961).

L'any 1958 entra a formar part del segell propietat de Norman Granz, Verve Records, allí l'acompanyarien gent de la talla d'Ella Fitzgerald. el resultat van ser vuit treballs en nou anys, "Tormé, Olé Tormé", "Mel Tormé Goes South of the Border With Billy May", "Back in Town (with the Mel-Tones)", "Mel Tormé Swings Shubert Alley", "Swingin' on the Moon", "Broadway, Right Now! (with Margaret Whiting)", "I Dig the Duke! I Dig the Count!" i "My Kind of Music, van ser rebuts per la comunitat jazzística amb bons ulls, malgrat no ser èxits rotunds. Tormé havia signat per Verve, posant els ulls en Atlantic Records, de qui Verve era subsidiaria en aquells moments, però Atlantic volia orientar la carrera de Tormé cap al pop i no pas cap al Jazz. Mentres Tormé pensava en discos com "Mel Tormé at the Red Hill, editat en març l'any 1962 per la comanyia, Atlantic aconseguia el que volia amb el senzill "Comin' home baby" el setembre d'aquell mateix any, entrant al Top 40 a les dues bandes de l'oceà i guanyant les seues dues primeres nominacions al Grammy (millor actuació individual masculí i millor gravació de Rhythm & Blues), mentrestant l'artista cotinuava musicant programes de televisió i pel.licules, fins arribar a la fi de la seva associació amb Atlantic Records amb "Mel Tormé Sings Sunday in New York & Other Songs About New York". 

Comença l'era Columbia Records, la presentació amb el segell era "That's all", un seguit de temes enregistrats entre desembre de 1964 i març de 1965. L'estància en Columbia va ser encara més curta que en Atlantic, el segell havia esta presionant l'artista perque orientara la seva carrera cap al Pop contemporàni i el R'n'R com a mostra l'elapé "Right now!" que inclou entre altres temes com "Homeward Bound", "Red Rubber Ball," i "Secret Agent Man," per a res en la linea del que volia Tormé. A final d'any l'artista estava fora del segell. l'any 66 edita "All that jazz" banda sonora per a la pel.lìcula "A man called Adams" on el cantant feia aparició, el disc veia la llum editat per Represa Records. El següents dies els dedicaria de nou al cinema, televisió i editar la seva primera novel.la, "Dollarhide", que havia estat escrita els anys 50 per Tormé sota un pseudonim.

L'any 69 sorpren tothom signant de nou per Capitol Records qui edita "A Time for Us" i "Raindrops Keep Fallin' on My Head" els any vinents la seva carrera musical va minvar i els seus discos desaparegueren de les prestageries de les tendes especialitzades, dedicant la seva carrera de nou a la televisió. Hem de traslladar-nos fins 1975 per retrobar-nos amb la seva carrera centrada unicament en la gravació de discos, "Live at the Maisonette"editat per Atlantic i del que el cantant asegurava no haver vist ni un dollar. Siga com siga el següent contracte es amb Gryphon Records, qui edita "Tormé!" per comença, seguit d'un altre recull de sessions  l'any 1978 enregistrades sota el nom "Together again" co-facturat amb el seu amic Buddy Rich, llum més tard "The Rich" amb qui es guanyava la seva quarta nominació als Grammy.

Al 1979 Tormé donava un respir a la seva carrera musical, per donar vida a la seva segona novel.la "Wynner" aquesta vegada signada amb el seu nom real, la decada del 80 la va dedicar a fer aparicions en diversos festivals de jazz i enregistrar duets i gravacions diverses amb orquestres simfòniques, va signar amb Concord Records i va rebre nombroses nominacions al premi Grammy. Els 90 els dedicà a participar en nombrosos festivals del gènere i veren la llum nombroses re-edicions i recopilatoris, molts d'ells sense el beneplàcit del cantant, en particular aquelles que reflectien la seva època més pop als anys seixanta. Tormé se'n anava per sempre el 5 de juny de 1999 a causa d'un ictus cerebral.


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

MIQUEL INJECTION, The Scorcher crew