Arriba l'estiu, es temps de festa major... entrevista a TRAU

Aquests santboians  barretjen Pop i Psicodèlia a parts iguals  amb una marcada essència sixtie. Quan els escoltes es fa inevitable que et vinguen al cap bandes com The Kinks, The Byrds o els Beatles més psicodèlics, però el Trau eviten caure en el parany de semblar un clon d'questes bandes i la seva música esdevé un so pròpi molt buscat i el.laborat, en definitiva pop fresc amb vents del Swinging London, canviant el Tàmesi pel Llobregat.



- Conteu-nos breument la historia de la banda, quan es forma, qui la composa i d'on venen els membres de Trau. 
El projecte TRAU es gesta a l’estiu del 2012 de la mà de la Núria (baix), en Pau (batería) i en Xavi (teclats). Dos de nosaltres (Pau i Xavi) formavem part del grup Les Philippes que vem editar tres discs pel segell B-core i en el que vam poder comtar amb la producció en un dels discs de Mark P.Wirtz, productor de la mítica banda dels seixanta, Tomorrow. Un cop desfeta la banda Les Philippes, vam juntar-nos amb una altre banda santboiana, Mel, a on hi havia la Núria. Amb aquesta banda vam poder gravar un disc que desgraciadament no va poder sortir a la llum. També vem fer varies aparicions en el programa d’Andreu Buenafuente com a grup convidat i fins hi tot varem fer la banda sonara del programa “Com va la vida?” de TV3. Després de la disolució de la banda no ens vem voler rendir ni deixar la música, i vem decidir crear TRAU . 

Voliem una banda cantada en català i sobretot molt més fídel als nostres ideals i gustos musicals. A partir d’aquí vem fer cançons per a poder gravar la nostre carta de presentació, però ens faltava un element clau, la guitarra. La Núria coneixia en Jordi, el qual és un gran músic de Bcn que ha tocat en molts projectes, i el vem convidar a participar en la gravació. La sintonía per a les dues parts va ser molt bona, i ara aquí estem tots 4, amb unes ganes boiges de fer creixer aquest projecte.

- Sabem que teniu algún tema per ahí voltant, ho teniu editat en algun format? 
Ho tenim editat molt sencillament en format cd embolcallat amb una modesta fundeta i només es pot trobar físicament en els nostres concerts. Aquesta maqueta ens serveix per carta de presentación per aconseguir concerts, entrevistes en alguna radio, regalar a la gent que li interessa la nostre proposta,…. 
A part, a qui no li interessi tan el format físic, tenim les 5 cançons penjades a http://traubanda.bandcamp.com/ on es poden descarregar gratuïtament.

- Què ens podeu contar de la gravació, estudi, productor etc. haveu enregistrat algo més per a més endavant o algún recopilatori etc? 
Doncs ara només tenim aquests cinc temes gravats molt sencillament en un petit estudi de Sant Boi, però la intenció és entrar a l’estudi en breu per a gravar un LP. Estem mirant diferents estudis segons les nostres necessitats. Volem un tècnic que tingui la paciencia i sobre tot les ganes d’entendre la nostre idea de so i concepte de disc. Un altra cosa important és la necessitat d’estudi espaiós per tal de poder gravar el disc en directe, per poder disfrutar tots 4 en el mateix moment de la gravació, pèrquè creiem que es pot aconseguir molta més trampera tocan els 4 junts………..Això és la idea, ara esperem aconseguir-ho jejejejeje 

-Be escoltant la vostra música podem dir que trobem una mena de r’n’r baretjat amb psicodèlia pròpia dels anys seixanta, com ho definiu vosaltres mateixos? 
Aquesta pregunta possiblement és la més complicada que li pots fer a una banda, costa molt definir-se a un mateix. Ens han definit de moltes maneres (pop psicodèlic, pop sixties, psicodèlia fluvial, folk psicodèlic,…) però ens quedariem en una definició, que com a mínim sona be, que és rock-folk psicodèlic 

- Que busquen en les vostres lletres? conteu-nos una mica de que tràcten. 
Intentem fer unes lletres originals que parlen sobre l’imaginari santboià, sobre la melancolía vestida amb sentit de l’humor, crítica social farcida d’ironia, cançons d’amor explicades de forma molt personal… Com podeu veure els temes son recurrents a dins la historia de la música, però creiem, o almenys intentem, de fer-ho de forma molt personal i així sonar un pel diferent. 

- Com ha anat el tema actuacions fins ara, quantitat, qualitat? 
Doncs no ens podem queixar, van a bon ritme. La nostre primera actuació va ser el novembre del 2013 a la sala Apolo telonejant a la banda británica The See See, i al dia d’avui ja portem quasi una vintena de concerts, participant a petits festivals (Indivendres, Els dimarts em sentiràs, FMA’14, El Gat Bornaix, Ermessenda Pop Festival…), a dos Aplecs Modernistes, etc. 

- Quina banda o artista, si hi ha posible consens, ressucitarieu per compartir tables amb ells, en cas de defunció personal o profesional d’aquests? 
Sent tots els TRAU uns fans de les bandes dels seixanta, ens ho poses molt difícil perquè la majoria dels nostres ídols, o son morts o ja estan retirats. De totes maneres, hem arribat a un consens i hem triat a John Lennon. Per a tots quatre, sense cap mena de dubte, és un dels grans genis de la historia de la música. 

- Parlant del directe, en que es basa el vostre show, a banda dels temes propis, supose fareu sonar alguna versió, amb que intenteu sorprendre al vostre públic? 
Doncs acostumem a fer temes propis des dels primers concerts però fa temps ens vem atrebir a fer September Gurls dels Big Star. Després ens vem plantejar que podriem agafar un tema clàssic d’alguna banda clàssica i traduïr la lletra al català, tal com es feia en els seixanta. I així ho hem fet, ara fem Rain dels Beatles, però traduïda al català. 

- Conteu-nos quin es el futur més inmediat de la banda, que teniu a la vista? 
Tenim alguns fronts oberts de cara al futur que esperem tancar aviat. 
Ara mateix estem dins els 20 grups classificats pel Sona9 d’aquest any i cap a finals de juliol sabrem si ens escolleigen entre els 10 finalistes. Si el concurs tira endevant, possiblement anirem fent a veure fins a on arribem. 
A part, com hem dit abans, estem buscant estudis per tindreu tot apunt si no surt be el tema del Sona9. Al que tenim clar es que hem de gravar en breu si o si. 
I l’altre continuar buscant més concerts per a rodar el directe i fer coneixer força més el nom de TRAU. Costa entrar a festivals sense un disc sota el braç però no ens cansem mai de intentar-ho i segur que ens farem lloc en algun d’ells. De moment ja tenim confirmat la nostre participación al Gambeat d’aquest any, ens fa molta ilu!!!!


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

MIQUEL INJECTION, The Scorcher crew