lunes, 28 de julio de 2014

Entrevista a... LOS DISPAROS

Comencem el seguit d'entrades relacionades amb el 5é Mod Summer Party d'Alacant, amb els madrilenys Los Disparos, ells seràn uns dels protagonistes de posar la música en directe al weekender alcantí. 



- Conteu-nos un poc sobre la història de la banda, quàn, on neix i qui la forma? 
La banda neix a Madrid fa un any i mig. Tot hem estat rodanto per l'ambient musical des de fa temps, be a Madrid, be a les nostres respectives ciutats d'origen. De fet, l'únic madrileny del grupo es Felipe (guitarra), els demés som productes d'importació: Miquel (veu) es de Barcelona, Óscar (bateria) ve de Valladolid i David (baix) es de Càdis. Però des de fa alguns anys, confluim a l'escena sixtie i l'ambient Mod de Madrid, que es on vivim tots.
En quant a l'origen de la banda, Felipe tenia un grapat de cançons en castellà que havia escrit després d'haver acabat la seva etapa en la seva darrera formació, i a les que va començar a donar forma junt a Miquel a casa seva. Pasats uns mesos, contactaren amb l'Óscar i aquest a la seva vegada amb David, i així vam començar a assajar. El projecte prompte es va convertir en un grup, varen eixír més cançons i algún tiemps després, en mig d'una brainstorming d'aquestes on solen eixír a muntó de noms de broma, se'ns va ocurrer per fi un nom en serio, perque cada setmana esn deiem d'una manera i això no podia ser, vinga ja!. 

-Teniu algún project paral.lel ja siga musical u organitzatiu? 
La nostra afició per acumular vinils troba la seva vertient útil en, efectivament, punxar a tots els cabarets on ens es posible i encara no ens han prohibit l'entrada. En quant a projectos paral.lels, Los Disparos es una esposa molt exigent i per ara demana tot el nostre temps. Potser a la vellea li done por soltar-nos un peliu, però de moment ens te ben agafats, cosa de la que no ens queixem gaire perque sarna amb gust no pica. Així i tot, Óscar s'ha colnat a si mateix icompagina Los Disparos amb Las Aspiradoras, un combo de garatge de Madrid que també potser us sone. 

- Qui son els vostres referents, bandes, solistes...? 
Doncs obviament la música dels 60 i després el Revival Mod posterior, que a simple vista pot semblar que es lo que més ens identifica, però, després cadascún te el seu cor: Felipe li va molt el power pop/new wave dels 70 i més enllà, Miquel també le dona al reggae iska, Óscar i David son molt de garatge i psicodèlia, etc. Per`ò al cap i a la fi tots acabem escoltant lel que els agrada als demés, en un totum revolutum. En la furgo de Los Disparos pot sonar un tema de The Move, després Prince Buster, despés The Nerves i més tard uns Nuggets. 

- Com definiu el vostre so i el vostre estil doncs?
 Resumint, power pop. Afinant, revival mod. I "rizando el rizo", revival del revival, perque tractar de sonar como The Jam, Squire o Los Elegantes es tractar de sonar como gent que a la seva vegada estava intentant imitar un altra cosa. Es el que tenen les influències de tercera o cuarta ma; al final tampoc tratactem d'inventar la bicicleta, tan sols pasar-ho be tocant el que ens agrada tocar. 

- Teniu material editat? 
Tenim un EP de quatre cançons que estava orfe de discogràfica i que al final, quan anavem a tirar pel carrer d'enmig, es a dir, optar per l'autoproducció i venta destrangis, els beneits essers humans de Clifford Records van a tindre-lo be de traure-lo dins de poc. Així es que en no res tendreu la primera referència de Los Disparos en rigurós vinil, perque pasem del cedé. El cedé només serveix per al cotxe (i així i tot  el caset donava millor resultat), per fer de posa-gots, i per a penjar-los a la balconada i espantar els ocells.

 - En qué consisteix el vuestre show en directe? Temes propis, versions? En aquest últim cas, quines solen caure als concerts? 
El nostre “chou” en directe consisteix, bàsicament, en deshidratar-nos fins límits que freguen l'absurd. En realitat, no considerem que un concert serios haja de consistir en altra cosa que no siga perdre uns quilos. Ja en lo  musical, ens agrada fer temes propis i que la gent es quede amb ells, però, també clavar versions en el repertori pel pur plaer de tocar cançons que ens agraden. i sí, els incondicionals ja les esperen i les gaudeixen amb nosltres perque hi han de fixes: La chica del metro de Telegrama, Bagdad de Los Negativos (així els fem justicia al seu segón LP), Concrete Jungle dels Specials, etc. 

- De quin concert teniu millor record?
 Doncs de tots ells tenim bons records i experiències místiques, però probablement siga del debut, perrque fou en una sala molt mítica de Madrid, la Galileo, i telonejant a uns grans molt grans, com son Brighton 64. Això no esta pagat. I ademés estava ple d'amics i companys de fetxories. Un momentàs, vaja. 

- Teniu el poder de la resurrecció… a quin artista convidarieu al vuestre show? 
A Keith Moon, perque el show anava a ser gros, però la festa de després seria memorable. 

- El futur més inmediat de la banda? 
El més inmediat está ahí, ja, als nostres nasos que es el Mod Summer Party d'Alacant a meitat d'agost, un weekender estiuenc amb grups, punxades, festes, paella i summer fun de la grosa en general. També tenim a la vista mé pròxima vore editat el nostre primer disc i preparar la gira de presentació, que esperem ens mantinga molt entretinguts i ens porte urbi et orbe.


No hay comentarios:

Publicar un comentario en la entrada