Entrevista a... MIDNIGHT SPECIALS

Malauradament no totes les bandes tenen o han tingut l'èxit  merescut, unes vegades eclipsades per altres bandes, altres per la seva curta durada i en altres casos per falta de mitjans, si parlem de la decada dels anys 80, 90 aquest últim cas possiblement s'accentue. Aquest podria ser el cas dels Midnights Specials un banda de Sabadell que per allà per pricipis dels 90, fusionaven  pop, R&B i altres sons lligats al R&R, i per que no dir-ho en certa manera es van vore vinculats a l'escena Mod catalana i més concretament a la de la seva comarca el Vallès Oriental.
Fa uns pocs dies ha eixit a la venda un CD-fanzine amb alguns dels temes que la banda va crear durant els anys d'activitat, el pròxim divendres a modus de presentació hi haurà una festa al barcelonés Barbara Ann, no voliem deixar pasar l'ocasió de parlar amb ells i que ens contaren com ha sigut aquesta mena de retrobament. Ha arribat moment de fer justícia amb els sabadellencs. A l'altra banda Cèsar Giravent membre fundador dels Midnight Specials.




Conteu-nos com va sorgir la idea de fer el grup per aquella epoca i si tenieu experiència previa abans de formar la banda? 
L’Albert sabia que jo tenia una guitarra elèctrica i compartíem força cgustos musicals, així que em va convidar a tocar amb ell i un parell d’amics al cobert del fons del pati de casa els seus pares, amb la idea una mica vaga d’acabar formant un grup. Un d’aquests amics, el Pep, ja havia tocat la bateria amb una banda punk; era l’únic que tenia una experiència prèvia. 

- Qui formava la banda llavors? per què sembla que van pasar uns quants de músics per la banda .
Un dels amics que hi havia al principi era el Xavi Rubio (posteriorment als Bars, Bonito Hermano, Perro en el camino), però al cap de pocs assajos va plegar i ens vam quedar el Pep (bateria) l’Albert (baix) i jo (guitarra i veu). Al cap d’un any, més o menys es van incorporar dos saxofonistes (el Marc i el Manolo) i dues coristes (Marisa i Sònia al principi, essent substituïda la Marisa per la Viviana ben aviat) i un guitarra solista, el Xavi Roig. Els saxos van plegar cap el 91, i el guitarra va ser substituït pel Màrius, amb el qual vam tenir una de les formacions més estables i vam gravar la nostra 3ª maqueta, que als dos últims concerts va ser substituït pel Xavi Belloso. 

- Quines facilitats i quins incovenients es trobava una colla de joves de Sabadell per fer un grup de música per aquella época? 
Nosaltres teníem la sort de disposar d’un espai on assajar. En aquell moment no existien recintes municipals on fer-ho però qui més qui menys trobava un lloc on poder tocar i hi havia força grups en funcionament. No hi havia gaires locals on tocar en directe, però si et movies podies anar tocant més o menys sovint, per Barcelona, Granollers, on fos...Teníem la sensació de no tenir-ne gaires de facilitats (suposo que aquesta sensació es té sempre) però vist en perspectiva tampoc no hi havia tants problemes.

- Parlem-ne de referents, A Sabadell sembla que era més facil trobar bandes de punk i HC com Noveasno que no pas bandes de Pop amb orientació Mod, quines bandes eren el vostre referent per aquelles dates, us va arribar l’efecte Brighton 64 des de Barcelona per exemple? 
En aquell moment ens semblava que la majoria dels grups de Sabadell (hi havia una mostra de música anual i hi vam participar en tres ocasions) miraven encara molt cap als 70’s, molt Heavy, simfonisme, virtuosisme...I tret d’unes poques i agradables excepcions no trobàvem gaire gent amb qui tinguéssim afinitats estètiques ni musicals. Els nostres referents no eren bandes d’aquí, buscàvem a les fonts (Blues Rhythm&Blues, Soul...) i grups majoritàriament anglosaxons del moment (potser d’aquí ve el toc un pèl sinistre d’algunes cançons pròpies), però sí que ens agradaven i seguíem grups com els Canguros, Kamenbert o els mateixos Sencillos. De fet, si no recordo malament, l’Albert havia coincidit a l’institut amb el Ricky dels Brighton 64, per tant segur que d’una manera o altra ens va arribar l’efecte. 

- Continuant amb els referents, era l’epoca del conegut com a “Rock Català” vau tindre alguna mena de relació amb tot aquest ”món” o be us movieu per ambients més undergrounds?  Nosaltres ens movíem per ambients més undergrounds, efectivament, ja que musicalment i estètica ens en consideràvem molt allunyats. De tota manera una certa relació era inevitable; teníem una relació d’amistat personal amb els Blues H, i vam coincidir diverses vegades amb la Pollastre Blues Band (que veníen de La Madam), grups que ja existien abans del boom, tot s’ha de dir. Com que teníem força temes propis en català algun promotor ens va convidar a tocar amb alguns d’aquests grups; així vam fer de teloners de Lax’n’Busto en una ocasió. Però definitivament, no era el nostre ambient.

 - Parlem de la vostra música, tenim com a referència, per tots aquells que no vam tindre oportunitat de vore-vos en directe, una maqueta editada en 1991 en quins estil penseu que cabria la vostra música? 
La veritat és que en conjunt hi havia una certa barreja estilística, vull dir que ni tocàvem estrictament Ska (encara que en teníem un tema), ni garatge dels 60, ni pop a la manera ié-ié, ni soul...Si no una mescla pròpia que bevia entre d’altres de tots aquests estils i diverses coses que escoltàvem en aquells moments. En directe podíem ser més Rhythm&Blues, en gran part per les versions, però en aquesta maqueta que anomenes ve a ser aquesta barreja que et deia, rockn’roll quitarrero però melòdic amb influències 60’s. Posteriorment i abans de dissoldre’ns quasi vam aconseguir homogeneïtzar una mica el nostre estil buscant una mica un creuament entre (ara potser diré una bestiesa) un rotllo Mitch Ryder i uns Milkshakes, dins les nostres modestes possibilitats. A les peces en directe del cd en trobareu alguna mostra. 

- En breu eixirà a la venda un Cd-fanzine amb 21 temes vostres, conteu-nos com ha estat aquesta idea de donar llum a aquestos temes després de més de 20 anys? 
Portàvem de cap recopilar tots aquests temes propis en un cd des de feia uns anys i, de fet ja el teníem mig llest i l’havíem repartit entre uns pocs amics. Però volíem donar també una mica més d’informació sobre qui vam ser, i no ens acabàvem mai de decidir a enllestir la feina ni teníem clar com ho havíem de publicar, si és que ho havíem de fer. Sort que en Carles Belda, que més d’una vegada ens havia insinuat de publicar-ho ens va venir amb una proposta molt concreta i una data molt fixada per a fer-ho; ha estat la manera de desencallar el projecte. D’altra banda, la relativament recent publicació dels Canguros també ens va ajudar a imaginar-ne la forma. 

- Penseu fer-ne una bona tirada o queda més aviat pel record dels amics i col.leccionistes? 
Fem una tirada raonablement curta, que crec que s’ajusta a la realitat de qui vam ser i què vam fer. Per tant, sí, per a record dels amics i col.leccionistes. Naturalment, si arriba a algú que ens desconeixia o bé coneixia només una petita part i li desperta un cert interès, ens en alegrarem molt, però cal no perdre la perspectiva, no vam arribar a molta gent abans i molt menys hi arribaríem ara.

 -Van estar tots els temes editats en el seu dia o els tenieu a un calaix i haveu decidit que era moment de que veren la llum per primera vegada?
 Onze dels 27 temes els vam editar en el seu moment en maquetes, gravades amb més o menys mitjans. La resta surten de diversos directes que ens van gravar (amb qualitats diverses també), i que el Pep ja fa temps que es va prendre la molèstia de triar i seleccionar, intentant buscar un equil.libri entre actuacions reeixides, gravacions amb so acceptable i representativitat de totes les nostres etapes. És cert que teníem un especial interès en que no es perdessin algunes cançons posteriors a la darrera maqueta, quan ja estàvem força madurs com a grup, i que mai no vam enregistrar en estudi. 

- Acompanyarà al CD-Fanzine alguna actuació en directe, cap la possibilitat, quina relació teniu entre els membres de Midnight Specials, teniu contacte a hores d’ara vull dir? 
No hi ha prevista cap reunió per a tocar en directe. L’altre dia, en la presentació, vam coincidir gairebé tots els que vam ser membres del grup i ens va plaure molt de retrobar-nos, però malgrat les mostres d’estimació rebudes aquests dies, i que agraïm molt, seria molt forçat tornar a tocar junts. Ara bé, tres ex-membres del grup , el Pep, la Sònia i jo mateix seguim en actiu amb el nom de Trist Trash Trio, amb el que , entre moltes altres coses, toquem cançons dels Midnight Specials. 

- Parlem de les actuacions en directe, quins son els que us van deixar millor sabor de boca, amb quines bandes compartireu escenari? 
Va haver-hi molts bons moments, i també alguns d’estranyíssims. Per a destacar-ne només un parell, recordem molt especialment una actuació dels nostres principis, la primera a Sabadell, on ens van venir a veure tots els nostres amics, en un moment en que, per edat, en teníem molts i de les procedències més diverses. L’altre és l’últim, a Gelida. Potser perquè sabíem que era l’últim vam desprendre una energia especial, o com a mínim així ho vam sentir. Vam coincidir amb moltes bandes a l’escenari: The Crits (és a dir Los Sencillos), Los 4 Fabulosos (Brighton 64), Barri Baix, Gérard Jacquet, i molts d’altres. Estem especialment orgullosos d’haver fet de teloners per al Wilko Johnson. 

- Hi havia circuit local, es a dir locals per tocar per la vostra zona?
 Hi havia llocs per tocar, però no es pot parlar d’un circuit. Anàvem aprofitant en cada moment els que s’hi posaven més bé i, n’hi va haver uns quants, a Sabadell, a Barcelona o a altres llocs més o menys propers on hi havia bona sintonia i hi vam anar tocant periòdicament. 

- Tinguereu ocasió d’actuar fora de Catalunya? 
Mai no vam tocar fora de Catalunya. Bé, una vegada a Perpinyà, però això és Catalunya Nord, oi?

 - En que es basava el repertori, per que al final 21 temes donen per fer un bon directe, però imagine que al principi us nodrieu de versions, com per exemple...  
Sempre vam tocar moltes versions. Agafo la llista i n’apunto unes quantes a l’atzar: James Brown (I’ll go crazy, please please please, I feel good), Sonics (Have love will travel), Spencer Davis Group (Keep on Running), Them (Gloria, Baby please don’t go), The Who (I Can’t Explain), etc, etc, etc... 

- Quan arriba la fi de Midnight Specials, quan decidiu i per què creiu que es moment de deixar-lo?
 Després de gravar la tercera maqueta se'ns van obrir perspectives de poder editar un disc. El desencís pel fet de no aconseguir-ho i les inevitables tensions que sol haver-hi en un grup (format per sis persones en aquell moment), diferents punts de vista, interessos, graus d'implicació, etc...van fer que decidíssim donar per tancada aquesta etapa de les nostres vides. Això va ser a l'estiu de 1993.


Molta sort amb la venda d’aquest CD i gràcies per donar-nos la possibilitat de re-descobrir la banda, als que no vam tindre ocasió en el seu moment, salutacions. 
Moltes gràcies a vosaltres. A veure si tenim ocasió de conèixer-nos personalment en algun d'aquests aplecs! 


Comentaris

  1. Giravent Pallerola, que bon xicot, encara guardo la maqueta dels Midnight Specials que em vas enviar en 1988, quan vaig sortir del Bruc. Una abraçada forta!!! (Gerard).

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

A la cabina de l'Allnighter... Alberto Valle (Le Clean Cut, Take Ivy)

SANT ANTONI POP FESTIVAL, 21 gener 2017, Betxí (La Plana)

A la cabina de l'Allnighter... Andy Allnighter