Entrevista a... Mr FREAK SKA


- Qui es i d’on ix el Mr Freak? i la Ska Band? 
Primer de tot, bona tarda i gràcies per l’interés en el projecte! 
Em presento. Sóc en Jaume Cuadrada, fanàtic de l’ska resident a la bonica població tropical de Mataró.  
“Mr.Freak ska” és el pseudònim o nom artístic que vaig agafar per donar sortida a les meves bogeries musicals en solitari. 
La “Ska Band” com tú la anomenes són els grans “Amics del Ciment” i neixen de la necessitat de portar al directe la meva música, ja que sense la seva inestimable ajuda no hauria sigut possible! 

- Com va sorgir l’idea de fer la banda i per que aquest nom, et consideres realment un friki en qualsevol cas?
 La idea de fer un projecte en solitari sempre havia rondat pel meu cap, però no va ser fins que vaig acabar els meus estudis de tècnic de sò que vaig començar a plantejar-m’ho seriament. Sempre m’havia agradat composar cançons amb altres bandes que havia tingut o tinc, com Lord Totem, Skakejats o The Cabrians, però necessitava la llibertat de poder fer absolutament el que em donés la gana. Desde la composició i arranjaments , a la execució, grabació i mescla de les cançons. Tenir el 100% de control sobre la idea inicial de les cançons i poder-ho desenvolupar al meu gust. Va ser gràcies als meus coneixements de grabació i post-producció de só que vaig poder començar a grabar cosetes, primer a un nivell molt precari i posteriorment invertint en material i recursos, fins que finalment va poder néixer el meu primer “fill” musical titulat “SKA CASOLÀ” al 2011. El tema del nom no té gaire secret... A les meves primeres grabacions que feia a casa, amb l’ajuda d’un pc, una Sound Blaster , el micròfon que venia amb l’ordenador i bateries i sons MIDI, els hi havia de posar un nom quan en feia els mp3 i els passava als amics. No sé ni perquè el primer nom que em va passar pel cap va ser el de Mr.Freak Ska, pensant que seria una cosa provisional fins que trobés un nom més interessant... El temps va anar passant i la gent de l’escena va començar a conéixer el projecte amb aquest nom, així que... ja no era a temps de cambiar-ho! Tot i això... sí... una mica freak si que sóc! ;) 

- En quins altres projectes et trobes involucrat a banda de Mr Freak Ska Band?
Doncs actualment segueixo tocant la guitarra amb els The Cabrians i preparant la inminent sortida del que serà el nostre tercer disc “SUN & SHADOW HEROES”, sens dubte el millor disc que hem fet mai! 
També formo part de la banda del gran Rúben López, els DIATONES, amb els quals estem preparant el que serà el segon disc de la banda i que esperem que surti a la llum ben aviat! 
A part de tot això segueixo treballant al meu estudi de grabació “La Clau” grabant tot tipus de projectes per a tercers. 
Hi ha passat gent com els A4 Reggae Orchestra, The Thorpedians, Projecte Mainasons, Goethia, Space invaders o La Cobla entre altres. Actualment estic inmers en la grabació i postproducció del segon disc de MAINASONS, aquest cop un disc de nadales per a nens petits, executades en diferents estils de música moderna. “La Clau” no para de crear! 

- Potser ja te l’hauràn dit més vegades, però trobe certa relació o una mena de similitut amb el Judge Dread, es quelcom intencionat o la cosa va sorgint, que em dius d’això? 
La veritat és que no és res intencionat... Les influències i la música que portes escoltant tota la vida, vulguis o no, és reflexen en la teva feina. De totes maneres et diré que sí, que en sóc un gran fan! 

- Quins son els referents del Mr Freak, d’ara i de sempre? 
o separaria els meus referents en tres grups principals. 
Per una banda la música jamaicana feta a principis del 60 per solistes com Prince Buster, Eric Morris o Lord Tánamo i de bandes com The Skatalites, The Maytals, The Paragons, The Melodians o The Pioneers (per nombrar-ne algunes). 
Per altra banda també he begut molt de la música punk, hardcore, ska-punk o ska dels 90 amb grups com The Toy Dolls, NOFX, Rancid, Mr.Review, Operation Ivy, Madness, Slackers, Hepcat i un llarg etc així com de grans frontmans de música jamaicana moderna en format cantautor com Chris Murray o Victor ruggiero. 
Per finalitzar també referents de la música en clau d’humor (o no) feta en català com La Trinca, en Pere Tàpies, Tomeu Penya i inclús els grans grups d’havaneres d’ara i sempre que em portaven a veure quan era petit i em deixaven fascinat. 

- “Ska Casolà” estem davant una nova etiqueta, vessant...? conta’ns ho definiries? 
“Ska Casolà” és una declaració d’intencions en tota regla. Tan crú i autèntic com sòna. Sense pretencions, molt humor i ganes de passar-ho bé. Ska sortit directe desde les entranyes, sense concessions. 
Com bé va escriure el senor Xavi Angulo ara fa 3 anys quan va sortir el primer disc, “Ska Casolà” : 
“és el seu primer disc en solitari i el que bé podria ser el primer disc en català del gènere 'cançó d'autor sincopada'” 
No seré jo qui li porti la contrària! 


- I ja parlant d’aquest treball, encara que la base son els ritmes jamaicans, podem apreciar en temes com “Home tatuat...” que claves altres estils, podriem dir rumba catalana o l’intenció es més donar un toc caribeny com feien els clàssics jamaicans amb el calypso, cumbia, soca etc? 
No et falta raó! La intenció principal del tema era fer un calypso estricte, el llarg procés de grabació però va acabar donant-li un toc a rumba catalana que em va semblar del tot encertat i així va quedar! 
Sense dubte una de les coses més originals que podem trobar a la banda son les lletres, tematica quotidiana, del dia a dia i amb humor, i humor àcid en molts casos, es el barri una bona font d’inspiració? on busques aquesta il.luminació per dir-ho d’aluguna forma per composar? 
Crec que és el factor més diferencial i més important de la meva música. Temàtiques divertides on la gent s’hi pugui sentir identificada i pugui riure a gust. Sincerament , no m’ha fet falta buscar cap il.luminació enlloc... Podriem dir que la meva vida és, ha sigut i espero que segueixi sent, una gran font de diversió i d’anecdotes... Potser algún dia m’animo a recopilar-les totes a un llibre (o 10) hahaha! 

- “Traïcions a contratemps” un nou treball, explica’ns de que tracta aquest nou treball per a qui no l’ha escoltat encara, que ofereix de nou? 
Aquest nou disc neix de les ganes de fer un tribut a artistes i/o cançons que m’han marcat fortament a la meva vida musical. És tracte d’un seguit de versions (o traïcions! jeje) en les quals he intentat mantenir de manera bastant fidel l’aspecte musical però adaptant-los al meu idioma. En la majoria de casos canviant el missatge original i posant-hi una lletra nova i del meu estil (Carda’m filet, Mare tinc un quillo o Més alt del que ja ets), i en altres casos mantenint en escència el missatge (No sóc jo o Males Companyies). 
Compta amb col.laboracions de luxe com el Jeff Roffredo de la banda americana The Aggrolites al contrabaix o els grans Barca de Mitjana a les veus. 
Crec que ofereix una manera diferent de entendre el “cover” de tota la vida. 

- Tenint en compte que totes les cançons tenen com a base grans temacles de la història de la música jamaicana, potser sone com més rodó o més estrictament jamaicà, potser? 
Sens dubte que sí... pot ser! Com ja he dit a la resposta anterior, l’aspecte musical està bastant cuidat i he intentat ser el màxim fidel possible a la cançó original. 

- Escolta, quina meravella la Marta Trujillo, no? 
Jejejej, ja ho pots ben dir! És una de les altres grans col-laboracions del disc! La veritat és que estic molt content de la seva feina a la versió de Dylan/Cash... És un dels meus tracks preferits del “Traïcions a contratemps”! 
És una cantant barcelonina que no para quieta! Si voleu seguir la seva feina la podeu trobar facilment a la seva pàgina oficial de facebook o al seu Twitter. 

- “Tinc un fan” no fotes!, de ben segur que en tens més d’un, qui es aquest fan tan fidel? 
La veritat és que el tema no parla de ningú en concret... És un cúmul de situacions i anècdotes que m’han passat en aquets 3 anys d’actuacions en directe... Podriem dir que “el fan” és una barreja de varis! 

- I ja el punt del disc es “El llop de mar” amb la col.laboració de Barca de Mitjana, un conjunt d’havaneres tio, com se't va acudir de fer aquest tema i amb aquesta col.laboració? 
M’agrada que em facis aquesta pregunta, ja que és un dels temes dels quals més orgullós estic. 
Com he comentat abans, sempre he sigut aficionat a l’havanera. Ja de petit em quedava atontat mirant les actuacions que feien a pobles com Òrrius o Tamariu on estiuejavem i vaig quedar marcat. 
Una de les meves havaneres preferides, per no dir la que més, és El Llop de Mar, ja que uneix una melodia maquíssima i una lletra que posa la pell de gallina. 
Un dia, escoltant-la, vaig trobar que quedaria realment bé amb una base jamaicana, i al cap d’uns dies escoltant el “Quando Quando” de Rico Rodríguez vaig veure clar per on havien d’anar els trets. 
Vaig agafar el “Quando Quando” i vaig posar-me a fer una adaptació de la havanera agafant com a referència el sò brutal i hipnòtic del track del senyor Rico. Amb l’ajuda del senyor Alejo Peloche dels Kinki Coo Coo’s que em va grabar la bateria, em vaig dedicar a anar grabant tots els instruments un per un jo mateix fins que vaig tenir una base convincent amb la que treballar. 
Després de diverses proves, vaig veure clar que necessitava que la cantessin uns professionals, així que vaig dedicar-me a enviar mails a diversos grups d’havaneres propers. 
Així va ser com vaig rebre resposta dels grans Barca de Mitjana que van venir encantats a Mataró a grabar la cançó! Mai els hi estaré prou agraït. 
Com a anècdota et diré que el tema inicialment havia de ser un single en vinil, però degut a diversos impediments i traves econòmiques vaig acabar cedint i posant-lo dins el disc. 

- Per finalitzar, conta’ns quin es el futur inmediat de la banda, quins projectes te el Mr Freak al davant?
Actualment estem inmersos en la gira “Traïcions a contratemps” que ens ha portat a presentar el disc a llocs com Mataró, La Bisbal, Argentona o Vinarós. La mini-gira passarà aquesta setmana per Barcelona i acabarà el 6 de desembre a Les Borges Blanques. 
Ara també estic acabant de mesclar un EP de 4 cançons noves pròpies en que junt a un ska dels de sempre provo sort amb un ska-pop i inclús amb un parell de temes country! Estigueu atents perquè és molt possible que aquest hivern el portin el reis com a regal penjant-lo gratuït a la xarxa. 
No patiu però, això només serà un parèntesi per anar fent boca. El projecte més important que tinc en ment és l ”SKA DE VELLS”, el que serà sens dubte la gran obra mestra de l’ska casolà. Un disc, aquest cop si, tot de temes propis i originals, que ja he començat a composar i que tant de bò tingui enllestit ben aviat! 
Amb els Amics del Ciment seguir preparant uns bons directes i tocant a tants llocs com ens sigui possible, espero que ens hi trobem tot ballant! 

Gràcies pel vostre interés, salut i ska! 

Jaume.





Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

A la cabina de l'Allnighter... Alberto Valle (Le Clean Cut, Take Ivy)

SANT ANTONI POP FESTIVAL, 21 gener 2017, Betxí (La Plana)

A la cabina de l'Allnighter... Andy Allnighter