Entrevista a... ROGER, propietari de la botiga DAILY RECORDS de Barcelona

La botiga de discos barcelonesa Daily Records ha complit enguany ni més, ni menys que 20 anys de vida des de la seva obertura, al mostrador ens trobem a en Roger el seu propietari,  qui ens conta a continuació com ha viscut el pas de tots aquests anys al front del negoci, així com  anecdotes, curiositats, l'arribada del CD etc. Per molts anys Daily Records!


- Què et va portar a obrir una botiga de discos per aquella època? conta’ns una mica com recordes aquells inicis.
Doncs, volía dedicar-me profesionalment a lo que era i segueix essent la meva principal pasió que és la música i especialment als vinils. Els inicis van ser durs perque durant bastants mesos combinava la botiga amb una altra feina.

- Quines dificultats trobares a l’hora de posar en marxa la botiga?
Jo crec que la dificultat principal era la meva inexperiència i uns recursos econòmics límitats, lo que explica el meu “pluriempleo” del primer any. 

- Com t’ho feres per anar plenant la botiga, perque supose que al principi aniries sumant de mica en mica, quins eres els principals suministradors, distris, segells?
Jo tenía contactes a l´estranger ((Anglaterra i especialment Bèlgica) per portar vinils de segona mà poc vistos per aquí en aquella època, després apart d´aixó treballavem bastant material nou, especialment amb una distribuidora anglesa anomenada One Stop que tenía un catàleg força complert sobretot en punk i reggae.
Els principis són complicats perque encara que tinguis unes bones vendes pot ser difícil d´aconseguir les reposicions necessàries (especialment en el camp de la segona mà) per seguir satisfent la demanda.

- Amb quines bandes d’aquella epoca us sentieu identificats o tenieu conexió, ja fos per que foren clients o per tema comercial.
Doncs ara mateix no et sabría dir, jo crec que teníem relació amb la majoría de bandes locals relacionades amb els nostres estils. També hi havíen grups internacionals que sempre que tocaven a Barcelona passaven per la botiga com els International Noise Conspiracy o el grup indie.pop Saint Etienne (grans consumidors de 7” de 60s i soul).

- Quins estils eren els més demandats per aquella època, que escoltava la gent més undergound de Barcelona per aquells temps?
No crec que hagin hagut gaires canvis desde els principis fins ara. Sempre hem venut majoritariament punk, hardcore, power pop, música jamaicana, soul, r&b, rock n roll, garage i 60´s. 

- Com eren els clients d’aquella època, a diferència de la gent d’ara, gustos, manies...?
Potser al principi la clientela era més “militant” (punks, skins,mods….) i més jove, i ara és més heterogènea i veterana. 

- Quina es l’edat mitjana més o menys dels clients actuals, trobes que hi ha un relleu generacional en la compra de vinils per exemple o en certs gèneres musicals, o majoritariament els clients son col.leccionistes que ja pentinen canes?
Si hagués que dir una edat mitjana, diría que al voltant dels 40. Evidentment que tenim clients més joves però es innegable que es troba a faltar més relleu generacional. 

- Aquesta pregunta va en referència al missatge actual per part de les grans superficies o el segells comercials de “torna el vinil”. Trobes que amb el naixement del CD es va quedar una mica penjat el vinil o en el vostre cas es va mantindre la venda d’aquest format?
Durant els nostres primers anys les vendes en CD eran un part important de la facturació global, però el fet d’ haver potenciat sempre el vinil com el format primordial ens ha permés afrontar millor la caiguda de vendes continuada del CD desde fa ja uns quants anys.

- Quin es el tipus de client amb el que et trobes més cómode, a banda del habituals, vull dir, ets dels que pregunta que es el que busquen i aconselles o acostumes a esperar a que es llance el client, ostia sembla un rotllo “ligue” vaja.
Nosaltres estem cómodes amb tots els clients i sempre estem disposats a aconsellar en el càs que ens ho demanin. 

- Què es lo més extrany que t’han demanat? en l’ambit musical vull dir
Doncs potser un tío que em va demanar música per estimular als seus ocells al cant. Evidentment li vaig recomanar algún disc enseguida (no puc recordar quin!).

- Ens pots contar una anecdota divertida que et vinga al cap?
Molts cops hem comentat en conya de posar un cámara a la botiga per gravar situacions “freakies”, si ho haguesim fet durant tots aquests anys segur que podríem editar bastantes hores de “videos de primera”. Per exemple durant varis estius rebíem la visita d’ un punk austriac que venía a la botiga amb unes trompes descomunals, cosa que no el privaba de fer unes compres de vinil força grans, nosaltres li empaquetavem els discos lo millor que podíem i li deiem que no feía falta que s´els emportés en el mateix moment, però ell insistía d´agafar-los i dubtem que en l´estat en que es trobava els discos arribesin mai fins el seu país (de fet no creiem que arribesin ni ell ni els discos dos carrers més lluny de la botiga). No és que sigui una anécdota graciosa perque feía patir veure´l marxar amb una pila de caixes de discos tambalajant-se de punta a punta del carrer, però si que es un exemple de la varietat de situacions que hem viscut durant aquests anys.

- I una visita grata i sorprenent al Daily?
Potser quan ens va visitar Jello Biafra dels Dead Kennedys que és una persona molt afable i un gran apasionat dels vinils de diferents estils de música.

- Supose que també haureu pasat moments durs, que es el que més te’n orgulleix d’haver “resistit” si es pot dir així durant tots aquestos anys.
Evidentment com quasi tothom (especialment en els últims anys) hem passat moments difícils però bé, en tot cas estem aquí I la nostra intenció es seguir durant molts anys més perqué és lo que ens agrada i tenim projectes nous per desenvolupar.

- Trobes que la “tornada” del vinil als grans magatzems es una amenaça per a botigues especialitzades com la teva?
Pot tindre la seva part positiva, que es fer veure a molta gent que el vinil segueix viu i que entre la caiguda de vendes continuada del CD i l´hàbit de les escoltes per streaming podría tornar a ser en uns anys el format principal en la venda física de música. Apart d´aixó jo crec que els grans magatzems sempre van a remolc de les botigues independents i especialitzades.

- Per últim et posarem en un compromís:  Fes en 10-15 temes el recopilatori o BSO original que fa referència als 20 anys de Daily Records.
Son molts anys i moltes cançons o sigui que apart del primer tema que poso (per raons obvies) és realment difícil fer una BSO de la botiga, o sigui que em pendré la llibertat de posar 10 dels meus temes favorits en aquest moment de tots estils / totes époques.

The Who – Daily Records.
Alton Ellis - Sunday Coming.
Lorraine Silver – Lost Summer Love.
Sex Pistols – Did You No Wrong.
Paul Weller – Hung Up.
Cooper - La Señal.
Leroy Smart – Ballistic Affair.
The Clash – Gates Of The West.
Sharon Tandy – Look And Find.
Jake Bugg – Simple As This.

-  Moltes gràcies i llarga vida al Daily Records, felicitats per aquestos 20 anys.
Gràcies a vosaltres per l´interés en la nostra botiga!



Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

A la cabina de l'Allnighter... Alberto Valle (Le Clean Cut, Take Ivy)

SANT ANTONI POP FESTIVAL, 21 gener 2017, Betxí (La Plana)

A la cabina de l'Allnighter... Andy Allnighter