lunes, 10 de noviembre de 2014

Entrevista a... SOWETO

Porten 15 anys rodant pels escenaris de tot arreu amb un objectiu clar, la recerca del so skatalític més original i no cap dubte de que els barcelonesos Soweto l'han sabut trobar, Ska sense aditius, furgant en cada racó del gènere, cenyits al so que desenvolupaven bandes pioneres com els Skatalites i seguint de prop la formula de bandes més contemporanies com puguen ser Hepcat o Slackers.   




- Conteu-nos una mica com van ser els inicis de la banda, com es va formar, d’on provenien els membres de la banda?
El que seria la base forta de la banda ens vam conèixer a l’ institut, vam coincidir uns quants amants de la música en directe, i que amb aquest motiu cada cap de setmana ens trobàvem en alguna festa o concert. Ens va costar molt poc fer la primera formació, en aquella època era fàcil reunir gent amb l’objectiu de trobada i música, potser mes trobada que música...jejejeje Al cap del temps ja ens preníem les coses amb una altre filosofia, volíem un bon so i un directe contundent. Això ha implicat que d’aquells inicis d’institut, nomes en quedem dos. La banda ha sofert mutacions de membres en varies ocasions.

- En quins altres projectes estàn involucrats el membres de la banda, grups, col.lectius de selectors, organització d’events etc?
Bueno, al grup som 8 membres, i cadascú participa a històries molt diferents: alguns hi son a altres bandes jamaicanes, de funk, jazz… tot i que una banda com Soweto genera moltíssima feina. Toquem molt sovint, per exemple, i molts cops el gruix de músics de Soweto estem principalment centrats a la banda i tot el que suposa, tot i que pugues participar puntualment d’altres iniciatives. 

- Quins son el referents que il.luminen el so de Soweto?
Sens dubte, el nostre referent inclou a totes les bandes jamaicanes que van participar a l’eclosió de sò original ska a Jamaica a la primera meitat dels 60. Això sí, amb especial predil·lecció per Skatalites. En primer lloc, perque la formació de músics és molt similar a la de Soweto. Però sobretot perque Skatalites són els creadors de l’estil, el sò genuí… tot. Eren la banda de referencia a l’illa als 60, amb gravat amb tothom. Tot i que també ens agraden molt altres artistas de l’època com Prince Buster, The Maytals, Desmond Dekker, Lee Perry, la banda de Carlos Malcom… cadascú tenia el seu estil particular, i nosaltres intentem incorporar una mica de tots… però la base de la pizza ja saps, sempre Skatalites. De fet Soweto de tant en tant hem organitzat nits especials de tribut a Skatalites, amb sets especials per tocar les seues cançons en directe. 

- Quin trobeu que es l’aspecte evolutiu de banda des de l’edició d’aquell primer EP pel 2007?
En concret, parlant d’aquell EP, els canvis han estat molt grans. En membres de la banda, però en qualitat sobretot en qualitat. Soweto es una banda que any a any es millora i supera, es la idea que tenim com a banda. Treballem molt el nostre repertori i el fem amb tota la maduresa que donen 15 anys de formació.

- Parlant d’aquest primer treball, el tema “Girl I've got a date” finalitza amb les notes de “Liquidator” de Harry J Allstars, com ens ho agafem això, com una mena de tribut, com va estar la cosa de clavar-ho?
M’agrada que em facis aquesta pregunta!! La cosa va anar aixi, estàvem preparant a casa el tema de la gravació, que si quins temes gravem a on fem etc… i en el moment que parlàvem del tema del Sr Ellis, per la tv començava un Chelsea-Liverpool a Stamfrod Bridge on en aquell moment cantaven el Liquidator, ens la vam posar a cantar a crits ajuntant el Girl i’ve got a date, i així va quedar...

En canvi al tema instrumental “Martini” sembla que us inclineu més pel Jazz, quin es el grau d’influència a la banda d’aquest gènere?
És un fet que molts dels músics que participen o han passat en un momemt o altre per la banda venen del jazz. I apart, a Barcelona qualsevol escola de música moderna ensenya a partir del jazz. I això acaba influenciant, clar, sobretot als temes instrumentals. De tota manera, tornant al tema de Skatalites com a referent principal, recordem que la major part dels músics tocaven jazz abans de crear l’ska. Així que és un génere que encaixa perfectament en el que fem, ja ens sembla bé que es filtren elements jazzístics a la nostra música. 

- L’any 2008 veu la llum “You give me fever” el primer elapé de la banda, sembla que les veus adquereixen més protagonisme, tant la veu principal com els coros, estic en lo cert? trobeu que hi ha algún canvi sustancial en el so de la banda o mera evolució natural?
I tant, es la pròpia evolució de la banda. No podiem fer el mateix que en l’EP, nosaltres volem anar a mes, sinó ho deixem! Hem de pensar que es el nostre primer disc, i volíem anar mes enllà del que havíem fet fins el moment, i mes quan has trigat el que nosaltres hem trigat a treure alguna cosa mes nostra, la gent tenia ganes de sentir quelcom i vam intentar plasmar-ho com bonament vam poder.

- Parlem de “Whapa do di wa” versió i col.laboració al més alt nivell amb ni més, ni menys que un del seus creadors, BB Seaton de The Gaylads, com va estar això?
Doncs una experiència, vam contactar amb ell i va accedir a tot el que li vam proposar. Ell viu a Londres, el vam convidar a venir i passar uns dies amb nosaltres a Barcelona i fer la gravació del "My jamaican Girl" i "Whapa do si wa". Un home encantador del qual ens vam nodrir de la seva experiència i anecdotes de Studio One on el sr Seaton treballava d’asesor artístic de ni mes, ni menys que el Mr Coxsone Dodd!!! Increïble!! 

- En 2011 llanceu “South west town” segón elapé i últim treball de la banda fins a dia d’avuí, podriem dir que la formula es la mateixa amb un grau més d’experiència, d’entrada sona més en la linea dels clàssics Skatalites, tema instrumental on el jazz es fa ben present, per contra el segón tema “ Try my best” ja esta més en la linea de banda vocal tipus Laurel Aitken, es aquesta la formula de Soweto, la recerca d’aquest equilibri?
Sens dubte hi ha algo d’això. Ja hem comentat abans que ens agrada introduïr lleugers elements de l’estil de cada artista jamaicà que ens interessa. Volem tocar una mica tocar tots els pals de l’ska. Fixa’t el que t’estic contestant: “tots els estils” … ¡tots els estils dintre d’un ritme que es va fer a la primera meitat dels 60 a una petita illa! La gent pot pensar que l’ska és un génere molt reduït, limitat. Peró com a fanàtics, creiem que es una música molt rica, i trobem molts matissos entre una cançó de Prince Buster, una dels Maytals o, posem per cas, un tema instrumental del Byron Lee. Així que el "South West Town" voliem que fós un recorregut per tots aquests matissos. 

- Segón disc i segona col.laboració de luxe, el gran Derrick Morgan, com va estar l’experiència de gravar amb aquest monstre de la música jamaicana?
Amb el Derrick el sistema de gravació va ser diferent, i una experiencia una mica més freda potser que amb BB Seaton. Soweto ja havia tocat temes de Derrick Morgan en directe, i voliem gravar algún d’ells amb la seua veu. Al final vam escollir el “Around the Corner”, un tema que ens agrada molt, i no és dels més coneguts del Derrick. Ell va estar encantat de la proposta, clar. Aleshores, nosaltres vam gravar les bases de la banda, i el Derrick va cantar a sobre, des de London. Ens va retornar les gravacions amb veu, i cap al disc. Per a nosaltres és un gran plaer haver enregistrat un tema amb ell, i esperem poder col·laborar també en directe, en algún moment. 

Hi haurà una tercera col.laboració en la mateixa linea en un suposat nou treball? Ja teniu clar qui hauria de ser encara que no ho vullgueu desvelar?
Hi haurà una tercera col·laboració, i esperem que moltes més! Tenim varies possibilitats en ment: hi ha molts artistes amb qui ens agradaria gravar, i alguna proposta una mica més concreta damunt la taula. No ho desvelem perque tampoc hi ha res tancat encara, però sí podem avançar que anirà exactament “a la mateixa línea”, com tú apuntes. 

- I si us dic que en aquest teball trobe certa similitut als Hepcat, que em digueu?
Soweto som uns grans fonamentalistes de la música jamaicana que es va fer als anys 60, sobretot a l’illa. És el que ens enamora, i el que intentem reproduïr, música jamaicana dels 60. Però sens dubte, si hi ha una banda actual a qui sempre reconeixem com a referent i gran influència, aquesta és Hepcat. Som molt fanàtics de la seua música. Així que, quan parlavem abans de recorrer al South West Town tots els possibles matissos de l’ska que ens agrada… no vas desencaminat, no.

Sense dubte l'escena estatal en referència a la música jamaicana i especialment arreu del nostre territori gaudeix de molt bona salut, bandes com The Gramophone Allstars, The Diatones o vosaltres mateixos, quin penseu que es el motiu, la qualitat dels músics, la recerca del so més original, hi han més mitjans que abans...?
Buff no sé si es pot dir que estem en un moment de bona salut eh? L’indicador més clar és el tema del relleu generacional. Hi ha un buit, no estàn apareixent gaires bandes de gent jove, tot i que obviament hi ha alguna proposta interessant. I a nivell de públic passa una mica a la inversa: es va renovant, però molta gent dels que venien als concerts fa anys sembla que comencen a desaparéixer. Però bé, dintre del que cap, a Catalunya en concret sempre hi ha un cert nivell d’events, propostes, bandes… que es va mantenint. Al final són onades que van i venen, tampoc ens podem anar lamentant. Nosaltres a la nostra, que és fer feina i intentar transmetre la passió pel llegat musical que ens van deixar els jamaicans… que no es poc. 

- Per finalitzar conteu-nos quin es el futur més inmediat de la banda, esteu creant, gravant...?
Aquest any celebrarem els 15 anys d’existència de la banda, I hem tocat prou en directe, amb una gira d’hivern i una altra a l’estiu. Molts concerts que a vegades no et deixen temps per poder centrar-te tant al treball d’estudi com voldries. De tota manera, hem creat temes nous, i hi ha un cert treball ja fet, que esperem fructificarà a la creació del tercer disc als propers mesos. També intentem sempre anar renovant periodicament els temes i el show en directe… i ens guardem alguna sorpresa que no es pot contar encara, però que pot agradar moltíssim. Estigueu atents, i de segur ens veurem a qualsevol allnigther o vetallada jamaiquina en breu! 




No hay comentarios:

Publicar un comentario en la entrada