A la cabina de l'Allnighter... MAR LA-BEL

A continuació us deixem amb la que serà la darrera entrada de l'any i per finalitzar aquest 2014 que millor que acomiadar-nos amb una selecció de bona música des de la nostra cabina particular. L'encarregada de fer rodar els plats a l'Allnighter fins  l'any que ve, es la Mar La-bel. La Mar es una "valenciana i dona de be" establerta a la comarca del Garraf, província de Barcelona. La Mar actualment es bat en duel vinílic cada més amb L'Alfred "el Capità Swing" en el que es coneix com  Groovy Night Fights i que te lloc a La Resistència (Barcelona). Amics i amigues fins l'any que ve, que tingueu un bon 2015, ens veiem a l'Allnighter.




- Quants anys portes mostrant la teva música al món? quina va ser la primera vegada i on?
Vaig començar a punxar l'any 2008, una mica després d'haver arribat a viure a Barcelona.
Sempre havia tingut inquietuds musicals però no va ser fins que vaig conèixer l'Albert Gil Rudemod que no m'havia atrevit a desenvolupar aquesta faceta o afició, digues-li com vulguis. Ell em va donar la meva primera oportunitat i va creure en el meu gust musical i en la meva modesta col·lecciona vinils.
L'Albert feia una festa/programació mensual anomenada A way of life (programació que encara avui segueix en vigor) que en aquell moment es celebrava al Clandestino de la Plaça Reial on de seguida vaig fer-me habitual als plats. Després es va fer itinerant passant pel Macondo Bar i actualment al Barbara Ann.
La veritat és que punxar discos és com una droga, una vegada comences, et resulta molt difícil deixar-lo.
Investigar, contactar gent i buscar els vinils per diferents vies... a les cubetes plenes de pols, desitjosa de trobar aquell 45 que fa que tots els problemes del dia a dia es facin inexistents. Més tard a casa quan has de decidir quins viatgen amb tu i quins es queden aquell dia. Per últim el subidón; quan hi ets a la sala i veus com la gent balla i s'ho passa bé. És una experiència que no té preu.

 - Quin o quins formats de reproducció prefereixes a les teves sessions?

El format que punxo és single de 45 RPM, al principi m' atrevia a punxar amb LP quan m´agradava molt una cançó i no la tenia en single però ja no ho faig perquè la diferència de so és molt gran i els canvis són desastrosos. De vegades he punxat amb CD si m’ho han demanat perquè no hi han plats i és difícil aconseguir-los. Si la gent i la festa val la pena deixo el purisme de banda.
 - Quin es l'estil principal a les teves punxades? es l'únic o també t'introdueixes en altres terrenys?

Si tirem d’arxiu podem dir que Mar La-Bel ha patit una transformació d’estil , fins i tot, d’alter ego. De YokoMar a Mar La-bel. Del ié-ié espanyol, català i francés al garatge més ranci. Però sempre amb la música per capçalera. 

- Quina ha sigut l'experiència més significativa o el millor record de tots aquestos anys?
De tots els llocs on he punxat sempre em porto coses bones però, tal vegada; la més emocionant va ser quan vaig punxar a la festa d' inauguració de les festes Shake organitzades per Los Peyotes, una banda de garatge argentina. Això va ser l'any 2010 i va ser a Buenos Aires. La sala estava a petar i,a més a més, la cabina estava situada a la part alta de la sala i feia una mena de balcó. Això et permetia visualitzar a tot el públic i et feia sentir una mena de poder. Va ser molt maco. 

- Una anecdota durant una sessió que no oblidaràs mai, alguna petició extranya...?
De les més bojes una vegada a Alcoi, crec que era el 2009. Va ser después d’un concert dels Second Coming. No sé ni com van convencer a l’ amo de la sala per muntar els plats i començar a punxar la nostra música. Al principi es van apropar alguns lugareños amb cara de pomes agres a demanar Shakira i Glòria Stefan. És clar que els hi deia que no les tenia i em vaig a acollonar una miqueta. Finalment van acabar ballant la conga , jo inclosa. 

-Top five, 5 temes per a cada moment de la nit.
Per començar la festa... Jackie Wilson  "Higher & Higher" 
Per calfar l’ambient... Jacques Dutronc "Le irreponsable" 
Per mantindre el foc viu... The Cherry Slush "I cannot stop you" 
El colofó... 13th Floor Elevators "You’re gonna miss me". 
L’acomiadament... The Pleasure Seekers  "What a way to die".



Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

A la cabina de l'Allnighter... Alberto Valle (Le Clean Cut, Take Ivy)

SANT ANTONI POP FESTIVAL, 21 gener 2017, Betxí (La Plana)

A la cabina de l'Allnighter... Andy Allnighter