SUEDEHEADS, volta als orígens.

Parlar de suedehead, es parlar d’una part del’escena skinhead, una vesant centrada en no perdre els origens estètics i musicals, una mena de continuació del que havia sigut l’escena al principi, fet que ens porta a parlar dels Gang o Hard mods com a punt de partida, aquells mods que rebutjaven el viratge cap a la psicodèlia i el hippisme o que es negaven a deixar que es desvirtués per sempre la seva escena. Cap a finals dels seixanta el moviment mod perdia força als carrers londinencs, a la segona meitat dels seixanta ja es deixaven vore “Peanuts” pels carers de Londres, “Peanuts” era el mal nom que rebien els skinheads abans de que foren batejats amb aquest terme, aquests en principi portaven els cabells a l’estil “college-boy” o fins i tot a lo “french crew” com els mods, acurtant-lo cada vegada més fins al punt de de rapar-lo, que no afaïtair-lo, quasi al minim que donava la maquina. 

Així doncs, uns anys més tard un sector de l’escena va decidir canviar la seva imatge, ja fos motivats per la dolenta imatge que estaven rebent el skinheads per part de la premsa, degut a les continues barrales entre bandes o entre seguidors d’equips rival, o simplement pel fet de preservar els origens de l’escena, el cas que es una part d’ells va decidir canviar moderadament el seu estil, parlem del que es coneix com a suedehead. Aquests van deixar creixer lleugerament els seus cabells, marcant ratlla al costat i van adaptar la seva indumentària als origens de l’escena, vestien Levis Sta-Prest amb lleugers doblats, camises a llises o a ratlles de les marques Ben Sherman, Brutus, Jaytex o fins i amb la firma del golfista Arnold Palmer, polos cardigans i jerseis amb coll en “V” de Fred Perry, tot i enfundats en jaquetes Harrington. Al calçat les preferències eren Deser Boots, sabates Loafers o Brogues, per a la nit s’estimaven més l’elegància d’un tratje fet a mida, a poder ser, amb les següents caracteristiques: tres botons a la americana, de solapa estreta i abotonada en alt, siguent els pantalons estrets i curts de camal, si a música ens referim els gustos eren practicament el mateixos que els dels hard mods, R&B, Northern Soul i early reggae. Era sense dubte una forma de tornar al punt de partida. 

Si parlem de les dones que seguien aquesta corrent, la forma de vestir era la següent: calçat basicament com els homes, Loafers i Brogues amb alguna sivella o llaç a l’empenya, ademés de sabates tipus “crepe soled” amb cordons, així com els “clumpy nurses” plans o amb tacons, en quant a la roba acostumaven a vestir minifaldilles de 3/4 de llargues sobre el genoll, mitjes rematades amb mitjons pel turmell blancs o rojos. Les camises normalment eren de les mateixes firmes i estil que les dels homes, era molt comú també vore-les enfundades amb tratjes de dues peces, composat d’americana tes botons, entallat i abotonat alt com els dels homes, tot combinat amb una minifaldilla, com he dit abans de 3/4 sobre el genoll, de teles de Mohair o Trevira. El tall dels cabells era basat amb el dels homes, tallat a capes, però, una mica més llarg que els dels xicons, amb serrell i flocs des de la templa conformant unas denses patilles. Malgrat aquestes referències bàsiques, les tonalitats de le prendes anaven variant a un ritme frenètic depenent de les tendències del moment. Les bases d’aquell estil estaven fixades en “l’Ivy League” tenint com a referent els productes de les botigues “Ivy Shop” i darrerament “Squire”. 

Cap a principis dels 70, molts van abandonar l'escena esteticament per derivar en el que es coneix com a “Soul boys”, joves motivats unicament pel so Northern Soul i el ball als clubs on es feien les allighters, altres es van veure absorvits pel punk en arribar les primeres bandes cap a l’any 76, tot i aquests canvis, a finals dels anys 70 i durant la decada dels anys 80 no era dificil vore suedeheads dins l’escena que renunciaven all canvis, ja foren veterans o joves adherits al moviment que prenien com a referent coneguts o germans majors, parlem del que podriem dir una nova revisió del terme suedehead.