domingo, 11 de enero de 2015

A la cabina de l'Allnighter... ALFRED "EL CAPITÀ" FERRER

La protagonista de la darrera visita a la cabina de l'Allnighter era  una de les poques dones que han visitat aquest espai, La Mar La-Bel, ella era l'encarregada de dir adeu al 2014 des dels nostres plats. De la Mar contavem que es batia en duel cada més a la cervesseria la Resistència amb  l'Alfred "El Capità Ferrer". Com que no ens volem posicionar en aquest combat vinílic hem decidit que lo més just era donar veu a l'altra part, aixó doncs hem donat l'oportunitat a l'Alfred perque mostre les seves "armes". L'Alfred “El Capità” Ferrer  un noi del Poblenou que ha donat més voltes que un ventilador. Actualment establert al Garraf, comparteix plats amb els seus amics i amigues a les sessions de La Resistència.


- Quants anys portes mostrant la teva música al món? quina va ser la primera vegada i on?
Tot va començar quan tenia 13 o 14 anys en els “guateques” escolars que muntaven els dissabtes a la tarda a casa d’algun dels companys o companyes de classe posant els discos dels nostres pares en els vells pick-ups. A mitjans dels anys 80 vaig començar a punxar en festes que s’organitzaven a l’escena mod barcelonina amb el sobre nom de The Pink Panther i la Societat Soul de Barcelona. No et sabria dir en exactitud quina va ser la primera vegada, ni a on. Recordo el Societe, el vell Zeleste d’Argenteria, el soterrani del Ranxo o al 5è pis de Calabria. Després d’un parèntesi, als anys noranta torno a la pista de ball des de la discogràfica Capità Swing i les seves festes. Més tard, em dedico a punxar salsa brava i rumba catalana fins el dia d’avui que em desdoblo en dos sessions musicals diferents. En l’actualitat fa dos anys que comparteixo punxades amb amics i amigues a les sessions que programo a la cerveseria La Resistència a BCN. Farà aproximadament un any, l’Albert Gil (Rudemod) em va animar a treure-li la pols als meus vells 7” i em va convidar a punxar a la seva sessió mensual de “A way of life” al Barbara Ann. Des d’aleshores el vinil ha entrat a La Resistencia en les Groovy Night Fights.

- Quin o quins formats de reproducció prefereixes a les teves sessions?He utilitzat i utilitzo tots els formats, des de vinils de 7” passant per cd’s o el mateix ordinador, segons em condicionin les circumstàncies. M’agrada el vinil 7”, per les seves dificultats: recerca, fetitxisme, dificultat, competència, concentració i limitació. Amb el reproductor de cd em trobo molt còmode, ja què et permet algunes diligències que no et pots prendre amb el vinil com punxar reedicions o grups posteriors als 90. També, he punxat, si es pot dir així, algun cop amb ordinador, però és el mitjà que menys m’agrada. Només té una cosa bona, et dona unes possibilitats infinites per trobar cançons. Cançons que mai podràs tenir físicament i que mai podràs punxar en altres dos. És un altre món!! 

- Quin es l'estil principal a les teves punxades? es l'únic o també t'introdueixes en altres terrenys?
Segons el dia. Per un costat, quan punxo vinil, si no ho emmarquem en un estil concret o sessió temàtica, solen ser variades, sense ortodòxia. Podríem dir que punxo un xic de tota la musica relacionada amb l’escena modernista, predominant el surf instrumental, el ie-ié català, el soul clàssic i el northern soul. També incloc bandes clàssiques sixties britàniques i estatals, combinades amb revival mod i els sons jamaicans, incloent el 2Tone. Entre tots aquests estils, m’agrada camuflar temes de rumba catalana amb anima soul-funky dels 70a, com el “Chavi” de Peret o “El Jala Jala” dels Amaya o el brasiler Sergio Mendes. Per l’altre costat, quan punxo cd’s acostumo a punxar rumba catalana i salsa brava nuyorica. Aquestes són les dues meves passions musicals.

- Quina ha sigut l'experiència més significativa o el millor record de tots aquestos anys?
Tirarem de tòpics. Les amistats amb les complicitats creades. Poder sortir a punxar fora dels PP.CC i haver passat per diverses ciutats com Genova, L’Alguer, Berna o Santiago de Compostel•la. El millor record en aquest anys, No sé que dir-te? Uhmmmmmm! Potser, recuperar els 300 senzills que tenia abandonats, encara què hagi patit unes quantes baixes colaterals de gran importància.

- Una anecdota durant una sessió que no oblidaràs mai, alguna petició extranya...?
Bé, hehehe! Als anys 80a, vam llogar una sala per fer una festa “Smart Dress Only” i al final no ens van deixar acabar de punxar. Aleshores, ens vàrem emprenyar molt i com a mostra de la nostra disconformitat, vam destrossar el local i apallissar al DJ oficial. 
Petició estranya, en una FM volien que punxes els hits del moment, per suposat que no els tenia. Després de moltes explicacions i intensos debats amb la comissió, vaig deixar a un nen al comandament de l’equip i abans de que em fotessin a mar, vaig marxar per la porta falsa, hahahaha! No he tornat a treballar mai més amb managers de zona.

- Quines han estat les teves últimes adquisicions i que estas desitjant mostrar al món?Ja les he estrenat, què recordi en ordre cronològic invers serien aquestes: 
1. Los Mambo Jambo – Un baile hipnótico/El cadàver que vino a cenar
2. Los Retrovisores en el surco – Compresion/Ahora sé que seràs mi amor/Te veo a milles/Dile adios
3. Nino Ferrer – La Pelle Nera/Se mi vuoi sempre bene
4. Five Fingers – Tablao chicken/Surfin’ donuts/Burrifornia Sunrise/Run run...Or not!
5. The Style Council – You’re the best thing/The big boss groove
6. Los Bravos – Amor y simpatia/Rudi enamorado

Top five, 5 temes per a cada moment de la nit: 
Per començar la festa... Uns clàssics del surf instrumental com The Shadows i el "36-24-36"
Per calfar l’ambient... Una banda dels 60a estatal com Los Bravos i el seu “Bring a Little Lovin’”
Per mantindré el foc viu... The Show Stoppers amb “Aint nothin’ but a houseparty”
El colofó... Una mica de Philadelphia Sound amb Archie Bell & The Drells amb “The soul city walk”
L’acomiadament... Un tema reivindicatiu passat per la batidora del skapunk de Banda Bassotti, la seva versió del “Bella Ciao”.




No hay comentarios:

Publicar un comentario