Entrevista a... MISS BLACK EMOTION


- Qui son Miss Black Emotion? presenteu-vos una mica, qui composa la banda actualment? Principalmente som quatre,  els que hem estat al peu del canó amb la banda, be, digam que els originals son Fernando Cabalo (guitarra) i Iñigo Beltrán (baix), i després d'un any es van afegir María iturralde i Mary Porcar, en  principi com a coristes, pero s'en va anar la cantant principal i elles van pasar a ser les veus de Miss Black. També están Luis M. Chafer com a teclista, Alfonso Pachés batería i quan te temps Ivan pitarch al saxo. 

- Participen els membres de la banda en altres projectes relacionats amb la música a banda de Miss Black Emotion? 
Si que hi han altres projectes, pero no están relacionats amb aquest tipus de música.

- Conteu, per si algú no vos coneix encara, en quin o quins estils es desenvolupa el so de la banda? 
Tractem de fer Soul clàssic amb pinzellades de pop. 

- La banda naix l’any 2005, però la primera gravació data del 2008, un treball homonim, deduisc que descatalogat a hores d’ara, per la poca informació que he trobat, conteu-nos com van ser aquells inicis i aquella gravació, de que es composava aquell primer treball, producció, edició, etc? 
Tením encara unes 200 cópies de eixe primer disc. El vam tindre que reeditar perque es van
esgotar!!! Era la formació original, amb dos teclats (hammond i fender Rhodes) i tres cantants, i tant la producció com l'edició va ser nostra juntament amb Juan Carlos Tomás "Juanki". 

- Quatre anys després veu la llum “Do you miss me?” so a lo Motown però amb un fort contingut de pop, inclús de beat. Estem en lo cert? quines influències rep la banda per fusionar aquests estils?
Les influencies son desde el soul classic (sello Motown, Stax, Hi!, Brunswick, tot lo reeditat per Kent, James brown, etc...) fins els Beatles, Who, Badfinger... es a dir pop clàssic. Fent una barretja de tot aixó es com pensem naix eixa fusió d'estils.

- No cap dubte quae a hores d’ara la música negra gaudeix de bona salut a l’estat espanyol, bandes com The Excitements o els recent desapareguts Pepper Pots en son bona mostra, esteu al tant del panorama actual, a que penseu que es deu aquest nivell, millor material, millor formació, més mitjans, quina es la difereència a l’època en que vosaltres vareu começar? 
La Idea de montar un grup d'aquest estil va surgir en el 2001, Fernando i jo (Iñigo) ja estavem en una altra banda, Malconsejo, de pop rock, i quan ens vam disoldre, li vaig dir a Fernando de crear una banda de Soul. Aleshores supose que hi hauria prou bandes d'aquest estil com les hi han ara, però, en aquest cas no havia tanta facilitat per coneixer-les. Nosaltres escoltavem Jackson 5, Four tops, Otis redding, Sam and Dave, Supremes, etc etc... i del panorama estatal en coneguem ben poc, a banda de Cool Jerks, Alcohol Jazz, no recorde cap més, pero segur que hi haurien més. 

- Aquest any heu vist editat el vostre tercer treball “That’s why”, parleu-nos d’ell (edició, producció...) 
Per la nostra part creem que es el millor que hem fet, está clar que sempre pasa amb el material nou, pero així ho sentim. L'hem gravat en directe a l'estudi i aixó es note. És la primera vegada que no hem gravat amb Juanki, i sona diferent. Es un treball molt compacte, així i tot cap dir que ho vam preparar en mes i mig. 
- Aquesta vegada només haveu trigat un parell d’anys des de l’últim treball, per editar material nou, a que es deu, aquesta vegada la formació esta més consolidada, tal vegada més dedicació per part dels membres de la banda? 
Realment el temps el marca la disponibilitat dels membres de la banda en eixe moment i la idea que portes per fer el disc. Cançones noves sempre hi han, però temps per preparar-les be i gravar ja es més complicat, tot depén d'aixó, la disponibilitat de cada membre, i si les cançones caminen tal i com deurien. 

- Com va estar la presentació d’aquest treball? 
Va estar prou be, encara i tot que coincidia con el Madrid / Barça. La sala estaba practicament plena. 

- Sembla que a Castelló a diferència d’altres ciutats més grans, existeix un circuit músical bastant consolidat, així doncs no es dificil trobar sales on projecten música soul, Jamaicana, R&B etc. setmanalment tant en directe, com les habituals punxades, haveu notat una bona acceptació a la vostra ciutat, es a dir, podem dir que “sou profetes a la vostra terra”? 
Si que es veritat. Fa ja més de vint anys estave el Ricoamor, que programava sempre els diumenges i van desfilar moltes grups tant nacionals com extranjers. A banda com a pub sempre se punxaba rock, soul, power pop... tot aixo crea escola en la gent jove que li agrada la música que no siga el mainstream. Després va agarrar el relleu la sala Four Seasons, que setmanalment programe una o dos vegades. Está també el Spoonful, que no es més que un bar de copes, però que únicament s'escolta soul i funk. I me sone que ni ha encara més, pero últimament estic una miqueta desconectat.... 
 Profetas en la nostra terra? No crec, tenim gent que li agrade molt el que fem i ni ha un altra que no, més per ser d'aci ja no les agrade. Pero fent memoría, no em sona un altre grup d'aquest estil a Castelló. Ara si que hi han, però segurament vam ser els primers, al menys en gravar quelcom. 

- Quin es el futur inmediat de la banda? 
Encara tenim que gravar mes Lps!!! pero inmediatament voliem traure aquest hivern un single en vinil, amb les cançons que es van quedar fora de "That's Why" per falta de temps en preparar-les.




Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

A la cabina de l'Allnighter... Alberto Valle (Le Clean Cut, Take Ivy)

SANT ANTONI POP FESTIVAL, 21 gener 2017, Betxí (La Plana)

A la cabina de l'Allnighter... Andy Allnighter