KEN BOOTHE aka MR. ROCKSTEADY aquesta es la seva història.

Fa unes setmanes es presentava el cartell de l'edició d'aquest 2015, i ja van deu, del festival de reggae Nowa Reggae,  que tindrà lloc a la localitat catalana de Vilanova i la Geltrú a la comarca  del Garraf els dies 17 i 18 de juliol, sense dubte el principal atractiu es la visita d'una llegenda viva de la música jamaicana i màxim exponent de l'evolució natural del ska als anys seixanta, etiquetat llavors com a rocksteady, fem un repàs a la carrera de Ken Boothe també conegut com Mr Rocksteady

Ken Boothe va ser un dels cantants més populars i emotius de l'era del rocksteady, es podria dir que només Alton Ellis es trobava a un nivell similar, la diferència entre tots dos es trobava principalment en que les lletres d’Ellis eren bastant suaus, mentres que les de Boothe era més profundes i envalentonades, el que li va valer la reputació de ser la resposta jamaicana a Wilson Pickett. La seva popularitat va augmentar principalment en formar part d'un duo de ska amb Stranger Cole, Boothe va forjar una carrera com a solista dins Studio One etiqueta de Clemente "Coxsone" durant la primera época rocksteady, bona part del seu repertori es nodreix del soul americà. 

Boothe va néixer a la zona de Denham Town, Kingston capital de Jamaica, el 22 de març de 1948. Era el més xicotet de set germans, la seva mare i la seva germana gran van ser les dos cantants també, i Boothe va créixer escoltant sobretot música soul. Ell va començar a actuar en els seus anys d'adolescència, formant el duo Stranger & Ken amb el seu amic del barri Winston "Stranger" Cole. Van editar diversos singles per Duke Reid i Leslie Kong abans d’entrar a Studio One etiqueta Clemente "Coxsone" Dodd, amb una sèrie d'èxits ska sobre 1963-1965: "World's Fair," "Artibella," "Hush," "Thick in Your Love," "All Your Friends." una vegada es palpava l’èxit i animat per Dodd, Boothe es va llançar a grabar com a solista, llavors ell i Cole es va embarcar en carreres en solitari. 

El primer single en solitari de Boothe per a Studio One va ser l’any 1966 amb el tema "You're No Good,", aquell mateix any es va anotar el primer èxit amb el tema “The Train Is Coming" , un tema rocksteady soul (amb el suport dels Wailers), que el va establir com un desl atractius entre les estrel.les d’aquest nou estil que era el Rocksteady. també durant aquell mateix any Ken Boothe grabava en format duo junt Roy Shirley (sota el nom de Roy & Ken) el single "Paradise" Ràpidament es va solidificar aquesta posició amb un altre gran èxit, "Feel Good". Animat per la seva bona aparença i atractiu, Boothe va llançar tot un seguit d'èxits durant els propers anys: "I Don't Want to See You Cry", "Everybody Knows", "Just Another Girl", "Moving Away", "Come Tomorrow", "Mustang Sally" i "Puppet on a String" entre ells. Alguns eren covers de cançons de rock i soul nord-americà i britànic, i la majoria eren de la factoria Dodd, encara que Boothe també va grabar amb altres productors com Sonia Pottinger ("Say You"), Keith Hudson ("Old fashioned Way"), i Phil Pratt ("I'm Not for Sale", "Can not Fight Em Down"). També en 1968, Boothe va ditar el primer de diversos àlbums amb Studio One, Sr. Rocksteady, que va reunir a alguns dels seus èxits anteriors. 

El 1970, es va mudar al segell de Leslie Kong Beverley, on va editar diversos hits en "Freedom Street", "Why Baby Why" i "Now I Know." Després de la prematura mort de Kong, Boothe va gravar per a altres productors com ara "Silver Words" amb Winston "Niney" Holness. Boothe ja sabia que era l’èxit per aquells temps, però, quan es va associar amb el productor Lloyd Charmers de Trojan en 1971, Boothe va pujar un esglaó més en la seva carrera, l'associació amb el segell britànic prompte va començar a donar els seus fruits materialitzats en dos àlbums, “Black Gold and Green” en 1973 i “Let's Get It On” en 1974. Charmers va suggerir a Boothe fer una versió del tema del grup Bread "Everything I Own", la versió de Boothe va ser un esclafit a les illes britàniques i va anar directe al número u. El seu treball de seguiment l’any 75 va estar "Crying Over You" que gairebé va fer el Top Ten. 

Per desgràcia, l'èxit de Boothe no era suficient per mantenir a Trojan enfonsada a degut a dificultats financeres. La divisió resultant amb Charmmers ho va deixar incapaç de conrear un altre èxit, durant els anys següents va gravar de forma esporàdica. Quan va tornar de Trojan l’any 1978, Boothe i Charmmers van recuperar alguns enregistraments com ara “Blood Brothers” i “Who Gets Your Love”, però no van poder igualar el seu èxit anterior, i de nou van marxar per camins separats. Boothe va tornar a l'estudi de tant en tant durant els anys 80.