domingo, 16 de agosto de 2015

Entrevista a Dani Llabrés autor de MODS-GUIA PARA UNA VIDA ELEGANTE, edicions Lenoir

Des de fa unes setmanes es troba a la venda “MODS-Guía para una vida elegante” escrit pel valencià Dani Llabrés i publicar per Lenoir Ediciones. Més de 480 pàgines plenes de totes eixes fílies i obsessions que fan al mod. Amb definicions sobre bandes i solistes, roba i marques, pel.lícules de cine i sèries de televisió, segells discogràfics i estudis de gravació, models i disenyadors, escriptors i periodistes, artistes i corrients artístiques, productors i gèneres musicals, clubs emblemàtics, scooters…Més de 300 imàges, amb 16 pàgines a tot color, per il.lustrar l'univers dels mods i la seva vida elegant. Podriem haver posat la típica ressenya promocional, però com que sempre es un plaer conversar amb en Dani sobre l'univers dels mods, tema que el valencià viu amb passió, ja teniem l'excusa perfecta, com sempre no ens ha defraudat.


- Estem davant de l'obra definitiva sobre quines son las pautes a seguir per ser un autèntico mod escrit en llengua castellana?
Ni de lluny. Estem davant d'un diccionari on es defineixen algunas d'eixes grans i a l'hora petites coses (més de 600) que agraden/obsessionen a als mods.

- Aclarim una cosa abans de continuar, el llibre defineix que es un mod a modus de patró sense cap tipus de discusió segons la visió d'algú que porta en el tema tota la vida  o es una humil visió sobre que es un mod i quines son las pautes a seguir que podrien servir a qualsevol jove que se li acudís d'interessarse per aquests menesters?
Algú em va dir una vegada que hi han tantes definicions de lo mod com mods i la meva es només una més. Ni més ni menys válida que la dels demés. Sempre he sigut molt respectuós amb les opinions alienes i sempre m'ha interessat més el que ens uneix (que es la majoria) que no pas el que ens separa (quatre ximpleries). De totes formes la pretensió de la guía no es marcar cap mena de pauta sino més aviat donar informació, amb un punt literari i una mica d'humor, sobre algunes d'eixes filies sobre las que s'ha construit el polièdric món dels mods.

- Podriem dir que el que diu el Sr Llabrés va a misa o es vosté més d'anar al club de jazz?

Per descomptat soc més d'anar al club de jazz (i al de soul, al de blues, al de ska…). La meva es només una concepció de lo mod. La d'un mod que porta més temps en l'escena que uns i menys que altres, pero un mod qualsevol al cap i a la fi. Només un mod posant el seu gra de sorra com molts altres abans, durant i (seguríssim) després. Por descomptat, ni jo estic ací per sentar càtedra, ni la guía es un text bíblic.

- Penses que després de 480 pàgines hi haurà qui encara tindrà dubtes sobre què es o com deuria de ser algú per considerar-se Mod?

A dia d'avui i amb tota la Informació disponible qui no que es un mod (al menys en el bàsic) és per falta d'interès o perquè encara no ha descobert que eixe botó que posa "on" es el que engega l'ordinador.

- Podria ser aquesta una bona manera de trencar amb els tòpics de sempre i la visió hoolligan que va deixar Quadrophenia en el seu dia i que a dia d'avui en certa manera continuen (ja saps el rotllo que tot mod ha de tenir una scooter, parka verda, les batalles entre mods i rockers , etc.)?

La guia no pretén trencar res (llevat que se't caigui en un peu i l'esquinç el tens assegurat). Més aviat intenta deixar constància que el mod porta mig segle fresc com una rosa perquè és molt més que els seus tòpics. El mod són parques, i scooters sepultades en fars i miralls, i The Who però també és nouvelle vague, i Miles Davis, i pop art, i les portades de Reid Miles per Blue Note, i The Avengers, i les fotos de Bailey / Donovan / Duffy, i Jean Shrimpton, i els relats de Nik Cohn, i ...

- I ja que fem referència al que podria ser una època més revivalista, desconec si s'aborda aquesta època, així com altres vessants de l'escena dins del llibre, ja que encara no he tingut temps de llegir-lo, consideres que aquells mods, de finals dels 70, principis dels 80 seguien portant una vida elegant o estaven massa influenciats ja pel punk i caminaven per altres vies?

Jo vaig començar en això en el 85 i et puc assegurar que érem, amb diferència, els més elegants d'allò que, en aquells dies, es deien "tribus urbanes". I també et puc assegurar que vivíem la nostra elegància en circumstàncies d'allò més difícils. Què si estàvem influenciats pel punk? Per descomptat, igual que la majoria de les bandes que escoltàvem (The Jam, The Chords, The Specials ...). I clar que caminàvem per altres vies però són les que ens han portat fins aquí.

- En referència als teus anteriors treballs, has canviat totalment de registre, aquests anaven més en la línia dels relats curts o la novel·la i aquí sembla que ja estem parlant d'un assaig literari sobre la forma d'entendre la vida d'una persona que es defineix com mod?

És cert. "MODS. Guia per a una vida elegant "està dins de la línia de l'assaig (i, si m'apures, enciclopèdic) però s'ha intentat no fer un diccionari a l'ús (que per això ja està la Wikipedia) i donar-li un toc subjectiu / literari / humorístic. A més, totes i cadascuna de les entrades estan abordades des d'una perspectiva única i exclusivament mod.

- Explica'ns una mica el procés, ja ho vènies madurant d'abans de "El dia que Déu li va donar per existir" el teu anterior treball o la cosa va venir a la ment més tard?

Aquestes coses si les madures no les fas que han estat tres anys d'ardu treball (i això que després de la web realmodworld em vaig prometre no ficar-me en projectes de gestació superior a l'any ... però un és feble i li apassiona massa tot això). La idea em va sorgir a meitat de la meva segona novel·la ("Nadal suïcides", de propera publicació). Caminava per Hèlsinki (segueixo amb la idea que si m'estic quiet molta estona en un lloc implosionaré) quan em vaig fer amb una còpia de cert diccionari sobre mods en anglès. Tot i que adoro la majoria d'obres del seu autor amb aquesta em vaig agafar una "pataleta" d'aupa/ordago /collons. Poc més de 70 entrades on si bé hi havia lloc per al "glam rock" i el "Britpop" no ho havia per al "Ska" o el "Boogaloo". On hi havia un parell d'entrades dedicades a la diana anglesa i la Union Jack però cap sobre el Scene club o els Steampacket o Muddy Waters o Prince Buster ... I així suma i segueix. Aquí va ser quan La García (la meva Santa Cònjuge) va arribar al rescat i va dir la frase màgica: "deixa de convulsionar a terra mentre llances escuma per la boca i escriu tu una". Ho vaig proposar a l'editorial Lenoir i als quinze minuts exactes m'estaven donant el OK. Per cert, ha estat un ABSOLUT plaer treballar amb Lenoir.

- Com t'he comentat anteriorment encara no he tingut temps de llegir el llibre, és més ni tan sols ho he adquirit (prometo fer-ho), ens podries desgranar sense revelar els punts claus, com està estructurat o quins són els apartats que el composen?

Doncs com he dit es tracta d'un diccionari per la qual cosa, òbviament, va estructurat de l'A a la Z. Més de 600 entrades sobre artistes, bandes, gèneres musicals, segells discogràfics, productors, estudis de gravació, scooters, roba i marques , fotògrafs i models, pel·lícules i sèries de televisió, artistes i corrents artístics, revistes, escriptors, periodistes, clubs ... Això sí, totes des del punt de vista del mod.

- En una anterior entrevista ens comentaves que vas començar amb Real Mod World perquè algú et va demanar informació sobre soul i no vas trobar res realment interessant que pogués facilitar les coses a algú que comença en el gènere, és aquest el motiu d'escriure aquesta guia, una manera d'cobrir un buit per a algú que vol interessar-se pel tema?

És cert que no hi ha res semblant en espanyol però la intenció no ha estat altra que fer un diccionari el més amè possible (sense que per això deixés de ser informatiu) i que pogués ser d'interès tant per a gent acabada d'iniciar com per a una altra que porta mitja vida en això. Espero que s'aconseguisca.

- Anem amb el tòpic obligat, és aquest el llibre que li hagués agradat llegir al jove Dani Llabrés dels 80/90 quan va començar en aquest món?

Per res. Si als 14 anys (i amb el cabrejat que estava amb el món) m'haguessin donat un llibre ple de soul jazz i roba Ivy li hauria calat foc. Aquells eren altres temps, també amb grans lectures (innombrables modzines, el MODS de Richard Barnes, el llibre d'Àngel de l'Església ...), però de ENORME dificultat per obtenir informació. Ara amb 20 anys (i menys) pots tenir el bagatge suficient com per adorar el bop, l'ska original i els Gabicci.

- Ara anem amb les preguntes compromeses. Com veus a dia d'avui l'escena mod en general, de metge de capçalera, convalescent o coma profund, prenent allò de temps passats sempre van ser millors, creus que hi ha mínim relleu generacional o no podem considerar que algú amb un trenta anys siga un relleu generacional?

Que hem tingut èpoques més quantioses, segur. Que hem tingut èpoques molt més actives, segur. Que tenim un problema amb el relleu generacional, segur. Però també estic segur que els que seguim en això ho farem fins al final i que el compromís hi és i és fort. Per no parlar de que les escenes de cada ciutat i país estan més connectades i organitzades que mai i ja no tenim fronteres. Només cal veure les fotos i vídeos de l'últim Yeyé per adonar-se que a això li queda corda per estona.

- Ara ja si que vaig a ficar-me al fangar fins als genolls, si agafem la guia que acabes d'escriure, descobrirem que hi ha molt seguidor de lo sixtie i pocs mods que segueixen fidels als orígens de l'escena?

Si Michael Jackson es creia blanc i Chet Baker un ocell (única explicació perquè acabés llançant-se per una finestra) qui sóc jo per dir-li a ningú el que és o deixa de ser. Conyes a banda (si això fos possible en el meu cas, cosa que dubte). Si tenim en compte que els mods només prenen algunes coses dels anys 60 i els 60s totes aquestes i moltes més és normal que sempre hagin més acòlits del segon que del primer. En conseqüència, estic convençut que tot el tractat en aquesta guia és d'interès tant per als mods com per a tot amant dels 60s. I moltes d'elles també per a tot amant del R & B, el soul, l'ska o l'estètica Ivy.

- Amb que nous artefactes pretens sorprendre'ns en un futur més o menys immediat?

Doncs això serà un no parar. Si tot segueix el seu curs (i sembla que sí) en un parell de mesos es publicarà a l'estat espanyol la meva nova novel·la de afable títol "Navidades suicidas". També abans que acabe l'any es publicaran a Colòmbia (la meva actual residència) la novel·la negra recentment acabada "¿Qué fue de Víctor Ventura?” (Un mod / periodista musical investigant sobre un fosc grup espanyol dels 60) i un llibret de píndoles surrealistes sobre músics morts en circumstàncies estrambòtiques de nom "Esquelas sonoras"

- Per finalitzar convenç a tot déu amb unes poques paraules que cal comprar el llibre i asegúranos que no ens quedarem cecs al acabar-lo, ni tenen missatges subliminals de tall satanico com aquells discos de heavy metal, ja saps els de fer sonar al reves .

Tenint en compte les poques vegades que podem llegir en paper alguna cosa escrita per i per mods en castellà és evident que sí o sí la seva lectura és procedent. I si no sou de llegir sempre podeu dedicar-vos a degustar les més de 300 imatges subministrades majoritàriament per Mocky Marzán i Álvaro Rubio (el millor del llibre amb diferència al costat del pròleg de Félix "EuroYeyé" Domínguez).
I tranquils, no deixa cec (això només passa amb la masturbació), ni inclou missatges satànics (jo he provat a posar el llibre al plat i l'únic que he aconseguit és carregar-me l'agulla). Això sí, si us col·loqueu davant d'un mirall a mitjanit a la llum d'una espelma amb la guia agafada amb les natges i dieu tres vegades "Dani Llabrés" aparec a casa vostra i em bec les vostres cerveses.

- Com sempre ens podies fer un top five/six/seven... que seria la BSO del llibre si alguna vegada s'adaptés al cinema, la televisió o les pagines de descarrega gratuïta.
“Moanin’” – Art Blakey and the Jazz Messenguers.
“The Sidewinder” – Lee Morgan.
“O Baby (I Do Believe I'm Losing You)” - Billy Hawks.
“Dimples” – John Lee Hooker.
“Hi-Heel Sneakers” - Tommy Tucker.
“I Don’t Know” – The Blues Busters.
“Soul Drummers” – Ray Barretto.
“At the Party” – Hector Rivera.
“Oh No, Not My Baby” – Maxine Brown.
“I Don't Want To Lose You” - Jackie Wilson.
“You’ve Been Cheatin’” – The Impressions.
“Do Re Mi” – Georgie Fame.
“I’ll Keep On Holding On” – The Action.
“Time for Action” - Secret Affair.
“Blow Up” – The James Taylor Quartet.

Pare que m'envale…

 MODS-GUIA PARA UNA VIDA ELEGANTE es pot adquirir online a la web de Lenoir, sense despeses de comanda per a la Península i Balears, picant al següent enllàç: http://www.lenoir.es/mods-guia-para-una-vida-elegante-p-2238.html?osCsid=4ks8gcjt99k2ba16gog6gn6pn7

No hay comentarios:

Publicar un comentario en la entrada