martes, 29 de septiembre de 2015

BARBARA LYNN, trencant barreres



Barbara Lynn Ozen va naixer a Beaumont, Texas, el 16 de gener, 1942; en principi tocava el piano abans de canviar a la guitarra en veure Elvis presley a la televisió, finalitzant l’escola primaria. Una vegada a l’escola secundària a finals dels anys 50, Lynn va formar la seva pròpia banda, Bobbie Lynn and the Idols; cavalcant entre el blues i el shouthern R&B siguent els seus models a seguir artistes com Guitar Slim o Jimmy Reed i cantants de pop femení com Brenda Lee o Connie Francis. Malgrat que mai li va agradar sentir-se pionera, es pot dir que va ser la primera artista femenina en aconseguir un èxit notable com a lider d’una banda davant l’audiencia de R&R i R&B, trencant una barrera entre géneres, altres dones com Memphis Minnie o Lady Bo havien aconseguit prèviament tocar entre els músics de blues, però aquestes tocaven per a les audiències segregades i no eren les caps de banda com Barbara Lynn, ni tampoc escribien gran part del seu própi material com feia la nostra protagonista d’avuí, qualcom inaudit per a les estrel.les femenines del moment. 

Després de guanyar un parell de concursos de talents i actuar en alguns balls per a adolescents, siguent encara menor d'edat Lynn va començar a treballar als clubs locals i juke joints, amb el risc de ser expulsada de l'escola si l'haguessen descobert. 
El cantant Joe Barry va ser qui va recomanar Lynn al productor i empresari Huey P. Meaux, també conegut com el Crazy Cajun, aquest va estar un moment clau en la seva carrera. 
Amb el consentiment dels seus pares, Meaux portar Lynn a Nova Orleans per gravar al llegendari estudi de Cosimo. Lynn va enregistrar uns quants singles per al segell Jamie. 
L’any 62 Barbara Lynn polvoritzava les llistes d’èxits amb la balada "You'll Lose a Good Thing" el tema es convertia en èxit a nivell nacional siguent numero 1 a les llistes de R&B, aquell mateix any també veia la llum el seu primer treball de llarga durada amb el mateix nom. 

Lynn va continuar gravant pel segell Jamie temes com “You're Gonna Need Me" i "Oh Baby (We Got a Good Thing Goin')," fins 1965 tots ells en la senda del R&B , ja entrats en 1966 canvia d’etiqueta, pasant a engrosar les files del segell Tribe propietat de Huey P. Meaux, on grava “You Left the Water Running” èxit major convertit en estandar del gènere i versionat le mateix Otis Reading, aquest va ser any de transició fins a 1967 on Lynn pasa a formar part d’Atlantic on continuà la senda de l’èxit amb temes "This Is the Thanks I Get". L’any 69 veia la llum “Here is Barbara Lynn” un altre treball de llarga durada, en 1972 finalitzava la seva aventura amb Atlantic amb el disc "(Until Then) I'll Suffer" arribats a aquest punt, arribats a a 1975 Lynn es va mudar a Califòrnia, on va abandonar el negoci de la música, va tindre dues nenes i un nen, es va divorciar i es tornà a casar de nou. Poc després seu segón marit va morir, ja en la dècada dels 80, amb els nens estan ben desenvolupats, va tornar a Beaumont i va reprendre la seva carrera en una escala més petita. Va fer una gira pel Japó del que va naixer el disc en directe "You Don't Have to Go" i diverses gires internacionals pels anys 90, la seva música digam s’havia actualitzat fins al punt d’incorporar elements de funk i hip hop als seus registres.  L’any 1994 Bullseye Blues va editar el seu primer àlbum despés de dues decades i l’any 2000 va gravar “Hot night tonight” on va participar el seu fill amb un parell de temes de rap.

No hay comentarios:

Publicar un comentario en la entrada