What Happened, Miss Simone?

Eunice Kathleen Waymon va naixer el 21 de febrer de 1933, a Tryon, Carolina del Nord, Nina Simone va començar a tocar el piano als 4 anys al mateix temps participava al cor de la seva església. Sisena de set fills, Simone va créixer en la pobresa. El seu professor de música va ajudar a establir un fons especial per pagar l'educació de Simone i, després d'acabar l'escola secundària, Simone va guanyar una beca per a la famosa Juilliard School of Music de Nova York on prenia lliçons de piano clàssic.
Simone aprenia a tocar el piano a l’hora que treballava com a acompanyant d'altres artistes, finalment va haver d'abandonar l'escola després que es va quedar sense fons. Es va mudar a Filadèlfia per tal d'estalviar diners i anar a un programa de música més assequible. La seva carrera va fer un gir inesperat, però, quan va ser rebutjada al Curtis Institute of Music de Filadèlfia; més tard l'escola va afirmar que li va havia negat l'admissió perquè era afroamericana. Allunyant-se de la música clàssica, va començar a tocar estàndards de jazz i blues en els clubs nord-americans cap a a l’any 1950. Al poc de temps, va començar a cantar a l’hora que tocava la seva música. Vaa prendre el nom artístic de Nina Simone- "Nina" venint d'un sobrenom que significa "petit" i "Simone", en referència a l'actriu Simone Signoret.

Simone va començar a gravar la seva música a la fi de 1950 sota el segell de Bethlehem, llançant el seu primer àlbum en 1958, que va comptar amb "Plain Gold Ring” i "Little Girl Blue. També va incloure el seu únic top 40 a les llistes de pop la seva versió de "I Loves You Porgy" de George Gershwin Porgy and Bess musical.
En molts sentits, la música de Simone va desafiar la definició d’estàndard. La seva formació clàssica es va mostrar a través de qualsevol génere dels que es va introduir com gospel, pop i folk. Coneguda com la "Gran Sacerdotessa del Soul", sobrenom que ella odiava. Tampoc li agradava l'etiqueta de "cantant de jazz”. Ella s’estimava més de dir-se cantant popular perquè trobava que al seu repertori hi havia més folk i blues que no pas.
A mitjans de la dècada de 1960, Simone es va fer coneguda com la veu del moviment de drets civils. Llavors va escriure "Mississippi Goddam" en resposta a l'assassinat de 1963 de Medgar Evers i el bombardeig de l'església de Birmingham en què van morir quatre nenes joves afroamericanes. Després de l'assassinat del reverend Martin Luther King Jr. en 1968, Simone va escriure “Why (The King of Love Is Dead)." També va escriure "Young, Gifted and Black" prenent prestat el títol d'una obra de Hansberry, que es va convertir en un himne popular llavors.

La dècada de 1960 va arribar a la seva fi i Simone es va cansar de l'escena de la musical americana i la política racial profundament dividides al país llavors . Va marxar a viure en diversos països diferents, entre ells Libèria, Suïssa, Anglaterra i Barbados abans d’establir-se finalment al sud de França. Durant anys, Simone també va tenir problemes amb les seves finances, i es va enfrontar amb els gerents, segells discogràfics, i el Servei d'Impostos Interns.
Al voltant d'aquest temps, Simone va gravar algunes versions de la música popular, posant el seu toc personal a les cançons com ara Bob Dylan "The Times They Are A-Changin '" i dels Beatles "Here Comes the Sun" Ella també va mostrar el seu costat sensual amb la cançó "I Want a Little Sugar in My Bowl”. Llavors va prendre un descans, tornant a reapareixer l’any 1978 amb l'àlbum “Baltimore”. La cançó era una versió d'una cançó de Randy Newman. Els crítics van donar a l'àlbum una càlida recepció, però no va anar molt bé comercialment.
Simone va retrobar amb l’èxit a finals de 1980 quan la seva cançó "My Baby Just Cares For Me" va ser utilitzada per comercialitzar un perfum al Regne Unit. La cançó es va convertir en Top 10 a Gran Bretanya. Ella també va escriure la seva autobiografia, “I Put a Spell on You” publicada en 1992. La seva següent gravació, “A Single Woman” vingué la’ny 1993 recolzades per algunes actuacions en directe als Estats Units.

En els seus últims anys, Nina Simone va tindre problemes de salut. Alguns informes indiquen que estava lluitant contra el càncer de mama, però aquesta afirmació no ha estat confirmada oficialment. Va morir el 21 d'abril de 2003, a casa seva a Carry-le-Rouet, França.
La seva obra estava plena d’emoció i poder. Simone va inspirar un bon grapat d'artistes, des Aretha Franklin a Joni Mitchell.
Aquest mateix any 2015 la productora Netflix va llançar el documental “What Happened, Miss Simone?”, projecte dirigit per Liz Garbus el qual va rebre un bon grapat de bones crítiques, el documental recull el testimoni de diferents personalitats i artistes relacionats amb la Nina Simone.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

A la cabina de l'Allnighter... Alberto Valle (Le Clean Cut, Take Ivy)

SANT ANTONI POP FESTIVAL, 21 gener 2017, Betxí (La Plana)

A la cabina de l'Allnighter... Andy Allnighter