Entrevista a... L'HOME LLOP I ELS ASTRAMATS!

- Pregunta obligada, qui es l’Home Llop i qui son Els Astramats, la colla que portes al darrere? L’Home Llop és l’ater ego d’en Pau Llop. De dia dissenyador gràfic, de nit, crooner licantrop. The Astramats és la tropa que l’acompanya en les seves maleses. Encapçalada per en Marc Serrats “Xerramequ”, aglutina músics km.0 que han encaixat a la perfecció en el projecte: Jordi Rexach, Eric Herrera, Hugo Alarcón, Joana Cebolla, Heura Gaya i Manu Sabaté. Juntament amb en Víctor Ayuso, en Lluís Vidal i en David Esterri “Pardal Roquer”, han estat la banda que ha gravat el primer disc “Volum1”.

- Estem parlant d’una banda amb continuitat o d’un projecte que s’autodestruirà quan l’Home Llop prenga el botó roig? 

Hem estat un parell d’anys gravant el disc: primer buscant el so, després gravant i finalment editant-lo. Crec que el projecte anirà avançant tal i com ha anat fins ara, decidint amb tranquilitat el què volem fer. Com els bons plats i els de tota la vida, deixant-los fer xup-xup per a que deixin regust.

- En quins altres projectes participes actualment a banda del grup? 

A nivell explícitament musical no formo part de cap altra banda ni projecte, però si que formo part del cercle modernista i aborigen Natros Sols de Lleida.

- Quina experiència músical tenia l’Home Llop previament abans de materialitzat aquest treball? Com a Home Llop, sols apareixia de tan en tan fent algun garrotin per aquí i per allà. De fet, el nom ve de la mà d’en Carles Belda, que em presentava així quan sortia a improvitzar. A banda, com a Pau Llop, vaig formar part del grup Escalivada, on vaig començar el meu flirteig amb la música.

- Si escoltem aquest Volum 1, ens donem de ple amb un combo de música jamaica, reggae, rocksteady... però trobem instruments que no son gens comuns a l’hora de fer aquests sons, com la gralla o la viola per exemple, quin es el proposit de fer servir aquests instruments més habituats al folk o la música tradicional?

Aquest detall ve de lluny, de quan vam començar a pensar el disc. Jo vinc d’un entorn proper a la música tradicional i em venia de gust introduïr amb normalitat la sonoritat dels vents tradicionals. Era una petita demostració i trencamenta de tòpics respecte a la gralla i d’altres vents tradicionals. En Manu i l’Heura formen part d’una nova fornada de grallers que, com diu el Manu, han deixat de reivindicar la gralla com a instrument i han centrat l’interés en com es toca. I, per mi, ha estat una manera de donar-nos la oportunitat de deixar gravats aquests intruments en un disc de música jamaicana. A mi em dona trempera sentir el “Llatí tirant a escà” (Latin goes ska) amb aquest vents! D’alguna manera, el disc ja neixía poc ortodox per l’escena escatalítica i ho hem acabat de trinxar tot!

- En quant a la veu que es la posició que ocupes al projecte/banda, diria que hi ha una mena d’intent d’aproximació a això que feien els artistes de Concèntric i Edgsa allà pels seixanta, d’adaptar temes que es feien a l’Anglaterra, estic en lo cert? 

Els artístes de Concèntic i Edigsa han estat un referent tan a l’hora de versionar al català temes anglosaxons com en la figura de l’intèrpret, que en aquest cas represento. És a dir, no sóc qui escric la lletra (tot i que alguna l’he adaptada jo) ni tampoc la música, la meva tasca és interpretar-les. Per altra banda, tot i no estar premeditat, si que és veritat que la meva manera de cantar ha acabat tenint influències d’aquells crooners aborígens com Grau Carol, Lleó Segarra,… o, fins i tot, la Núria Feliu (amb aquell punt “jazzy” que li donava als seus primers discos).

- Conta’ns com ha estat la gravació, em sembla que ho has financiat mitjançant una web de micromecenatge, com ha estat l’experiència? 

La gravació ha esta un procés de prova-error fins que vam trobar el so i els músics que encaixaven. També ho ha estat la masterització. En aquest sentit cal destacar la feina d’en Marc Serrats “Xerramequ” i en Jordi Rexach “Mante”, i agrair la implicació de la resta de The Astramats! Pel que fa a la edició del disc, en format CD i vinil, vam engengar una campanya de micromecenatge a través de la plataforma TotSuma amb la qual vam recollir un 4.000€ en 40 dies. Mai havia fet una campanya d’aquestes i he de reconèixer que estava tot el dia al cas dels moviments.

- Continuant amb la gravació et trobaves envoltat de gent amb amplia experència que han participat amb bandes com Mount Zion, Xerramequs, A Music Skazz Band, El Conjunt Badabadoc o Brighton 64 actualment com es el cas de l’Eric Herrera. Com ha estat la sel.lecció, ha sigut triat per tu mateix o era un projecte obert al que s’hi anaven sumant de forma voluntaria?

 La participació dels The Astramats ha anat creixent a mesura que es gravava el disc. Un fet curiós és que la banda no s’han vist mai les cares tots junts; el concert de presentació serà una bona excusa per solucionar-ho. Tots són amics, coneguts i més que saludats. Alguns hem coindicit a l’escenari, d’altres a la barra; no et sabria dir quin ha estat la forma de triar-los, però si que en destacaria la seva aportació al projecte amb un so de banda que supera les espectatives inicials.

- Per altra banda com t’has sentit al gravar aquest disc, segur de tindre al voltant gent amb experiència o com que era la primera vegada anaves una mica perdut? 

Més que perdut, m’ha costat creure en el que estava fent. D’entrada he canviat la meva manera de cantar respecte a altres experiències musicals que havia tingut, i això, sempre costa d’assimilar. Però en el moment que m’he alliberat, les sessions de gravació han estat un procés d’aprenentatge molt interessant; sempre amanit amb un gotet de ratafia, que sempre ajuda

- El debut de la banda en directe tindrà lloc el dia 2 de gener a la teva localitat, Lleida, quin repertori en tens preparat, els temes gravats o hi haurà alguna sorpresa? 

El que presentarem és el disc i, per tan, tocarem els temes que podeu trobar-hi. Però, si que guardem un parell de sorpreses que tocarem en directe, que han estat detonadores i motivadores de que engeguessim aquest projecte.

- Qui hi haurà a damunt l’escenari, la mateixa formació que va gravar o s’afegirà algú més a la festa? La banda que m’acompanyarà és la mateixa que ha gravat el disc. És una manera de tancar aquest cicle i celebrar-ho amb tots i totes.

- Per últim i per coneixer de primera ma quines son les influències de L’Home Llop, un top 5 jamaicà i un top 5 aborigen. 

Doncs ho faré fàcil, amb els temes del disc, però sense ordenar-les per preferència, si em permets. Jamaicà: - Liquidator - Latin goes ska - My boy lollipop - You’re wondering now - In the mood of love Aborigen: - Desafinat - A M O R - El martellet - Sento l’amor com ve - Quina colla més original (desvetllant una de les sorpreses…)

 - Endavant i molta sort amb el projecte.

 Moltes gràcies i auuu!