dimarts, 23 de febrer de 2016

A la cabina de l'Allnighter i les barrejes del Beat... RudeMod


Aquest dissabte toca vermut i pels plats del Beat lleidatà pasarà un pes pesat de l'escena mod catalana com es l'Albert Gil. L'Albert sota el pseudònim de RudeMod farà ballar a la parroquia de ponent a cops de bon R&B i Northern Soul tot just cap a les 12 del migdia. De l'Albert pensem que no fa falta dir molt però per si t'acabes d'incorporar al "mundillo" et direm que es escriptor de diversos llibres, responsable de extingit segell Bip Bip Records i músic, entre altres de la mítica banda mod Brighton 64. 

- Quants anys portes mostrant la teva música al món? quina va ser la primera vegada i on?
Des de finals dels anys vuitanta fins ara. No recordo la primera vegada però segur que devia ser en alguna reunió dels primers mods de Barcelona que fèiem a casa dels meus pares. Ben aviat vaig començar a punxar de forma més o menys professional, de fet m'he guanyat la vida uns quants anys posant música a bars i discoteques diverses de l'àrea de Barcelona. Avui dia continuo difonent la “bona música” a llocs com la 2 de l'Apolo, Sidecar, Barbara Ann i punxades allà on em cridin. 

- Quin o quins formats de reproducció prefereixes a les teves sessions? 
Singles de vinil, 45 rpm. 

- Quin es l'estil principal a les teves punxades? es l'únic o també t'introdueixes en altres terrenys? 
Abans feia un repàs de tota la música mod, que és molt variada, però cada cop més m'estic centrant en el r&b i el northern soul, sobretot les cançons que es van editar a cavall de finals dels cinquanta fins mitjans dels seixanta. Com pots veure, en comptes d'obrir-me m'estic tornant més integrista...

- Quina ha sigut l'experiència més significativa o el millor record de tots aquestos anys? 
N'hi ha molts. Un aplec modernista de la Sènia, després d'un concert dels Peyotes a la Monasterio, la primera edició del Shake a Buenos Aires, sessions impagables al Boira... No sabria dir, n'han estat tantes... 

- Una anècdota durant una sessió que no oblidaràs mai, alguna petició estranya...?
 Les més estranyes són les que encerten. Tothom parla d'aquell dia que li van demanar Ricky Martin o Beyoncé en plena sessió de rhythm and blues, però a mi m'agrada recordar una com la que em va passar fa dues setmanes a la Torna de Gràcia, un noi em va demanar “Something's got a hold on me” d'Etta James, tema que duia a la maleta i encaixava perfectament amb el que estava sonant en aquell moment. 

- Quines han estat les teves últimes adquisicions i que estas desitjant mostrar al món? 
Donnie Elbert “A little piece of leather”; Brook Benton “Hit record”; Johnny Watson “I say, I love you”... 

-Top five, 5 temes per a cada moment de la nit: 
Per començar la festa... The Mar-Keys “Last night” 
Per calfar l’ambient... Bobby Boris Pickett “Monster Mash” 
Per mantindre el foc viu... Dee Dee Warwick “You're no good” 
El colofó... Marvin Gaye & Tammi Terrell “Ain't no mountain high enough” 
L’acomiadament... Monty Python “Always look on the bright side of life”


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada